Triatló de Manresa

476 inscrits i tots hem de nedar al mateix toll del parc de l’agulla.. aquest anys ens fan tots fora de l’aigua i inclús fora de la vora del llac, ens fan passar un per un pel pont d’accés i ens acostem a la zona de sortida. Un cop tots situats al pontó davant del llac sona el pito dels jutges per a què entrem a l’aigua. Entrem força ràpid i sense parar d’avançar, al cap de 10 segons sona la sirena! “SORTIDA”

M’he col·locat a la dreta de tot per evitar cops, molt a prop de la zona d’algues. L’aigua és força tèrbola de manera que quan entres la ma i l’estires dins l’aigua la perds de vista. Això fa que jo que nedo una mica tort, al nedar a les fosques, sense mirar massa endavant em vagi desviant.. cada vegada més a la dreta. Per una banda molt bé perquè no rebo cap cop, però estic fent més metres del compte i veig els del davant com s’allunyen mica en mica. Al arribar a la primera boia m’apropo al centre del pilot. Hem de girar a la dreta fent 90 graus, de seguida començo a rebre cops i a perdre velocitat. Al passar la boia em torno a separar. Veig de seguida al Robert Mayoral i nedem força estona de costat fins la segona boia. Nedant netament, sense agobios, sense cops, però lluny dels primers ja.

Al arribar a la tercera boia em perdo una mica, faig uns metres de més i el grupet que haviem format de 4 o 5 amb el Mayoral em marxen. Surto l’últim del grupet.

Apreto fort pels vorals del llac per caçar el Mayoral i de fet surto de la T1 primer que ell. He fet també una bona T1. Tal qual salto damunt la bici apreto com un condemnat per caçar a qui sigui. Suposo que l’Agramunt anirà per davant (m’havia tret 1 minut el paio).. anem caçant gent. Anem en un grup on només passen 2 o 3 però jo no miro enrera. Només endavant. Veig un grup d’uns 15 al davant i crido “va va vaaa!! Que els tenim aquí! “relleus curts!” i un tal jurado fot un pal... total que a callar i a seguir remant. Cacem el Jurado i si les mirades matessin li foradaven la bici..

Abans d’arribar al poligon per fi enllacem.. m’ha costat un bon calenton. Faig el primer bucle del poligon relaxant cames i a la sortida del poligon.... zasca!! Fotu un pal.. de seguida sento els crits del Llibert: “on vas!!!!!” em fot una mica de bronca.. jo li dic que estic fent una guerra particular.. més tard em diu que ho provi a la corva de Santpedó. I tal dit tal fet, al arribar al gir de 90 graus amb semafor, em poso al davant i ritme altet, traço sense frenar a lo Freddy i al sortir de la corva gas a fondu.. sembla que es trenca el grup però després enllacen.. merda. Arribant ja al parc de l’Agulla el Llibi em fa senyals de que em posi a roda seva i així ho faig i al cap de 30 segons, zasca, un altre pal.. li faig relleu i tiro a mort fins la T2. Arribo a la T2 destacat i quasi atrapem al primer grup. Faig la T2 ràpida i al començar a córrer és quan tan Zasca a la bici passa factura.. soc incapaç de córrer més ràpid de 3:55. De seguida em passa el Jordi Agramunt que va amb locomotora.. suposo que ha sortit del box a la caça i un cop es veu primer tampoc marxa tant lluny, el vaig veient. Però al cap de res em passa el 2on V1 i després el 3er. 

No puc fer res per córrer més ràpid . ni els crits del Joan Pallàs em poden esperonar. Altre cop medalla de xoco, a 1 minut de l’agramunt i 15 segons del podi.. quina ràbia.

Triatló de Montgat 2016. Campionat de Catalunya per grups d'Edat

Arribo a Montgat 2 hores abans de la sortida, com a mi m’agrada. Tinc temps de fer 2 voltes al circuit i alguna volteta més amb bici, córrer uns 25 minuts fent alguna recta i nedar uns 20 minuts practicant entrades. Primer sortien els més joves en 2 sortides abans. Al cap de 2 sortides i 10 minuts dels primers sortíem els de 35 en amunt.  

