Pedalant amb en Miguel Indurain

quina ràbia haver-me deixat la càmara. Avui anava vestit així mateix

Increïble però cert, surto a fer la meva cronoescalada particular i habitual des de Llívia a dalt al Roc de Calma (2.200 m) i de baixada, després de no trobar-me massa motivat, paro un moment, encara no sé perquè a la font de Font Romeu, i al tornar a la carretera veig 2 ciclistes més endavant, apreto per passar-los i al arribar a la seva alçada: sorperesa: ÉS EL MIGUEL INDURAIN!!! clavo els frens en sec i deixo anar un "hombre.. tu por aquí"

Ell en su linea.. súper humil i planer, em dona conversa dins la seva timidesa i la meva poca làvia... em diu que han sortit amb el seu fill, que també es diu Miguel, que corre amb cadets.. que troba que hi ha massa trànsit. així que jo li suggereixo un recorregut fins a Puigcerdà, on ells s'estan, amb poc trànsit.

Quin plaer poder tensar una mica la cadena, fins a la pujada a la rotonda de Egat, posant-me dret i veure de reull que el mateix Miguel Indurain em segueix la roda enxufat al meu lateral com si pujessim el Tourmalet, a darrera del mateix Jean Fraçois Bernard o en Giani Bugno... salvant les distàncies eh!?! ;)

Total han sigut uns 50 minuts rodant en trio, sense atacs i rodant pla i avall.. cal remarcar que l'Indurain condueix molt prudent, respectant totes les normes i inclús massa conservador a les curves, però al seu rebuf, es respira una classe i es veu encara una potencia muscular de bessons, que quan tensa ha de fer por... Total que m'han alegrat el dia.
No hauria dit mai que pedalar amb ell em faría tant content. A veure si avui m¡els torno a trobar!!!

Gràcies Indu!