Translate

diumenge, 21 de desembre de 2014

Campionat de Catalunya de Ciclocròs. Manlleu. 2014.

2 graus, boira, terreny ben xop, fang... o sigui millor dia impossible per un ciclocròs autèntic.

Surto l'últim i calço malament el peu. Des de cua de grup comencem a remuntar. Amb el Tió una estona, però al arribar al fang ja em marxa.. que dolent i patós que soc ...



A la segona volta sembla que vaig entrant en calor i les ppm van pujant. Atrapo un grup amb en Rota, Doninga, Emili.. i a la recta d'asfalt els passo fàcil. Al entrar al camp, a la 6 ena corba em salta el tubular i apa.. "sacabóo!"  per poc no decideixo plegar, ja que per colmo avui era l'únic dia que havia deixat les rodes de recanvi al cotxe.. per sort amb un atac de rauxa soc capaç de tornar a cavalcar el tubular.. "au, ara vés i a veure quan torna a saltar"  ben acollonido vaig marxant, però les pulsacions ja no pugen.. és allò que es diu anar fora de cursa.. m'atrapen els primers de V-50 i em dedico a jugar al fang i a animar al Bernat del Pino i companyia.


Al final arribo a meta el 23.. de pena..

és ben bé que no es pot estar a tot arreu. Ara ja em centraré en la Marató de Sabadell. uns dies de calma i bons entreno.. els necessito per sentir-me fort de nou.





dilluns, 1 de desembre de 2014

Ciclocròs Ciutat de Manresa

Surto des del darrera de tot de la graella ja que només he acabat una cursa enguany.. i al primer cop de pito no entro el pedal ni al segon.. quan començo a transmetre força als pedals, el Lluís Serra fa una filigrana al estil Tió i cau solet a terra.. i el Altimires i jo que el rematem.. total que ja passem per l'arc de sortida dels últims.. això em sona..  total que decideixo anar ben tranquil anar remuntant.
El circuit està molt xop.. els últims dos dies han caigut més de 100 l per metre quadrat.
Degut al fang i aigua i a la mala qualitat de les pastilles del davant, em quedo sense fre a la segona volta., però endavant, així segur que no saltaré per davant.. o si... no se sap mai. 

Passades 2 voltes, ja he perdut la por a caure.. i ara ja canvio d'objectiu: caçar al meu mestre Xavier , tota l'estona remant i lluitant amb els grup del 15 al 20 i amb màsters 50.. tinc clar que quan porto gent al darrera em poso més nerviós.. així que gas la última volta ho he aconseguit.. No vegis la tècnica que tens comparada amb la meva Xavi.. Al final he fet el 11è. El resultat és el de menys, i tot i que sempre agrada estar més endavant, estic content per haver GAUDIT i no haver-me fet ni una rascada ni un cop que m'impedeixi seguir entrenant
Felicitar a tots els organitzadors pel gran circuit que han creat aquest any: que bona que és la gent de Manresa fent aquestes coses. i moltes d'altres clar.
Gràcies CXavier per tot, Toni per tornar a donar-me guerra, Francesc Vernet i a l'Alexandra per les fotos i al Pau pels ànims i per la seva victòria.
I per postres, la millor anècdota de la jornada: que em confonguin amb un tal Hermida al creuar la línia de meta.. segurament duia les ulleres entelades.














dijous, 6 de novembre de 2014

Ciclocròs de Sant Joan Despí 2014



Avui em sentia cansat del rodillo d'ahir (1 hora a muerte) però anava molt més fi a les corbes... gaudint de les traçades.

Sortida amb poca xispa i entrant a la primera corba el 15è. Mica en mica remuntant.. el Xavi Costa davant meu que fa un semi front flip en pujada, altre que cau sol... etc.. Quan em començava a trobar bé, a la 4a volta i en 7ena posició he trencat la cadena... la enèssima del 2014.. una ruina i cap a casa.

La ràbia de la foto que tan bé ha copssat en Carles Miquel, ha durat poc.

Ens ho hem passat genial: Qui no es conforma és perquè no vol!

‪#‎w2w‬

Fotos cortesia del gran geni de la foto Carles Miquel.






















dilluns, 27 d’octubre de 2014

Ciclocròs de les Franqueses.

Parc de Milpins. 1,5 km2. Té molt mèrit per la gent del Segú fer un circuit de 3 kms en un espai tant petit, però alguna pega havia de tenir per mi, i és la infinitat de corbes.

Escalfant em sento cansat i amb una patositat extrema a les corbes. Amb ganes faig unes 5 voltes al circuit saludant a tot quisqui.

sortim puntuals a les 9:30. No surto malament del tot, però a la primera rampa ens enganxem uns quants..
ens situem a la primera volta el 8 o el 9 amb el meu cosí que em va bufant l'orella. no traço bé... gens bé i en una corba ràpida amb herba mullada marxada de darrera al obrir gas i pel terra.. apa aquí!!!
cop fort al genol i les manetes de frè girades.. a cops de ma les poso bé, però em queda frenat del darrera.. a mida de frenar es va situant però queda tot molt tensat i fa que només tocar la maneta ja bloqueja... em va atrapant gent i em situo el 15 o 16... amb el Tió, Doninga, el Biela.. i d'altres que es van sumant a la festa.




