Ciclocròs de les Franqueses.

Parc de Milpins. 1,5 km2. Té molt mèrit per la gent del Segú fer un circuit de 3 kms en un espai tant petit, però alguna pega havia de tenir per mi, i és la infinitat de corbes.

Escalfant em sento cansat i amb una patositat extrema a les corbes. Amb ganes faig unes 5 voltes al circuit saludant a tot quisqui.

sortim puntuals a les 9:30. No surto malament del tot, però a la primera rampa ens enganxem uns quants..

ens situem a la primera volta el 8 o el 9 amb el meu cosí que em va bufant l'orella. no traço bé... gens bé i en una corba ràpida amb herba mullada marxada de darrera al obrir gas i pel terra.. apa aquí!!!

cop fort al genol i les manetes de frè girades.. a cops de ma les poso bé, però em queda frenat del darrera.. a mida de frenar es va situant però queda tot molt tensat i fa que només tocar la maneta ja bloqueja... em va atrapant gent i em situo el 15 o 16... amb el Tió, Doninga, el Biela.. i d'altres que es van sumant a la festa.

Noto que a les rectes tinc molt més gas que els rivals i marxo ràpid, però a les corbes em cacen.

M'enganxo amb un arbre per no anar centrat, i en un doblat saltant un tronc em salta la cadena del monoplat... total que sense massa esma arribo a meta el 13è de M40..

Després per acabar 5 kms de run per estirar cames. 

La setmana que ve, més i millor.. espero..

tècnica swim

comparant tècnica amb els bons, i escoltant als experts Guillem R. i Ruben G., concluim que cal millorar en:

1. la posició del cap: més aball alineat amb el cos
2. apropar el tronc a la superfície: més flotabilitat
3. primer tram de la braçada
4. flexionar el colze en la segona fase de la braçada

VO2 max

Analitzant dades del meu magnific Suunto Ambit 2 i de la genial aplicació del Movescount, m'adono que el moment dolç de forma que he aconseguit a l'agost l'ha captat aquest dispositiu.

No sé exactament quin mètode fa servir per estimar el VO2 max, que es el volum màxim d'oxigen que l'organisme pot absorvir, transportar y metabolitzar per a generar un treball, però és cert que sense tocar el pes en les configuracions del meu suunto, el bitxo ha detectat que el meu VO2 max ha augmentat.

En concret he passat de un VO2 max de 59 al desembre del 2013  a un valor de 69 ml/kg/min. Encara lluny dels 90 del Kilian, però més que satisfet i per sobre de l'espectativa que m'havia marcat al gener

intentarem que no baixi molt la corva.. ja que no hi ha secret.. si no s'entrena tant els valors de VO2 max baixen...  tot i que hi ha gent que diu que és molt genètic.. jo estic convençut que treballant això millora!!!

Triatló de Vilanova. 2014.

Després de 2 setmanes molt dolentes per entrenar em presento a l'últim triatló de la temporada amb més ganes que estat de forma.
Poc escalfament corrent i només 4 minuts a l'aigua totalment insuficients.
5 minuts d'espera a la sorra per un problema de barques i sortida amb els cracks Parre i Llibi. Sortim esperitats i tots 3 ens entrabanquem amb la mateixa pedra i posterior forat.. ups error de càlcul..
Em costa refer-me i vaig veient com marxen Llibi i Parre.. inclús m'atrapa el Jordi Riera.. no puc nedar més ràpid i ja m'ofego.. això no pot ser.. fins la primera boia vaig patint.. que si em marejo que si no puc respirar.. després ja vaig trobant el ritme i poso gas.. sense aconseguir trobar uns peus bons.

