Translate

dilluns, 24 de juny de 2013

agobio o pànic nedant.

A vegades ens passa als triatletes que en competició ens agafa pànic o claustrofòbia a l'aigua i som incapaços de nedar seguit o de mantenir una respiració pausada i amb cadència submergint el cap dins l'aigua.
Gràcies als consells dels meus misters: Miquel Blanchart i Jesus Deval, m'he passat 2 mesos analitzant les causes d'aquest pànic i intentant superar-ho.

En el meu cas he arribat a la conclusió que la causa del agòbio es deu a no respirar bé.
Degut als nervis pre-competitius per voler-ho donar tot i fer-ho el màxim de bé em fan oblidar de mantenir un ritme de respiració durant els primers metres de la prova sobretot. Si a més a més les condicions externes no afavoreixen a la calma, amb onades, aigua freda, cops dels competidors i esquitxades varies que et fan empassar aigua en els intents de respiració, acaben provocant al final que vagis amb un dèficit de oxigen, per tant asfixia que incrementa encara més la sensació de pànic i no et deixa raonar.

La solució:
Sortir el més tranquils possible.
Primer intentar escalfar molt bé. Sobretot a ritmes aeròbics, augmentant la temperatura corporal.
Aclimatar-se a l'aigua, per no notar xoc tèrmic ni contracció pulmonar que encara dificulti més la respiració profunda.
Sortir els primers metres molt concentrat, i a ritme moderat, pensant única i exclusivament en la respiració.
Enviar missatges positius al cap: "que bé m'ho passo" que curtet que se'm farà" " que bé que estic nedant".. o tot allò que ens calmi.
Fugir dels cops i de la massificació. Nedar sol o a peus d'algú en línia recta, però sense estar al mig del pilot que incrementa la sensació de claustrofòbia.
Visualitzar bé el recorregut de la prova. o instants abans o uns dies abans. Si es pot nedar en condicions similars a la prova dies abans ens ajudarà a sortir el dia D més tranquils.

diumenge, 23 de juny de 2013

Xterra Berga 2013



Quina cursa més guapa!! com he disfrutat. Molt dura ja que acumules més de 1.600 m de desnivell pujat, però molt ben organitzada!!

He nedat bé pel què soc jo sortint el 15è de l'aigua nedant  a 1'26" a peus del Sebastià Catllà.

Començant a pujar amb la BTT, anava força bé tot i que una mica ofegat per la bronquitis dels últims dies.

He arribat a anar el 10è de la cursa però al començar a baixar, ja he vist que el terreny i la meva bike i jo no erem compatibles. com he trobat a faltar la suspensió al davant!!! m'ha passat un autèntic exèrcit baixant. Entre ells l''Eduard Barceló al final de la baixada.

Arribo a la T2 i les cames ja no eren les mateixes. A la pujada de les escales de sortint de berga ja he vist que les cames anaven petades i en canvi no pujava de pulsacions. mal de cames!
Si et passaves una mica intentant córrer en els trams empinats, ho pagaves de seguida quedant colapsat i ofegat. He fet amistat amb un Josep Maria que anava tant petat com jo.. i xerrant xerrant hem arribat a dalt. Al baixar l'he pogut deixar i he pogut arribar a Berga encara corrent per sota 4 (amb baixada clar! :-)






Classificacions: 15è de la general individual i 4art de la categoria.
fotos cortesia del Carles Prat.

divendres, 21 de juny de 2013

100.000 Visites





Avui hem arribat a les 100.000 visites del BLOG.
Moltes Gràcies a TOTS!
Seguiré escrivint i prometo més articles, més interessants i més freqüència!

dijous, 6 de juny de 2013

Perdre pes. Lose weight.

Després d'explicar en un article, anterior els avantatges que comporta pesar 5 kg menys em decideixo a posar en clar els conceptes bàsics que he aprés després de 30 anys de fer proves en aquest camp.

Objectiu assolir un IMC entre 19 i 23.

Hi ha certes normes que si no es coneixen o no es volen respectar, acaben portant a la llarga al fracàs.

Començaré amb una dita popular que diu:  "És més llest que la gana". Vol dir que el cos és savi i per més voluntat per enganyar la gana, no el podrem enganyar massa vegades: per perdre pes i mantenir-lo haurem de tenir molta PACIÈNCIA  i ser molt PERSEVERANTS.

Cada persona és diferent, però que el seu pes serà conseqüencia de les calories diaries que ingereix i de les que gasta. Davant d'una activitat, no tots gastem calories de la mateixa manera, i davant d'un àpat no tots aprofitem les calories que ingerim de la mateixa manera, però si que dins uns marges, tots els humans tenim rendiments de despesa com d'assimilació d'aliments similars.
En un exemple més pràctic dins d'un mateix individuu que pesi 80 kg, si no canvia els habits diaris d'exercici o activitat diaria (despesa total = 3000 kcal/dia), si de cop rebaixa les calories totals ingerides per dia a 2.800 kcal el seu pes baixarà, i en uns mesos pasarà a pesar 75 kg de manera que haurà convertit el seu cos en més eficient i per a fer el mateix nivell d'activitat, amb el nou pes, no requerirà tantes calories d'aliment.

Per a perdre pes hem de trobar un estil de dieta que no ens costi massa esforç de mantenir i pensar que si haguéssim d'estar tota la vida fent-la ho podriem suportar. Això vol dir que tampoc podem esperar perdre molt pes per setmana, jo sempre recomano que com a màxim es vagi a un ritme de -1% de massa corporal per setmana. En una persona de 75 kg vol dir perdre 750 grams a la setmana, o el què és el mateix que perdre 5 kg en 7 mesos. No passar gana qüasi mai al llarg del dia, serà clau per aconseguir aquesta rebaixa de pes estable i poder-la mantenir durant anys sense esforç

Pèrdues de pes ràpides van seguides de recuperacions de pes encara més ràpides, ja que el cos té un mecanisme de supervivència més fort que la nostra voluntat i quan tornem a menjar com abans o a no vigilar, el nostre organisme emmagatzema i optimitza al màxim tots els aliments per quan tornin a venir restriccions.

El mètode que no falla mai:
  1. Calcula les calories que gastes a diari (p.e. 3.000 kcal/dia)
  2. Reparteix aquestes calories en 20% de proteïna, 65% hidrats de carboni i 15% de greixos, aproximadament, ja que cadascú i depenent del tipus d'activitat se sentirà més vital amb una composició personalitzada.
  3. Procura que els hidrats de carboni siguin d'assimilació lenta o IG baix (poc sucre) i que els greixos no siguin saturats.
  4. Compta absolutamnet tot el què ingereixes: líquids i sòlids amb quantitats. L'únic que no porta kcal és l'aigua, beu-ne 2 litres al dia. la resta, tot a la llista.
  5. Ves reajustant els aliments i les quantitas segons els teus gustos, la temporada i segons vagis veient que evoluciona la bàscula. 
  6. Menja de manera tranquila, ordenada i uns 5 cops al dia, que en cap moment seguis a taula afamat, nerviós i amb preses.
  7. Pesa't un cop a la setmana (control, no obsessió) i sempre en les mateixes condicions.
i si veus que el pes no baixa, doncs ja ho saps, segueix menjant equilibrat, redueix les quantitats i augmenta el teu nivell de activitat o de despesa energètica.
Sort!  ai no que la sort no cal, simplement rigor i paciència!!