Translate

dilluns, 15 de setembre de 2014

pes / weight / peso : my secret to run faster

Cada esport i cada persona té un pes ideal per competir en condicions òptimes.
En triatló el pes òptim sol ser superior que en ciclisme i que en atletisme, que normalment com més cadavèric millor. El què sempre recomano jo és provar i competir en diferents situacions per trobar el pes ideal.

El què si us puc dir jo, és que aquest mes d'agost he perdut uns 4 kg que crec que em sobraven i feia molt temps que intentava perdre i el resultat ha estat que combinat amb una dieta equilibrada i amb entreno regular s'han convertit en millors velocitats en cada segment: nedar, bici i córrer.

El meu secret per aconseguir-ho, fer entrenos en dejú.
Ja sé que hi ha molta controversia sobre el tema i si entrenes en dejú et falta energia per rendir a altes prestacions o altes sol·licitacions musculars, però amb les motivacions adients i companyies motivadores he aconseguit entrenar a alt nivell  amb baixos subministres de glucogen muscular, cosa que ha fet que el meu rendiment muscular d'obtenció d'energia dels greixos i la crema de greixos s'hagi incrementar.
El resultat:   4 kg en 4 setmanes i per tant ser més competitiu.
Per tant: cada cas és un món i cada cos un poblé però si vols millorar, mira de perdre algo de pes.. en el 90 % dels casos funciona!!!

Salut, felicitat i molts quilòmetres!!

diumenge, 14 de setembre de 2014

Triatló de Tossa 2014

A les 3 menys 10 minuts ja érem tots apunt a la sorra.
Més de 350 valents per a la distancia olímpica.
Hem arribat amb temps, hem escalfat bé en bici i 20 minuts de natació amb els companys d'equip Manel i el Jordi.
Decideixo anar a un dels laterals de la sortida per allò de tenir una escapatòria per si van mal dades, que no em passi el tren per sobre.. (quan ets a la primera línia de sortida i mires enrera i veus 370 pajarus darrera teu impressiona) el Manel decideix anar a buscar els peus del Galindo al mig de la pomada... jo passo.  . estic tranquil avui. Sé que tot anirà be.  se que no tindré agobio a l'aigua

...3, 2, 1 i sortida!!!  4 passes per la sorra, panxasu i a SAC! Sortida neta i de seguida marxen en Galindo i en Relats. Es forma un pilot gran. Recordo les paraules del Ruben Gallart avui que deia la importància de traçar linees rectes entre boies, miro endavant i veig que el pilot es desvia a la dreta de la boia i jo al meu rotllo com un tiro. Arribo massa fàcil a la primera boia. apreto un xic i sense massa esforç ja acabem la primera volta. Veig que anem uns 7 en un grup comandat pel Manel i jo vaig últim.. em queda molt gas, així que poso el turbo, línies rectes i de seguida passo a les primeres places del grup que em permet sortir de l'aigua el 4art o 5è.
nedar 1.500 m en 19'.. a 1'17" és un somni per mi.

Transició ràpida (que bé que van els trucs que he aplicat per treure'm el neoprè.. ja ho explicaré) i veig al Manel que arriba a la T1 quan jo ja m'he tret el neoprè. El Ruben em crida que portem a en Galindo a 1'30"... aquests brams en cursa m'arriben al moll de l'òs... és com esperonar a un guerrer en plena batalla.. em transformo, no noto el dolor, endollo la moto i ni m'anodo que he superat de llarg el llindar aeròbic de pulsacions i de potencia.. allò que costa tant a vegades als entrenos, aquí surt sol.. em converteixo en una màquina de rodar. Miro enrera i no veig al Manel. Atrapo a l'Edmond del CN. Prat-Triatló i a un tal Paco que corre per relleus.. jo a lo mio i no demano cap relleu.. surto del poble de tossa com una moto.. algun KOM cau i tot.. només miro endavant a veure qui queda (porto un nom tatual al cap: Galindo).. miro també 2 cops enrera a veure si ve el Manel i no veig a ningú. Atrapem a un altre de l'Esteve per relleus. Ja som 4 però no passa ningú al davant. a més fa vent fort i rafagat.