Arribo a la T1 i el Llibi ja surt amb la bici.. em passo de llarg de la bici.. trigo 15" a trobar-la... com puc ser tant pallús??... amb aquestes ja arriba el Jordi Riera i surt abans que jo del box i tot.. és el què passa per ser juvenil.
Agafo la bici amb ràbia i em quedo amb la tanca de belcro a les mans.. apa.. torna a parar per a posar-ho bé..  quan finalment agafo el ritme ja no em para ningú i a full gas.. només penso en caçar al grup del Llibert. De seguida el Jordi es posa a roda i anem caçant unitats que algunes pujen a l'autobus i d'altres n'esperen un altre
Faig la primera volta molt conservador doncs el terra està xop i veig moltes caigudes.. en una rotonda faig amago de derrapada i decideixo girar a 2 per hora.
La primera volta em surt a 40,2 km/h i 337 w. La segona ja afluixo una mica.
Arribem a la T2 i alguns dels passatgers de l'autobús tenen els nassos d'esprintar-me per entrar primers al box.. "cria cuervos y te quitaran los ojos!" i sortim tot el grup esperitats corrents..

Tinc les cames carregadíssimes... que raro... jejejeje... mica en mica poso ritme i a 3'50" consta... patint fort i salvant el fang i numerosos bassalts i terra tova del circuit.. vaig veient al Llibert.. li retallo però no tinc nassos d'atrapar-lo.
A falta de 800 km de meta m'atrapa l'Enrique, el segon veterà.. merda.. va més fort que jo, i era un dels passatgers de l'autobús, o sigui que no haurà patit tant com jo en la bici... em poso a estel·la i apreto les dents... "que no se'n vagi per Déu"  "va Pep, que falta mooolt poc!!!"
va el tiu i canvia el ritme.. m'està esprintant.. però no marxa.. increïble!! ara em creixo! i trec forces de no sé on i canvio jo el ritme!!  es posa a darrera, es distancia 1 metre, 2 metres.. ja no li veig l'ombra!! no miro endavant per no veure el què falta i no defallir.. només miro a terra.. ja trepitjo l'estora negre.. la primera plaça de veterans és meva!!!  seeeehh!!
El llibert al final m'ha tret 11 segons i el Jordi 33".
Content per la bici, pel final que he fet a l'esprint i pel resultat. Amb pena per no haver pogut nedar amb el Llibert i haver fet molt mal amb la bici. L'any que ve, més i millor!!

entrada a meta. 172 ppm (record del trimestre)

parcial swim

parcial de run

parcial de bici

Cyclist Aerodinamics

Imagina que vas circulant a 40 km/h, per asfalt en bon estat i pla i sense gens de vent, amb la teva bici de quadre convencional de carretera, agafat a dalt del manillar, amb el cap ben dret, amb rodes sense perfil, amb cobertes de 23 mm barates de 20 € inflat a 5 bar, i rodaments convencionals sense estar engrasats, maillot una talla més i culot convencional, sense fundes a les sabates, sense depilar, amb la cadena ben seca i eix de pedalier també sec, amb casc convencional ben ventilat. En resum, com un autèntic GLOBERO  ;-)

La potencia necessaria per moure la bici en aquest estat és de 390 W

Tot això pots fer per rebaixar la potencia necessaria per moure la bici:

	% millora potencia	estalvi de W	potencia final W
Agafat a baix el manillar	-19,6%	-76	314
Amb manillar aero	-29,6%	-115	275
Quadre CRI o cabra	-5,2%	-20	370
Roda de perfil 80 davant	-4,2%	-16	374
Roda Lenticular	-3,7%	-14	376
Casc Aero	-5,8%	-23	367
Mono curt de licra ajustat	-3,2%	-12	378
Funda licra a les sabates	-1,4%	-5	385
Sense bidó ni portabidons	-2,8%	-11	379
Cadena lubricada	-2,1%	-8	382
Coixinets ceràmics a les rodes	-2,9%	-11	379
Inflat a 8,5 bar	-0,8%	-3	387
Cobertes o tubulars tope gamma	-3,9%	-15	375

Si apliquem tots els canvis, el resultat no és acumulable en el mateix percentatge, però podem arribar a rodar a 40 km/h durant 1 hora a 240 W de mitjana, en front dels 390 W inicials.

