Translate

diumenge, 21 de desembre de 2014

Campionat de Catalunya de Ciclocròs. Manlleu. 2014.

2 graus, boira, terreny ben xop, fang... o sigui millor dia impossible per un ciclocròs autèntic.

Surto l'últim i calço malament el peu. Des de cua de grup comencem a remuntar. Amb el Tió una estona, però al arribar al fang ja em marxa.. que dolent i patós que soc ...



A la segona volta sembla que vaig entrant en calor i les ppm van pujant. Atrapo un grup amb en Rota, Doninga, Emili.. i a la recta d'asfalt els passo fàcil. Al entrar al camp, a la 6 ena corba em salta el tubular i apa.. "sacabóo!"  per poc no decideixo plegar, ja que per colmo avui era l'únic dia que havia deixat les rodes de recanvi al cotxe.. per sort amb un atac de rauxa soc capaç de tornar a cavalcar el tubular.. "au, ara vés i a veure quan torna a saltar"  ben acollonido vaig marxant, però les pulsacions ja no pugen.. és allò que es diu anar fora de cursa.. m'atrapen els primers de V-50 i em dedico a jugar al fang i a animar al Bernat del Pino i companyia.


Al final arribo a meta el 23.. de pena..

és ben bé que no es pot estar a tot arreu. Ara ja em centraré en la Marató de Sabadell. uns dies de calma i bons entreno.. els necessito per sentir-me fort de nou.





dilluns, 1 de desembre de 2014

Ciclocròs Ciutat de Manresa

Surto des del darrera de tot de la graella ja que només he acabat una cursa enguany.. i al primer cop de pito no entro el pedal ni al segon.. quan començo a transmetre força als pedals, el Lluís Serra fa una filigrana al estil Tió i cau solet a terra.. i el Altimires i jo que el rematem.. total que ja passem per l'arc de sortida dels últims.. això em sona..  total que decideixo anar ben tranquil anar remuntant.
El circuit està molt xop.. els últims dos dies han caigut més de 100 l per metre quadrat.
Degut al fang i aigua i a la mala qualitat de les pastilles del davant, em quedo sense fre a la segona volta., però endavant, així segur que no saltaré per davant.. o si... no se sap mai. 

Passades 2 voltes, ja he perdut la por a caure.. i ara ja canvio d'objectiu: caçar al meu mestre Xavier , tota l'estona remant i lluitant amb els grup del 15 al 20 i amb màsters 50.. tinc clar que quan porto gent al darrera em poso més nerviós.. així que gas la última volta ho he aconseguit.. No vegis la tècnica que tens comparada amb la meva Xavi.. Al final he fet el 11è. El resultat és el de menys, i tot i que sempre agrada estar més endavant, estic content per haver GAUDIT i no haver-me fet ni una rascada ni un cop que m'impedeixi seguir entrenant
Felicitar a tots els organitzadors pel gran circuit que han creat aquest any: que bona que és la gent de Manresa fent aquestes coses. i moltes d'altres clar.
Gràcies CXavier per tot, Toni per tornar a donar-me guerra, Francesc Vernet i a l'Alexandra per les fotos i al Pau pels ànims i per la seva victòria.
I per postres, la millor anècdota de la jornada: que em confonguin amb un tal Hermida al creuar la línia de meta.. segurament duia les ulleres entelades.