Em col·loco bé a l’esquerre, amb el Lucas Chirico i el Jordi Garcia. 1 minut i piiiiiip.. correm cap a l’aigua i entro de cap amb els primers.. noto que de l’impacte m’ha entrat aigua al traje.. es la primera vegada.. però aviat surt i nedo com si res.. primers brocades llargues I am força i em sembla que vaig davant. Vaig veient al Jordi Garcia al meu costat i progressem junts. Al arribar a la primera boia, pas net i enfilem cap a la segona on ben bé hi ha 550 metres.. es fa llarg i em desvio no sé perquè cap a la dreta.. tota l’estona intentant caçar els peus del grup de Chirico i 2 més que marxen per davant i entre les esses que faig i que no em concentro, però no acabo d’enllaçar. Arribem a la segona boia i ja girem cap a la platja. Aquí comencem a caçar unitats de la primera sortida que destorben més que no pas res.. em distrec una mica i perdo pistonada.. el Jordi m’avança per la dreta i em marxa una mica.. per poc no em salto l’última boia i la volta per salvar-la em fa perdre 5 segons respecte el Jordi. Sortim disparats cap a les bicis.. veig que en Jordi canvia ràpid, mentre en Lucas fuig per davant.. a mi se m’enganxa el traje amb el xip i trigo 3 segons més a fer la T1. Salt damunt la bici a pedalar.. de seguida atrapem el grupet de Jordi.. espero a arribar al primer repetjó i foto el pal.. veig que segueix gairebé tothom.. però penso en la tàctica de l’Enric i no em desanimo.. segueixo tirant tota la volta, fins arribar a la segona pujada del repetjó.. li foto amb totes les forces i veig que aquest cop si que hem fet forat. Marxem amb el Xavi Solà del Vic.. els dos sols tirant molt jo ens plantem a la T2 amb un minutet respecte al Jordi Garcia. Canvio ràpid i surto darrera del Xavi corrent a 3’40 al principi i controlant les diferencies.. tinc dubtes de si aguantaré doncs veig al Jordi que ve a la caça per darrera.. em cau el ritme a 3’50”, vaig a tope de pulsacions, només em concentro en córrer el més eficient possible i en respirar bé.. cada cop el tinc més a prop, però la meta es va apropant.. al punt mig del recorregut em venen els pensaments negatius de “ai ai aiii!! Que llarg que és això i que no aguantaré”.. 

acoto el cap, em concentro en gaudir i segueixo a la meva.. ja queda menys.. penúltim gir de 180 graus a la banda sud i no veig a venir a el Jordi.. no miro més enrera i a tope fins a meta.. a l’últim gir de 180 abans de meta el veig a uns 20 “ ara ja no em caça.. apreto a fons.. em fa mal tot i vaig ofegat.. però seré el primer veterà.. tanco els 5 km de run en 18’57”
El swim 880 m a 1'17" als 100 m

Bici a 35 de mitjana i 280 w promig

Run en 18:57 a 3'52"/km


Molt content de com han sortit les coses avui. 12è de la general i 1er Veterà i Campió de Catalunya GGEE 40-44

Marxa ciclista Vallesana 2016

Bones sensacions de bon matí. Tot apunt i sortim puntuals a les 8 i 2 minuts.
Parlant amb la calma amb el Raul i enganxo un sot al final de la ganvia.  km 4 i punxo al davant:

a partir d'aqui tot ha estat una aventura trepidant. fotent dirt track a davant fins el km 19, però mantenint-me en el grup del davant. Paro a l'hidrorlèctrica a reparar. Perdem 1'35" amb l'Enric que m'ha ofert una ajuda que no te preu. Inflo a 4 bar i a sac a la caça. 15 km en mode persecució i a tope de ppm fins arribar a Matadepera on conectem, gràcies de nou a l'ajuda de l'Enric. Just quan comença el port de la mata, arribem a cua del primer grup.

Aguanto com puc fins dalt la Mata però al començar a baixar amb els 4 bars del davant anava de cul. Perdo 30" baixant que ja no recupero ni després la V. De manera que des de Monistrol fins a Navarcles altre cop persecució desquissiada. Quina sort i plaer de poder rodar al costat d'un gran com el Raul Cruz Ruiz. Just a peu de port d'estanalles enllacem.

Ja a Navarcles per un moment em poso cap de cursa. Vaig trinxat, o sigui que al primer canvi de ritme de l'Aleix i sus muchacos els hi dic adéu.