i si voleu tots els canvis prioritzats de més estalvi a menys:

		% millora potencia	estalvi de W sobre els 390
1	Amb manillar aero de  CRI	-29,6%	-115
2	Casc Aero	-5,8%	-23
3	Quadre CRI o cabra	-5,2%	-20
4	Roda de perfil 80 davant	-4,2%	-16
5	Cobertes o tubulars tope gamma	-3,9%	-15
6	Roda Lenticular	-3,7%	-14
7	Mono curt de licra ajustat	-3,2%	-12
8	Coixinets ceràmics a les rodes	-2,9%	-11
9	Sense bidó ni portabidons	-2,8%	-11
10	Cadena lubricada	-2,1%	-8
11	Funda licra a les sabates	-1,4%	-5
12	Inflat a 8,5 bar	-0,8%	-3

Tots els valors son orientatius i dependrà de cada cas.
He fet una mitjana de totes aquestes fonts d'informació:

http://rouesartisanales.over-blog.com/article-1503651.html

http://sheldonbrown.com/rinard/aero/aerodynamics.htm

http://breakingmuscle.com/cycling/the-accumulation-of-marginal-gains-gear-tips-for-cycling-faster
http://cyclingtips.com.au/2010/04/biggest-bang-for-your-buck-in-time-trial-equipment/

aerodinamica bàsica. cilisme

A vegades hi ha fotos que et fan pensar...

Veient aquesta foto del diumenge del Triatló Olimpic de BCN (el Garmin) dels 3 millors triatletes olimpics que conec i un quart anglès que s'ha colat..

doncs penso que perquè portar un acople de triatleta quan ningú l'utilitza.. de fet en Mola i en Noya ja ni el porten, però cal observar que ells dos van sempre agafats a la part baixa del manillar.

Vaig preguntar-me quina és la diferencia de vats que hi ha entre fer 40 kms en una hora, entre agafar-se a les manetes, a baix al manillar o agafar-se a l'acople.

Doncs aquí ho tenim:

agafat a dalt les manetes de canvi i frè

agafat a baix del manillar

amb acople aero

Sens dubte que anar amb acople es la millor opció, però potser en triatlons olimpics la majoria de vegades vas a roda o en grup i no hi pots anar massa estona, però em crida l'atenció la gran diferència que hi ha entre anar agafat a les manetes o anar agafat a baix.. més de 80 w.

Per tant, en triatlons amb drafting, ja podem treure l'acople, evitarem accidents per no poder frenar i evitarem un pes excessiu a la bici, però també ja podem anar entrenant a rodar durant hora i pico agafat a baix!!!

UPF

Avui UPF amb BKOOL que tot i que marca un 15 % més de potència que Power Tap em va bé perquè any rera any em permet Comparar:  sempre medeix igual. 

Resum UPF BKOOL 20':

Any 2012  418 w 78 kg (5,36w/kg)

Any 2013  409 w 78 kg (5,24w/kg)

Any 2014  436 w 75 kg (5,81w/kg)

Els resultats d'avui amb la cabra. 

Patint força. No Pujaven les ppm, però molt content amb la relació de watts que puc moure per kg de pes. 

Haurem de competir per treure suc a aquest puntillo no?

Resultats de l'any passat. Més pes, més ppm però menys watts. 

Resultats de 2012.

pes / weight / peso : my secret to run faster

Cada esport i cada persona té un pes ideal per competir en condicions òptimes.
En triatló el pes òptim sol ser superior que en ciclisme i que en atletisme, que normalment com més cadavèric millor. El què sempre recomano jo és provar i competir en diferents situacions per trobar el pes ideal.

El què si us puc dir jo, és que aquest mes d'agost he perdut uns 4 kg que crec que em sobraven i feia molt temps que intentava perdre i el resultat ha estat que combinat amb una dieta equilibrada i amb entreno regular s'han convertit en millors velocitats en cada segment: nedar, bici i córrer.