Noto que a les rectes tinc molt més gas que els rivals i marxo ràpid, però a les corbes em cacen.
M'enganxo amb un arbre per no anar centrat, i en un doblat saltant un tronc em salta la cadena del monoplat... total que sense massa esma arribo a meta el 13è de M40..
Després per acabar 5 kms de run per estirar cames. 
La setmana que ve, més i millor.. espero..

dissabte, 25 d’octubre de 2014

tècnica swim


comparant tècnica amb els bons, i escoltant als experts Guillem R. i Ruben G., concluim que cal millorar en:

  1. la posició del cap: més aball alineat amb el cos
  2. apropar el tronc a la superfície: més flotabilitat
  3. primer tram de la braçada
  4. flexionar el colze en la segona fase de la braçada

dimecres, 15 d’octubre de 2014

VO2 max

Analitzant dades del meu magnific Suunto Ambit 2 i de la genial aplicació del Movescount, m'adono que el moment dolç de forma que he aconseguit a l'agost l'ha captat aquest dispositiu.

No sé exactament quin mètode fa servir per estimar el VO2 max, que es el volum màxim d'oxigen que l'organisme pot absorvir, transportar y metabolitzar per a generar un treball, però és cert que sense tocar el pes en les configuracions del meu suunto, el bitxo ha detectat que el meu VO2 max ha augmentat.

En concret he passat de un VO2 max de 59 al desembre del 2013  a un valor de 69 ml/kg/min. Encara lluny dels 90 del Kilian, però més que satisfet i per sobre de l'espectativa que m'havia marcat al gener


intentarem que no baixi molt la corva.. ja que no hi ha secret.. si no s'entrena tant els valors de VO2 max baixen...  tot i que hi ha gent que diu que és molt genètic.. jo estic convençut que treballant això millora!!!

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Triatló de Vilanova. 2014.

Després de 2 setmanes molt dolentes per entrenar em presento a l'últim triatló de la temporada amb més ganes que estat de forma.
Poc escalfament corrent i només 4 minuts a l'aigua totalment insuficients.
5 minuts d'espera a la sorra per un problema de barques i sortida amb els cracks Parre i Llibi. Sortim esperitats i tots 3 ens entrabanquem amb la mateixa pedra i posterior forat.. ups error de càlcul..
Em costa refer-me i vaig veient com marxen Llibi i Parre.. inclús m'atrapa el Jordi Riera.. no puc nedar més ràpid i ja m'ofego.. això no pot ser.. fins la primera boia vaig patint.. que si em marejo que si no puc respirar.. després ja vaig trobant el ritme i poso gas.. sense aconseguir trobar uns peus bons.

Arribo a la T1 i el Llibi ja surt amb la bici.. em passo de llarg de la bici.. trigo 15" a trobar-la... com puc ser tant pallús??... amb aquestes ja arriba el Jordi Riera i surt abans que jo del box i tot.. és el què passa per ser juvenil.
Agafo la bici amb ràbia i em quedo amb la tanca de belcro a les mans.. apa.. torna a parar per a posar-ho bé..  quan finalment agafo el ritme ja no em para ningú i a full gas.. només penso en caçar al grup del Llibert. De seguida el Jordi es posa a roda i anem caçant unitats que algunes pujen a l'autobus i d'altres n'esperen un altre
Faig la primera volta molt conservador doncs el terra està xop i veig moltes caigudes.. en una rotonda faig amago de derrapada i decideixo girar a 2 per hora.
La primera volta em surt a 40,2 km/h i 337 w. La segona ja afluixo una mica.
Arribem a la T2 i alguns dels passatgers de l'autobús tenen els nassos d'esprintar-me per entrar primers al box.. "cria cuervos y te quitaran los ojos!" i sortim tot el grup esperitats corrents..

Tinc les cames carregadíssimes... que raro... jejejeje... mica en mica poso ritme i a 3'50" consta... patint fort i salvant el fang i numerosos bassalts i terra tova del circuit.. vaig veient al Llibert.. li retallo però no tinc nassos d'atrapar-lo.
A falta de 800 km de meta m'atrapa l'Enrique, el segon veterà.. merda.. va més fort que jo, i era un dels passatgers de l'autobús, o sigui que no haurà patit tant com jo en la bici... em poso a estel·la i apreto les dents... "que no se'n vagi per Déu"  "va Pep, que falta mooolt poc!!!"
va el tiu i canvia el ritme.. m'està esprintant.. però no marxa.. increïble!! ara em creixo! i trec forces de no sé on i canvio jo el ritme!!  es posa a darrera, es distancia 1 metre, 2 metres.. ja no li veig l'ombra!! no miro endavant per no veure el què falta i no defallir.. només miro a terra.. ja trepitjo l'estora negre.. la primera plaça de veterans és meva!!!  seeeehh!!
El llibert al final m'ha tret 11 segons i el Jordi 33".
Content per la bici, pel final que he fet a l'esprint i pel resultat. Amb pena per no haver pogut nedar amb el Llibert i haver fet molt mal amb la bici. L'any que ve, més i millor!!



entrada a meta. 172 ppm (record del trimestre)



parcial swim
parcial de run
parcial de bici