Arribant a Llagostera  atrapem a en Galindo.. li dic que vinc de part del Guillem i junt amb en Paco (els altres els hem perdut) enfilem Sant Grau. Aixeco una mica el peu, doncs per davant només tenim al Jordi Relats i no té pinta que l'atrapem.. ja començo a pensar en el córrer.
La baixada de Sant Grau la fem amb cert seny. El Paco s'ho coneix i traça molt bé. Amb les rodes de perfil 80 i l'estat de l'asfalt ple de bots no donen massa confiança a les corbes. Arribem els 3 a Tossa amb una última baixada suicida entre conos, corredors del sprint i altres entrebancs. Em trec sabates de bici abans de baixar i salto descalç a l'asfalt, tant ensegat que em pelo les puntes de 2 dits dels peus... ja em tens corrent pel box descalç sobre l'asfalt i adelnatant al paco que va amb les sabates i deixant enrera al Galindo.. realment vaig encès.

El Ruben i la Mariona (jutgessa de la fede) flipen amb mi .. els crits del Rubén no es paguen amb diners... canvio molt ràpid i surto segon del box.. a pel Relats... surto pensant en que no m'atrapin per Déu.. que no m'atrapin.. els peus em toquen al cul.. de sancada curta res.. full gas!!! miro el pulsòmetre i pita tant que es quedarà sense bateria.. miro el temps total i només porto 3 minuts.. buff..  no porto ni un km i ja vaig fos.. penso en el Jordi Riera i els seus recordatoris en carrera de que tingui cap.. o sigui que coco.. m'atrapa el Galindo i em passa volant.. a sobre encara l'empento i l'animo.. com puc ser tant generós amb ell? si és el rival..  arribo al punt de gir de la primera volta i veig que li porto 40" al 4art.. penso que m'atraparà.. però no vaig malament. .al cap de 1' menso que no m'atraparà.. no miro el ritme a que vaig.. només les pulsacions i ja veig que ho estic donant tot. o sigui no miraré el ritme no sigui cas que vagi a 4'10" i em deprimeixi.. després comprovaré que he anat els 9 kms a 3'56". A la baixada de la primera volta em sento les cames com pals.. ai ai ai que clavarem..  em recordo que encara porto un gel a la butxaca del pantaló.. me la jugo i me'l prenc.. no sé com li sentarà a la panxa això de un gel de fruita (sense sucres) amb el nivell àcid que porta l'estomac.. sembla que va bé. Al tombar la primra volta la gent anima a fons.. em fan volar... va Pep que només el tinc a 30" el 4art.. no em pot atrapar.. ara si que el convenciment dins el meu cap es va fent fort... aplico totes les estratègies mentals que sé.. no miro pulsacions ni crono.. em dic a mi mateix que m'estic reservant  un punt quan sé que vaig a full.. - "afluixa una mica aquí al tram de terra"  i uns cull..... a full gas tota l'estona.. al tombar al punt intermig de la segona volta veig el 4art a 30".. això està fet.. ara si que volo fins a meta.. pulsacions per sobre del meu màxim teòric absolut dels últims 10 anys.. com pot el cos aguantar tanta estona a aquest ritme?  la motivació ho és tot.
160 pulsacions mitjanes quan el meu sostre és 164.. not bad

Enfilo la última corba abans de meta i m'invadeix l'emoció... braços enlaire, no ve ningú per darrera.. faré podi... faré podi absolut en un triatló de la federació.. després de 20 anys competint en aquesta disciplina i ja em els 40 fets, arriba el premi. Creuo la linea sense afluixar i em llenço als braços del Rubén que m'espera meta (ho sento per la enxopada de suor que t'he fet)

Entrevista a meta com els bons, es veu que el Galindo ha donat gràcies públiques a mi, en creuar primer; tot un cavaller! i a esperar els companys.. el Manel Vaca no ha tingut el dia, però entra 5è i el Jordi Riera 8è i primers per equips!  Wefeel Power!  Molt ben organitzat tot i sense tocar al terra encara cerimònia de podis i a comentar la jugada amb tots.



podi absolut.  Galindo, Relats, Tatché

Primers per equips: Vaca, Riera i Tatché

dijous, 11 de setembre de 2014

Test en pujada. Pujada al Farell

foto de la última pujada amb molt bons amics i figures del triatló
Hi ha coses de mi que no paren de sorprendre'm. Des de l'any 2000 que registro els test que faig pujant al Farell. Un port de segona categoria de 8 kms i 460 m de desnivell, que he pujat més de 50 vegades, de les quals 36 tinc registrades.