El meu secret per aconseguir-ho, fer entrenos en dejú.
Ja sé que hi ha molta controversia sobre el tema i si entrenes en dejú et falta energia per rendir a altes prestacions o altes sol·licitacions musculars, però amb les motivacions adients i companyies motivadores he aconseguit entrenar a alt nivell  amb baixos subministres de glucogen muscular, cosa que ha fet que el meu rendiment muscular d'obtenció d'energia dels greixos i la crema de greixos s'hagi incrementar.
El resultat:   4 kg en 4 setmanes i per tant ser més competitiu.
Per tant: cada cas és un món i cada cos un poblé però si vols millorar, mira de perdre algo de pes.. en el 90 % dels casos funciona!!!

Salut, felicitat i molts quilòmetres!!

Triatló de Tossa 2014

A les 3 menys 10 minuts ja érem tots apunt a la sorra.

Més de 350 valents per a la distancia olímpica.
Hem arribat amb temps, hem escalfat bé en bici i 20 minuts de natació amb els companys d'equip Manel i el Jordi.
Decideixo anar a un dels laterals de la sortida per allò de tenir una escapatòria per si van mal dades, que no em passi el tren per sobre.. (quan ets a la primera línia de sortida i mires enrera i veus 370 pajarus darrera teu impressiona) el Manel decideix anar a buscar els peus del Galindo al mig de la pomada... jo passo.  . estic tranquil avui. Sé que tot anirà be.  se que no tindré agobio a l'aigua

...3, 2, 1 i sortida!!!  4 passes per la sorra, panxasu i a SAC! Sortida neta i de seguida marxen en Galindo i en Relats. Es forma un pilot gran. Recordo les paraules del Ruben Gallart avui que deia la importància de traçar linees rectes entre boies, miro endavant i veig que el pilot es desvia a la dreta de la boia i jo al meu rotllo com un tiro. Arribo massa fàcil a la primera boia. apreto un xic i sense massa esforç ja acabem la primera volta. Veig que anem uns 7 en un grup comandat pel Manel i jo vaig últim.. em queda molt gas, així que poso el turbo, línies rectes i de seguida passo a les primeres places del grup que em permet sortir de l'aigua el 4art o 5è.

nedar 1.500 m en 19'.. a 1'17" és un somni per mi.

Transició ràpida (que bé que van els trucs que he aplicat per treure'm el neoprè.. ja ho explicaré) i veig al Manel que arriba a la T1 quan jo ja m'he tret el neoprè. El Ruben em crida que portem a en Galindo a 1'30"... aquests brams en cursa m'arriben al moll de l'òs... és com esperonar a un guerrer en plena batalla.. em transformo, no noto el dolor, endollo la moto i ni m'anodo que he superat de llarg el llindar aeròbic de pulsacions i de potencia.. allò que costa tant a vegades als entrenos, aquí surt sol.. em converteixo en una màquina de rodar. Miro enrera i no veig al Manel. Atrapo a l'Edmond del CN. Prat-Triatló i a un tal Paco que corre per relleus.. jo a lo mio i no demano cap relleu.. surto del poble de tossa com una moto.. algun KOM cau i tot.. només miro endavant a veure qui queda (porto un nom tatual al cap: Galindo).. miro també 2 cops enrera a veure si ve el Manel i no veig a ningú. Atrapem a un altre de l'Esteve per relleus. Ja som 4 però no passa ningú al davant. a més fa vent fort i rafagat.

Arribant a Llagostera  atrapem a en Galindo.. li dic que vinc de part del Guillem i junt amb en Paco (els altres els hem perdut) enfilem Sant Grau. Aixeco una mica el peu, doncs per davant només tenim al Jordi Relats i no té pinta que l'atrapem.. ja començo a pensar en el córrer.
La baixada de Sant Grau la fem amb cert seny. El Paco s'ho coneix i traça molt bé. Amb les rodes de perfil 80 i l'estat de l'asfalt ple de bots no donen massa confiança a les corbes. Arribem els 3 a Tossa amb una última baixada suicida entre conos, corredors del sprint i altres entrebancs. Em trec sabates de bici abans de baixar i salto descalç a l'asfalt, tant ensegat que em pelo les puntes de 2 dits dels peus... ja em tens corrent pel box descalç sobre l'asfalt i adelnatant al paco que va amb les sabates i deixant enrera al Galindo.. realment vaig encès.

