Translate

dimarts, 23 d’abril de 2013

Competint per entrenar.

Com explica el gran Xavi Llobet en el seu blog, un bon dia, després d'uns dels seus stages d'entrenament salvatge amb un altre bèstia de l'entreno, el Sargento Raña, aquest segon li va preguntar: "Xavi perdona, ¿Entrenas para competir o compites para entrenar?"
Diu el Xavi que la pregunta el va fer reflexionar .. al igual que a mi.
Segurament a tots els atletes que aspiren a ser professionals del tema i a viure de l'esport els interessa més entrenar per a poder competir, qüestió de prioritats.

Jo, després de pensar-m'ho bé, estic convençut que tota la vida he competit per a poder entrenar. Vull dir que la competició ha estat sempre una conseqüència de l'entreno i no la causa. M'agrada entrenar. M'agrada sortir al aire lliure. M'agrada esforçar-me. M'agrada sentir que el meu cos produeix treball, gasta energia i que es converteix en un mecanisme optimitzat per fer-ho; per nedar, pedalar, córrer, esquiar, caminar.. més ràpid, més lluny, més fort.
Aleshores la competició, és simplement una demostració de què això que m'agrada tant fer, ho faig bé, i a més m'ajuda o m'anima a seguir entrenant encara millor, perquè no sabem perquè, però la majoria d'humans sentim un immens plaer quan ens diuen que fem les coses bé i ens donen copets a l'espatlla.

El cert és que al competir poc i entrenar per gust, fa que mai em cansi de repetir i repetir entrenaments i pallisses rera pallisses i que desde els 11 anys que hagi seguit entrenant ininterrumpudament.. sense grans èxits, però sense defalliments.

Ara toca pensar en Triatló i en concret l'Extreme Man de Salou. Repassant els meus arxius històrics d'entrenos i competicions el què més m'ha costat del dobles (Balaguer i Banyoles), ha estat sempre la mitja marató; potser per no portar-la massa entrenada o potser per ser unes distàncies que conviden sempre a donar massa Gass a la bici.. el fet és que porto 2 setmanes fent simulacres de competició, fent 3 hores de bici a ritme de competició o més i després fent 10 km de run i es veu com setmana a setmana el cos es va adaptant i m'agrada!!!  :-)


....................................................primer bici,  i després:.........................................................


i després córrer:




A veure si a Salou puc mantenir el 4'30" durant tota la mitja!!






........................................................................................................................................................
Seguirem així!! competint per entrenar i que duri molts anys!!
Salut i kms!

dilluns, 8 d’abril de 2013

II Clàssica dels Murs de Cervera.

8 del matí. 1º C de termòmetre. sol escàs i vent del est de 14 - 15 km/h amb ràfegues. 300 ciclistes. a fer voltes per l'entorn de la Segarra, i l'Anoia a veure qui troba la rampa més dura i més llarga. Això és la Clàssica del Murs. sens dubte una marxa amb caràcter, molt diferent de les altres marxes.

Primers kms tranquils i freds, rodo atent al cap del pilot fent algun relleu al capdavant per veure si entro en calor. Mans gelades i sense senssibilitat. De seguida l'equip del Diari de Terrassa, amb el David Sanchez, el Nico, l'Adolf Garcia i el Magin imposen la seva llei. Molt galgos en un pilot nombrós. El David Sanchez es sacrifica en aquests primers kms posant un ritme viu i generós.

De seguida i sense cap mena de dificultat, arriben els primers murs, m'adono ràpid que vaig gelat i que em costa pujar de pulsacions. Esquena rígida i cames de fusta.. ja veig a venir que patirem.. passo ràpidament d'anar dels 10 primers als 50 primers .. veient de lluny com el cap de cursa fot pals a les dures rampes.. sense poder recuperar l'alè arribem al segon mur. jo crec que de la cremor de cames, vaig trencant el gel i pujant un xic més de pulsacions. Veig com l'Adolf fot un pal dels bons i marxa sol amb una facilitat pasmosa.