He passat èpoques de tot: èpoques amb molts kms a les cames, èpoques de primesa extrema (61,5 kg), èpoques de molta més massa muscular, amb bicis lleugeres i no tant lleugeres, èpoques amb més cadència (la majoria amb poca)... però al llarg de 14 anys el què sembla que no varia son les meves pulsacions màximes estancades a uns 165 i el què hauria de decaure: la velocitat de pujada, amb els anys va disminuint... em sorprèn i és que ja en tinc 40



Cal dir que algunes de les pujades estan fetes a full gas i d'altres a ritme suau sense forçar, però a igualtat de pulsacions mitjanes es va veient la tendència de reduir el  temps o sigui de pujar més ràpid. El què més em desconcentra és el pes. M'estic demostrant que no sempre és cert que a menys pes millor escalador; hi ha molts d'altres factors que afecten en el rendiment en pujada.
Total que a seguir entrenant i a seguir millornat.. potser quan tingui 50 anys faré el KOM  :)


Mensió especial al Guillem, que ens va acompanyar en aquesta última pujada (un tram, que ell va fer 21:36) i que se'n torna a viure al seu poble després de 5 anys a Sabadell: una gran persona que arribarà molt lluny, a li'igual que en Manel i el Jordi.. tots 3 persones amb molta qualitat humana i també molt fanàtics d'aquest mon.

Us estimo molt!  :)

diumenge, 7 de setembre de 2014

Test a l'Obac

Avui era l'últim dia per a fer la pujada a l'Obac per a la classificació del repte SUMMER OBAC TT by RCR19.
Després de la forta càrrega del mes d'agost aquesta primera de setembre he fet descans actiu per intentar assimilar la feina.
Em trobava bé avui amb ganes i amb força a les cames.
Em llevo a les 7, prenc un cafè i preparo els èstris. He tret la roda de perfil al darrera que pesa molt, però deixo la de perfil al davant. peso la bici abans de sortir i 7,8 kg. No és cap meravella però per mi ja està bé. jo també he fet els deures i he perdut els 2 kg promesos durant l'agost.


Amb ganes i sense adonar-me'n em planto a peu de port, a la rotonda on comença el port. He arribat a pensar d'amagar les ieines i el bidó per tal de alleugerir la bici uns 600 grams més... però veig molta gent per arreu i el fet que hagi plogut i tot estigui humit em fa pensar que encara algun que vingui a buscar cargols i s'endugui els meus packs.. ja un dia em van fotre una samarreta suada de la cuneta. total que full equiped enfilo amunt.

Surto a Z4 al limit de pulsacions.. tocant a Z5. Les sensacions son bones.. noto aire de cara i molta xafogor que em fa suar fort ja d'entrada. Arribo a la Serra Llarga amb 9'40" amb bones sensacions, passant als ciclistes a tota bufa.. ara comença la part dura.

Decideixo no treure el plat.. m'encanta aquest 56 ovalat de Doval i com que porto la roda de muntanya al darrera tinc un 28 que a males el puc calçar... vaig pujant amb el 25, atrancat a 65 rpm però encara amb força. Pulsacions de plè a Z5 tocant Z6. poso el 28... "...va Pep que ja s'acaba la rampa..." arribo a la corva i baixo 2 pinyons intento llençar la bici.. miro el crono: vull baixar de 16'.. això vol dir que tinc només 2 minuts "... merda! se'm tira el temps a sobre.." em ve un pel de baixón.. mal de cames.. segueixo pedalant atracat.. pulsacions per les boires em poso dret, però no em circulen les cames que les tinc de fusta ja... "merda, 16 minuts ja.." sprint final.. ho dono tot i tooop!! 16'20" em diu el crono.. tinc esperança de què he baixat el meu millor registre que era de 16'20" però el GPS al final diu la veritat.. (després veuré que el GPS ha registrat 16'23").. sense respirar mitjavolta i avall.. em poso les ulleres tot baixant per no perdre temps.. rodant fort pels plans. Penso: a veure si puc fer el KOM del puja i baixa almenys.
gràcies Jordi per acompanyar-me una estona

Arribo a baix, 3 voltes a la rotonda per descansar em trobo al Jordi Riera i tots 2 cap amunt.. sense xupar roda. faig una segona pujada en solitari amb el jordi a 25" en un temps de 17'30" un minut més i segueixo amb bones sensacions..

Fem un parell de voltes més rodant fort pels plans i al arribar a casa amb 75 kms, transisió ràpida i 10 kms a 4'/km. Bé! bon entreno per afrontar un tri olímpic


el meu estimat 56
els deures fets