El Ruben i la Mariona (jutgessa de la fede) flipen amb mi .. els crits del Rubén no es paguen amb diners... canvio molt ràpid i surto segon del box.. a pel Relats... surto pensant en que no m'atrapin per Déu.. que no m'atrapin.. els peus em toquen al cul.. de sancada curta res.. full gas!!! miro el pulsòmetre i pita tant que es quedarà sense bateria.. miro el temps total i només porto 3 minuts.. buff..  no porto ni un km i ja vaig fos.. penso en el Jordi Riera i els seus recordatoris en carrera de que tingui cap.. o sigui que coco.. m'atrapa el Galindo i em passa volant.. a sobre encara l'empento i l'animo.. com puc ser tant generós amb ell? si és el rival..  arribo al punt de gir de la primera volta i veig que li porto 40" al 4art.. penso que m'atraparà.. però no vaig malament. .al cap de 1' menso que no m'atraparà.. no miro el ritme a que vaig.. només les pulsacions i ja veig que ho estic donant tot. o sigui no miraré el ritme no sigui cas que vagi a 4'10" i em deprimeixi.. després comprovaré que he anat els 9 kms a 3'56". A la baixada de la primera volta em sento les cames com pals.. ai ai ai que clavarem..  em recordo que encara porto un gel a la butxaca del pantaló.. me la jugo i me'l prenc.. no sé com li sentarà a la panxa això de un gel de fruita (sense sucres) amb el nivell àcid que porta l'estomac.. sembla que va bé. Al tombar la primra volta la gent anima a fons.. em fan volar... va Pep que només el tinc a 30" el 4art.. no em pot atrapar.. ara si que el convenciment dins el meu cap es va fent fort... aplico totes les estratègies mentals que sé.. no miro pulsacions ni crono.. em dic a mi mateix que m'estic reservant  un punt quan sé que vaig a full.. - "afluixa una mica aquí al tram de terra"  i uns cull..... a full gas tota l'estona.. al tombar al punt intermig de la segona volta veig el 4art a 30".. això està fet.. ara si que volo fins a meta.. pulsacions per sobre del meu màxim teòric absolut dels últims 10 anys.. com pot el cos aguantar tanta estona a aquest ritme?  la motivació ho és tot.

160 pulsacions mitjanes quan el meu sostre és 164.. not bad

Enfilo la última corba abans de meta i m'invadeix l'emoció... braços enlaire, no ve ningú per darrera.. faré podi... faré podi absolut en un triatló de la federació.. després de 20 anys competint en aquesta disciplina i ja em els 40 fets, arriba el premi. Creuo la linea sense afluixar i em llenço als braços del Rubén que m'espera meta (ho sento per la enxopada de suor que t'he fet)

Entrevista a meta com els bons, es veu que el Galindo ha donat gràcies públiques a mi, en creuar primer; tot un cavaller! i a esperar els companys.. el Manel Vaca no ha tingut el dia, però entra 5è i el Jordi Riera 8è i primers per equips!  Wefeel Power!  Molt ben organitzat tot i sense tocar al terra encara cerimònia de podis i a comentar la jugada amb tots.

podi absolut.  Galindo, Relats, Tatché

Primers per equips: Vaca, Riera i Tatché

Test en pujada. Pujada al Farell

foto de la última pujada amb molt bons amics i figures del triatló

Hi ha coses de mi que no paren de sorprendre'm. Des de l'any 2000 que registro els test que faig pujant al Farell. Un port de segona categoria de 8 kms i 460 m de desnivell, que he pujat més de 50 vegades, de les quals 36 tinc registrades.

He passat èpoques de tot: èpoques amb molts kms a les cames, èpoques de primesa extrema (61,5 kg), èpoques de molta més massa muscular, amb bicis lleugeres i no tant lleugeres, èpoques amb més cadència (la majoria amb poca)... però al llarg de 14 anys el què sembla que no varia son les meves pulsacions màximes estancades a uns 165 i el què hauria de decaure: la velocitat de pujada, amb els anys va disminuint... em sorprèn i és que ja en tinc 40

Cal dir que algunes de les pujades estan fetes a full gas i d'altres a ritme suau sense forçar, però a igualtat de pulsacions mitjanes es va veient la tendència de reduir el  temps o sigui de pujar més ràpid. El què més em desconcentra és el pes. M'estic demostrant que no sempre és cert que a menys pes millor escalador; hi ha molts d'altres factors que afecten en el rendiment en pujada.
Total que a seguir entrenant i a seguir millornat.. potser quan tingui 50 anys faré el KOM  :)


Mensió especial al Guillem, que ens va acompanyar en aquesta última pujada (un tram, que ell va fer 21:36) i que se'n torna a viure al seu poble després de 5 anys a Sabadell: una gran persona que arribarà molt lluny, a li'igual que en Manel i el Jordi.. tots 3 persones amb molta qualitat humana i també molt fanàtics d'aquest mon.

Us estimo molt!  :)

Test a l'Obac

Avui era l'últim dia per a fer la pujada a l'Obac per a la classificació del repte SUMMER OBAC TT by RCR19.
Després de la forta càrrega del mes d'agost aquesta primera de setembre he fet descans actiu per intentar assimilar la feina.
Em trobava bé avui amb ganes i amb força a les cames.

Em llevo a les 7, prenc un cafè i preparo els èstris. He tret la roda de perfil al darrera que pesa molt, però deixo la de perfil al davant. peso la bici abans de sortir i 7,8 kg. No és cap meravella però per mi ja està bé. jo també he fet els deures i he perdut els 2 kg promesos durant l'agost.

Amb ganes i sense adonar-me'n em planto a peu de port, a la rotonda on comença el port. He arribat a pensar d'amagar les ieines i el bidó per tal de alleugerir la bici uns 600 grams més... però veig molta gent per arreu i el fet que hagi plogut i tot estigui humit em fa pensar que encara algun que vingui a buscar cargols i s'endugui els meus packs.. ja un dia em van fotre una samarreta suada de la cuneta. total que full equiped enfilo amunt.

Surto a Z4 al limit de pulsacions.. tocant a Z5. Les sensacions son bones.. noto aire de cara i molta xafogor que em fa suar fort ja d'entrada. Arribo a la Serra Llarga amb 9'40" amb bones sensacions, passant als ciclistes a tota bufa.. ara comença la part dura.

Decideixo no treure el plat.. m'encanta aquest 56 ovalat de Doval i com que porto la roda de muntanya al darrera tinc un 28 que a males el puc calçar... vaig pujant amb el 25, atrancat a 65 rpm però encara amb força. Pulsacions de plè a Z5 tocant Z6. poso el 28... "...va Pep que ja s'acaba la rampa..." arribo a la corva i baixo 2 pinyons intento llençar la bici.. miro el crono: vull baixar de 16'.. això vol dir que tinc només 2 minuts "... merda! se'm tira el temps a sobre.." em ve un pel de baixón.. mal de cames.. segueixo pedalant atracat.. pulsacions per les boires em poso dret, però no em circulen les cames que les tinc de fusta ja... "merda, 16 minuts ja.." sprint final.. ho dono tot i tooop!! 16'20" em diu el crono.. tinc esperança de què he baixat el meu millor registre que era de 16'20" però el GPS al final diu la veritat.. (després veuré que el GPS ha registrat 16'23").. sense respirar mitjavolta i avall.. em poso les ulleres tot baixant per no perdre temps.. rodant fort pels plans. Penso: a veure si puc fer el KOM del puja i baixa almenys.

gràcies Jordi per acompanyar-me una estona

Arribo a baix, 3 voltes a la rotonda per descansar em trobo al Jordi Riera i tots 2 cap amunt.. sense xupar roda. faig una segona pujada en solitari amb el jordi a 25" en un temps de 17'30" un minut més i segueixo amb bones sensacions..

Fem un parell de voltes més rodant fort pels plans i al arribar a casa amb 75 kms, transisió ràpida i 10 kms a 4'/km. Bé! bon entreno per afrontar un tri olímpic

el meu estimat 56

els deures fets

 

Puigmals

6 del matí, Llívia.. no puc dormir.. "la crida del bosc".. el cap comença a calcular.. si surto a les 7 si pujo per aquí, si baixo per allà, straves.. voltes i més voltes.. salto del llit a les 6:30. Café ràpid, em vesteixo, WC, preparo el material i a les 7:00 surto amb el cotxe.

7:20  ja soc a 2.000 m . per la route forestiere es puja molt ràpid. Estiraments. em sento carregat de cames. m'abrigo, escalfo 100 m i AMUNT sempre AMUNT!
Surto amb fuants llargs i jaqueta de ciclisme W2W, pantalons malla curts i mitjons llargs compressius.
Avui pujaré primer al coll de Lló, el Petit Segre i Puigmal.
Començo corrent suau mentre el pendent no supera el 25% d'inclinació que per la vall de Lló coincideix en el punt en el que deixes el riu i es comença a enfilar fort cap a la tartera que dona accés al coll.
Miro el crono a mitja tartera.. 30 minuts.. em fan mal els ronyons. mans sobre els genolls, miro d'allargar la sancada a l'estil Kilian.. miro enlaire.. ja veig isads al coll.. que macos! corono el coll amb 38 minuts.. el ramat d'isrds és de 9 o 10.. son gans aquests.. no m'aturo, gas a fons fins al Petit Pic del Segre (41' i 2.811 m)
Aquí fa molt vent, vaig amb màniga curta, m'he desabrigat pujant per la tartera. em poso les ulleres per a què no em plorin els ulls. Veig la vall de Núria, preciosa! i rebo la visita de més isards, aquests els tinc a tocar.. "uff , que macos!".. em despisto una mica i perdo 2 cops el camí.. fent una pila de saltar pedres.
Arribo a dalt del Puigmal (53:40 minuts i 2.914 m). hi ha dos alpinistes abrigats amb gores que ni a l'Himalaia.. xerro 4 paraules amb ells, faig fotos, m'abrigo.. i crec que en menys de 3 minuts de parada tiro avall.
Tinc les cames gelades i les mans també .. fins tal punt que no em puc ni cordar la jaqueta.. noto les cames com pedres i amb falta d'elasticitat total... em pren una mica de temps.. a la que deixo el coll i m'apropo al apas dels lladres, el vent afluixa i torno a entrar en calor i puc forçar més llençant-me pel dret fent rectes en moltes de les curves, sltant pedres.. alguna enganxada amb els peus i quasi entravancada em fa frenar un xic "enteniment!!"
Vaig amb les innov-8 trailock 245 lligades amb gomes elàstiques pel triatló i noto que em falta subjecció baixant a sac, però tnat pujant com baixant flipo amb el bé que adhereix la sola, i el seu poc pes,.. potser massa perquè noto molt les pedres, però et fa volar!! (gràcies Mia!) alguna patinada de cul a terra en el tram d'herba mullada.. però sense més problema.
En menys de 24 minuts arribo al cotxe! no està malament per fer 1000 m de baixada!! Em sento bé! amb força! l'últim km d'asfalt a 3:40 al km.
He pujat amb

Des de fa anys que tinc un amor especial amb aquesta muntanya, suposo que és una barreja de factors, la seva alçada de 2.900 m, la verticalitat de l'ascenció, que amb el cotxe s'arriba fins a 2.000 m en menys de 19 minuts des de casa, la gran quantitat d'isards, les impressionants vistes des d'arreu, la varietat infinita de rutes....