Passats els dos primers recuperem una mica i es torna a recomposar el pilot.. molt nombrós (+ de 80 crec). A l'haver marxat l'Adolf sol, la cosa es relaxa i també la duresa dels murs no sembla tanta. Els tres membres del Diari de Terrassa es preocupen per matar tota mena d'escapada o intent de caça del fugat. Anem passant murs i trams de pla, alguns per carretera ample i d'altres estreta i entre molins de vent (Vestas i Gamesa de 1 MW aprox i 100 m de pala jejeje, deformació professional) impressionant el vent rafegat que fa en alçada dalt les carenes.. amb les rodes de perfil de 800 vaig de collons.. no de cul vull dir.

Sense massa dificultat arribem a la desviació entre marxa curta i llarga. .si que algun mur s'ha fet dur amb alguna rampa del 17 o 18 %... però sempre son murs curts i malgrat pateixes durant el mur, sobretot si bufa de cara, al arribar a dalt el grup es refà i recuperes bé.. Fins aquí tothom riu encara.... ataca el Ginés sense massa continuitat.. i rient rient, amb les cames estovades ja.... al km 98 aproximadament apareix un monstre anomenat Savallà · (Longitud: 3,000 Km · Desnivell: 171 m · % Màxim: 19,50%) això diu el mapa.. però el què no diu és que es tracta de una pista forestal "asfaltada" a base de grava solta amb roderes marcades i molt bruta.. el meu Tufo barato de manguera de jardí em sorprèn amb unes patinades impressionants quan em poso dret.. així que a seure i a patir. A més a més amb tant de bosc sembla que no s'acaba mai.. aquí si que es trenca el grup en mil pedaços i per si fos poc, sense connectar amb ningú arribem al poble de Forès, (Longitud: 0,850 Km · Desnivell: 76 m · % Màxim: 20,50%) no se'ls hi acudeix res més que fer-nos pujar més amunt del campanar del poble per unes rampes de ciment sostingudes del 20 %.. aquí no patino de tubular.. però el 39x23 es queda curt, no curt, molt curt. Semblava que no ho pujaria o que posaria peu a terra.. però al final el supero millor del què em pensava.

Després de tanta trencadissa, ens costa Deu i ajuda caçar al grup capdavanter. De fet aquí apareix el meu amic Gubianes, que s'havia ben reservat a roda de pilot, entre els dos i algun altre voluntari com el Jordi Camarero aconseguim anar caçant cadàvers i finalment el gran pilot. al km 120 aprox. Eufòric per haver aconseguit la caça i pel ritme rodador en pla, i pel sol que ara si que ja ha sortit de ple, em llenço al davant sense mirar enrere en la baixada cap a Ciutadilla. Carretera estreta, revirada i amb molta corba. Atrapo les motos dels mossos.. vinga nano aparta que vaig llençat. M'atrapa el Jordi Camarero i em demana ajuda.. allà que vaig.. i entre els dos arribem a baix sols.. però el vent de cara ens fa repensar el tema .. queden 20 kms que es poden fer moolt llargs amb la pallissa que porto. Nacional recta. Vent de cara i decideixo posar-me a refugi del pilot. El Magin imposa un ritme generós que ens porta sense adonar-nos-en al dos últims murs. Aquí si que passa factura tot i em moro a la primera rampa.. patint i patint encara aconsegueixo coronar amb el Magin i amb una entesa a la perfecció arribem a la base de Cervera.. cullons que amunt que està la plaça major.. últim esforç i encara esprinto per guanyar una plaça.. sense dinar i pintant cap a casa.. al cap d'una hora ja estic fent tasques familiars!!   :))

El balanç: Clàssica genial, molt ben organitzada i molt divertida al igual que dura. Per mi el pitjor el clima fred i ventós i que les barretes i l'isostar se m'han travessat una mica a l'estomac.
el mànager del Team Ciclista: MonBike & Run, Ramon Medina, afrontant el mur de Forès

fred i boira

Dades de la Clàssica.. 151 km. 2.550 m de ascens. 4:43:30. 66 rpm 129 ppm i 159 ppmàx
no he guanyat de l'STRAVA, però en pulsacions baixes m'enduc la palma :-) i

Classificacions oficials: