Translate

diumenge, 24 d’agost del 2014

Puigmals

6 del matí, Llívia.. no puc dormir.. "la crida del bosc".. el cap comença a calcular.. si surto a les 7 si pujo per aquí, si baixo per allà, straves.. voltes i més voltes.. salto del llit a les 6:30. Café ràpid, em vesteixo, WC, preparo el material i a les 7:00 surto amb el cotxe.
7:20  ja soc a 2.000 m . per la route forestiere es puja molt ràpid. Estiraments. em sento carregat de cames. m'abrigo, escalfo 100 m i AMUNT sempre AMUNT!
Surto amb fuants llargs i jaqueta de ciclisme W2W, pantalons malla curts i mitjons llargs compressius.
Avui pujaré primer al coll de Lló, el Petit Segre i Puigmal.
Començo corrent suau mentre el pendent no supera el 25% d'inclinació que per la vall de Lló coincideix en el punt en el que deixes el riu i es comença a enfilar fort cap a la tartera que dona accés al coll.
Miro el crono a mitja tartera.. 30 minuts.. em fan mal els ronyons. mans sobre els genolls, miro d'allargar la sancada a l'estil Kilian.. miro enlaire.. ja veig isads al coll.. que macos! corono el coll amb 38 minuts.. el ramat d'isrds és de 9 o 10.. son gans aquests.. no m'aturo, gas a fons fins al Petit Pic del Segre (41' i 2.811 m)
Aquí fa molt vent, vaig amb màniga curta, m'he desabrigat pujant per la tartera. em poso les ulleres per a què no em plorin els ulls. Veig la vall de Núria, preciosa! i rebo la visita de més isards, aquests els tinc a tocar.. "uff , que macos!".. em despisto una mica i perdo 2 cops el camí.. fent una pila de saltar pedres.
Arribo a dalt del Puigmal (53:40 minuts i 2.914 m). hi ha dos alpinistes abrigats amb gores que ni a l'Himalaia.. xerro 4 paraules amb ells, faig fotos, m'abrigo.. i crec que en menys de 3 minuts de parada tiro avall.
Tinc les cames gelades i les mans també .. fins tal punt que no em puc ni cordar la jaqueta.. noto les cames com pedres i amb falta d'elasticitat total... em pren una mica de temps.. a la que deixo el coll i m'apropo al apas dels lladres, el vent afluixa i torno a entrar en calor i puc forçar més llençant-me pel dret fent rectes en moltes de les curves, sltant pedres.. alguna enganxada amb els peus i quasi entravancada em fa frenar un xic "enteniment!!"
Vaig amb les innov-8 trailock 245 lligades amb gomes elàstiques pel triatló i noto que em falta subjecció baixant a sac, però tnat pujant com baixant flipo amb el bé que adhereix la sola, i el seu poc pes,.. potser massa perquè noto molt les pedres, però et fa volar!! (gràcies Mia!) alguna patinada de cul a terra en el tram d'herba mullada.. però sense més problema.
En menys de 24 minuts arribo al cotxe! no està malament per fer 1000 m de baixada!! Em sento bé! amb força! l'últim km d'asfalt a 3:40 al km.
He pujat amb

Des de fa anys que tinc un amor especial amb aquesta muntanya, suposo que és una barreja de factors, la seva alçada de 2.900 m, la verticalitat de l'ascenció, que amb el cotxe s'arriba fins a 2.000 m en menys de 19 minuts des de casa, la gran quantitat d'isards, les impressionants vistes des d'arreu, la varietat infinita de rutes....