A partir d'aqui crono particular fins meta. Pujant estanalles a bon ritme, alt de voltes corono en 53 minuts, em diuen que han passat fa 3 minuts només. Em llenço baixant i planejat a tot pebre. Rodant com mai. he agafat confiança a la roda toba del davant, tot i que diria que cada cop és més fluixa però no hi penso. Vaig amb força a les cames. La gent que m'anava creuant em cantàven que em duien 2 o 3 minuts. Jo a la meva i sense defallir a tope fins la meta: Entrant el 4art a 4' dels primers crec.

MOLT CONTENT per la pallissa d'avui i de tota la setmana i de les sensacions durant tot el dia tot i les contrarietats. Complint els horaris de pas a rajatabla.. soc un maniac dels càlculs :-)

comencem a acomular dies de 120 h de recuperació .. i bones sensacions. això pinta bé. els tufo no els monto mai mes!! 🙈
Feliciatr a l'Aleix, flamant vencedor i merescut i com no a l'organització que aquest any han millorat molt i ha sortit una marxa excel·lent

Triatló de Muntanya de Balaguer. Campionat de Catalunya 2016.

Deixo el Cotxe i les bambes a Balaguer. A les 9:00 enfilo cap el pantà però m’equivoco de carretera.. el què havia de ser un enllaç de 8,5 km es converteix en 16 km d’escalfament amb rodes de tacs per asfalt.. sort d’anar amb temps als llocs!  J

Arribo al pantà de St. Llorenç, inspecciono per on pujarem i ràpid cap al box. Deixo la bici, enfundo el Zone 3 i cap a l’aigua amb l’Albert Soley. Culons que freda!!  Jo crec que 14 graus. Intento nedar mica en mica. El què costa més empre és habituar la cara. 10 minuts en remull i sortida des de dins l’aigua. Surto fort, en paral·lel amb un barbut, que em ve molt a prop, massa. M’agobio.. decideixo aixecar el peu.. miro enlaire, el deixo marxar i sense apurar massa torno arrencar mica en mica.. ens fotem algun cop amb els que venen per darrera. Arribo a la primera boia i sembla que vaig agafant ritme. Apreto fins la segona boia i em poso al davant del segon grup. Per davant han marxat 3 del vic i l’Albert Soley. Apreto en el llarg tram fins la tercera boia i crec que m’acosto els estic caçant, però no em donarà temps. Surto de l’aigua el 5è a 10 segons del primer grupet.

Transició molt curta cosa que et fa trobar amb la bici de seguida sense temps d’eixugar-te ni de treure’t ni les ulleres. No faig la T1 de la vida, però prou digne i enfilo la pujadota de BTT. Em sento cansat i em crema molt la crema escalfadora PreS.. potser m’he passat avui.

A les primeres rampes d’asfalt caço a un del Vic, i soc caçat de seguida per l’Albert Torres que va com una moto. Em deixa ràpid al entrar a la pista. Jo al meu aire, sense perdre la vida. Arribem al tram de la trialera i l’Albert va marxant mica en mica. Per davant marxen només en Soley, en Toni Manzanique, en Ramon Salvans i l’Albert Torres. Per darrera ve el Jordi Garcia. A mitja trialera m’atrapa i es posa a roda. Després ens passa en Xavi Jové que va com una moto, després ens passa el Catllà, després l’Edu.. però el Jordi sempre a roda i em va animant J Al sortir del corriol i arribar a la pista sembla que retallo un mica a l’Edu i el Catllà que van junts. Però de seguida arribem a un altre corriol i ja marxen definitivament. Acabem el tram de BTT el Jordi i jo mano a mano, fent bona feina i col·laborant, tirant una estona jo i una estona ell, sobretot baixant. Tenim un nivell molt similar.

Arribem a la T2 i jo quasi em perdo. Gràcies al Jordi de nou. El Jordi em diu que va ben torrat.. jo no dic res, però també J. Faig la T2 més ràpid que ell i surto esperitat, però als 500 m ja m’atrapa i afluixo.. o més aviat m’ensorro.. a partir d’aquí corrent a 4’15” i demanant la hora.

Sobre el km 2 m’atrapa el Roberto Fidalgo.. no puc fer res per seguir-lo ni incrementar el ritm.. vaig destrossat. Mirant enrera perquè no m’atrapi ningú entro a meta el 12è de la general i 3er V1M, i segons per equips amb el súper T-Bikes!

Content pel resultat i per l’experiència viscuda. Circuit BTT molt tècnic on m’he trobat molt poc habituat a fer BTT tècnica i molt deshirdatat de la festa d’ahir.

Test al Farell amb Power Tap

Test realitzat amb els millors valors de la meva vida:

22:01 del pont fins dalt
395 W promig
5,1 w/kg
155 ppm
166 ppmàx

Després per celebrar-ho he pujat 7 vegades més.
Bon entreno :-)


Avui he portat el cotxe a la base del port; m'ha fet de Self-Asistència  ;-)

Triatló de Sant Feliu de Guíxols 2016

Avui si, ben situat a la sortida de natació i ben escalfat.. he nedat bé.. notant que anava al capdavant de la cursa durant els primers metres.
fins la primera boia molt a tope, després he deixat marxar el primer grup i he buscat uns bons peus nedant a 1'17" o 1'18" fins la 2ona boia, gir de quasi 180 graus i 400 m fins la platja força cómodes.

surto de l'aigua a 24" del Jordi, el referent i 1er V1 de moment. El caçem de seguida junt amb l'Adrià Brunet i en Salvans. Ritme infernal del Brunet que ens ha portat collat durant els 16 de bike.. només 2 relleus he pogut fer. Arribem a la T2 en el segon grup i un despiste en el box em fa perdre roda del Jordi Agramunt. de tota manera el correr ja no és el què era l'any passat i tots van marxant.. passo d'anar el 6 de la cursa al 16è al final.. m'ha passat l'iturralde al km 2,5 i no hi ha hagut manera. al final tercer V1 a menys d'un minut del 1er, el Jordi.

 Impressionant com va el Vanquish de Zona 3 de la botiga de Tricoa. Gràcies #tricoa

Triatló de Blanes 2016

El passat diumenge dia 24 d'abril es va disputar la 6ena edició del triatló esprint de Blanes.

Aigua a 14 graus, 400 triatletes, 9:30 i sortida!

Molts cops en els primers metres de la prova per a agafar la bona posició i passada la primera boia el grup s'estira i es comença a nedar còmode fins a completar els 750 metres del primer segment.

Mala natació fent més metres del compte per evitar cops sense èxit. Total 815 m. 

Els primers surten de l'aigua en menys de 10 minuts, prou temps per deixar els peus insensibles pel fred. 

Llarga transició T1 descalços pel passeig de Blanes fins a pujar a la bici per completar 3 voltes a un circuit urbà amb dos pujades dures del 10% que marquen la diferència i trenquen els grups.

Bici remuntant i retallant quasi 1' respecte el temps de l'any passat i he arribat a la T2 3er veterà deixant enrera 2 veterans.
Alguns triatletes arribaven després dels 20 kms de bici ben desencaixats.
Ràpida T2 per a realitzar els 5 kms finals de córrer fent 2 voltes al circuit del passeig marítim.
Però al baixar de la bici anava molt petat i no he pogut correr a 3'45" i el Sergi Rodriguez m'ha caçat.

Al final entrant el 45 de la general i 4art veterà
Organització genial.
MEDALLA DE XOCOLATA AGAIN.

Seguirem empenyent. 

‪#‎TBikes‬

IX Duatló per Equips del Prat

Dissabte 13 de febrer: IX Duatló per Equips del Prat. Campionat Nacional de Catalunya.

La prova d’enguany constava de 5,4 km de córrer al principi a través del parterres del Parc Nou del Prat del Llobregat, després 21 kms llargs de bici fent 4 voltes a un circuit per les carreteres de circumval·lació del parc, marcats pel fort vent de l’oest amb ràfegues de fins a 45 km/h. Al final 2,7 km de córrer en el mateix parc, fent 2 voltes al mateix circuit del primer run..

El nostre equip format per l'Albert Soley, Jordi Bonet, Manel Vaca i Pep Tatché va classificar-se en 6ena posició final amb un temps de 1:02:37 a només un segon de la 5ena plaça. Llàstima que en el tram ciclista van patir una petita averia mecànica que els va fer aturar durant 30 segons.

Sortim regulant a 3’30”/km en alguns punts per sota. En Manel i l’Albert marquen el ritme i el Jordi i el Pep xupem roda i bufem de valent. A la segona volta de run en Pep demana calma, malgrat i això passem pel 5.000 en 17’45” i acabem les 4 voltes a 3’34” /km de mitjana.

Bona transició i sortim compenetrats amb les 4 cabres. Als primers metres el Jordi té problemes amb la cadena i li queda enganxada entre el plat petit i el quadre. Hem de parar uns 30 segons amb els nervis que comporta veure com els equips ens passen. En aquest moment, hi ha molts grups donant voltes al circuit de 5 km i el vent és fort i rafegat de l’oest que fa anar les cabres de punta a punta. Finalment arrenquem i posem fil a l’agulla a la persecució. L’Albert imposa un ritme infernal que ens té a tots una mica collats, mica en mica anem entrant als relleus el Pep, el Manel i el Jordi. Cada cop anem millor i la mitjana de velocitat va pujant. No ens avança ningú i ens fem un tip de caçar equips i deixar-los enrera.

Al arribar al box ens trobem 5 bicis al nostre lloc. No podem deixar les bicis i no trobem les sabates de córrer. Més pèrdua de temps.

Arrenquem però les potes del Pep ja van col·lapsades. Als 600 m de córrer el Manel i l’Albert comencen a empentar al Pep i gràcies a això acabem l’últim córrer a 3’45”/km

Molt contents del resultat i de les experiències viscudes. Quina llàstima que no hi hagi més proves d'aquestes característiques.

Mil imatges del dia, totes elles espectaculars que ens deixen un record excel·lent.

Marató de Muntanya de Sabadell. La Llanera 2016

Diumenge. 6:15 a.m. He dormit bé, però ja no puc aguantar més al llit. Avui és el dia. Em dic a mi mateix la frase de Guerra: “Vamos chicos a por el Oro!!” (ens ho va dir un dia el Joe di Maggio Vilà abans d’una Marmotte i em va quedar , esmorzo segons planificat, dos torradetes de 45g i 40 g de pernil dolç, protocol de suplementació i a fer temps.

Avui corro a casa i em sobra temps per tot arreu. Es desperta tothom a casa i fem una festa, no estic nerviós, però si tens. Ho tinc TOT CONTROLAT. A les 8:00 surto abrigat de casa cap a la sortida a fer un cop d’ull. No fa gens de fred 10ºC. Han regat els carrers.. “merda, patinarà” Arribo a la sortida, cares conegudes, el meu pare, que està més nerviós que jo.. xerro amb un i un altre i torno cap a casa.

Aquí l’excitació dels nens es respira a l’ambient. Em vesteixo de curt total, com si fos ple mes d’agost (a la guerra se va de corto), em poso trombocid a les cames i crema escalfadora W2W de la bona, 2 estiraments, últim trago de recuperador muscular, mitja barreta proteínica, L-Carnitina 2g i em despedeixo de tots amb mil petons... ja quasi estan apunt de venir a animar.

Anant cap a la sortida tinc aquella sensació: “Pep! Avui serà un gran dia” em noto lleuger i amb ganes de batalla!!

2 km de trote suau en total i ja ens criden a sortida. Primera fila. 2 minuts, 1 minut. 9 en punt i sortim. “Calma!!!!” respiro fons i deixo al Jesus Fraile amb la gent de Training Sabadell que liderin la cursa. Em poso a rodo i intento baixar pulsacions. A la plaça de l’Angel trobo a la família, xoco les mans amb l’Enric (5 anys) i vinga Papa!

El primer km discorre amb molta calma, a 4:00 / km i el pulsòmetre que no em marca. Arribem a la baixada del Mortirolo i de seguida al riu. Segueixo a rebuf del Jesus i els 5 primers de la mitja marxen tranquil•lament. Arribem al pont de la Salut en 12:51, a 3:54 /km 30 segons més ràpid que el meu càlcul... però és que vaig molt bé, i tot i que el pulsòmetre no acaba de marcar, quan ho fa, indica 145-148 ppm. Veig que vaig fàcil.

Arribem a la primera pujada dels vivers i m’ho prenc en calma. En Fraile i sus muchachos marxen una mica, però jo tranquil. Arribant a dalt veig que els caço fàcil. Al apropar-se la primera baixada veiem a uns de la mitja que s’estan apunt de perdre i aquí dic, “pas, que això m’ho conec!” em llenço avall i arribo al torrent sol amb el Jesús. Pujant cap al camí Ral, veig que el Jesús bufa molt, mentre que jo segueixo a 149 ppm. Arribem al primer avituallament i veig per sorpresa al Sergi Serna del Club!! Agafo un glop d’aigua i amb els seus ànims, marxo sol. Minut 26 i 33 segons. Ja vaig més d’un minut avançat sobre el previst i el primer de la Marató, amb un bon pilot al darrera clar, però ni hi penso. Només penso en córrer i en no pujar de ppm.

Arribant als camps de baixada cap a Pedra Santa atrapo al 5è de la mitja, el paso al trams tècnics i en la pista de pedra Santa anem junts fins que la cursa ens separa. No bé ningú per darera de la Marató i passo pel segon avituallament destacat.. això ja sembla un entreno dels meus en solitari. Faig la pujada dura de pedra santa amb calma, regulant i al arribar a la pista apreto un mica. M’atrapa en Derek i al cap de res en Pedroche. Fem grupeta tot i que baixant a la Hidrolèctrica de Sentmenat marxen un xic; el xip del peu, que pesa un tou, em balla i em dona cops al turmell esquerre.. no és res, però fa mal el cabró. Jo amb calma. Arribant a Castellar els caço i reagrupem els tres cap als horts.

En Pedroche ja m’anuncia que amb els meus pistons pujaré millor, i tal dit tal fet, al 4art rèbol em poso primer i marxo sol.. Controlant ppm però a Gas... aquí sento la crida del Bosc.. com un llop perseguint la presa.. vaig primer, em sento fort, menjo una barreta que costa tota la pujada d’empassar.. però estic en la meva salsa.. oh!! Quina felicitat... em sento com un animal de caça, que a la vegada és perseguit per un depredador més fort per darrera.. però com mola!!!

Sé que a dal a Cadafalch hi haurà el Pare.. bé .. penso, a veure si vaig tant canyat que encara no haurà arribat.. però no, ell no falla mai. Al primer que em trobo és al Lazo, amagat sota una pedra i unes branques fent fotos, m’indica on és el pare, en veu baixa com si no haguéssim de delatar la presa... Arribo a l’avituallament, 4 crits ,el pare em dona isostar i barreta + gel i em llenço avall. No es veu ningú per darrera; tampoc miro per si un cas 

Arribant a baix al camí del puig, sento fresa per darrera i penso.. mita’ls ja els tinc aquí, però tampoc miro.. ara torna a venir pujada i això és lo meu.. en un dels punts de pujada, en un rèbol de 180 veig en Derek, però no em caçarà.. jo a la meva.

Arribo al camí principal, on l’Oriol Argemí m’indica el camí (com si no me’l conegués de memòria ;-) , flipant de que sigui jo el primer..

Arribo al Puig amb 1 minut d’avantatge sobre l’esquemot perseguidor. Aquí em trobo el Pol i el Marc amb la seva canalla i el Roger Sallent.. que bo que és això de liderar curses. Porto ni més ni menys que 5 minuts d’avançada sobre el previst.. estic volant. Porto 2:11:00 de cursa, però vaig bé. Suat com un peix, però en la meva salsa.

Vaig menjant i bevent tota l’estona. Baixo amb calma i noto molt líquid a la panxa. Paso la font del Gurri amb prudència per no trencar res i cap avall.

Arribant a Can Torrents es produeix l’inesperat. De sobte, en 1 segon, tot canvia. Clack!. .. la llum sembla de cop més clara, tinc escalfreds, una punxada a la panxa, pulsacions baixes de 140, suor freda, em marejo.. ai que cauré. M’espanto.. les cames de pell de gallina perden força de cop... “ostres Pep.. i ara què?”

Miro enrere, no ve ningú.. endavant tampoc hi ha ningú... que faig.. m’espanto, però, noi és el què hi ha, toca tirar endavant. Segueixo corrent. Arribant a Can Torrents em perdo o intento passar per on no era.. just quan en Derek em veia i em diu, no!! L’espero i arribem junts a les escoles.. sembla que em refaig una mica, però em fa mal la panxa. Arribem a Castellar i hi ha el Pare, l’Enric i força gent del poble. Agafo només isostar i blanc com la cera enfilo cap al cementiri.

En Pedroche ens caça just al començar el cementiri i fot un canvi! “-tu què t’has près ara!?” li dic, i el deixo marxar.

L’Enric es posa al costat amb la bici i em comença a animar. Vaig tercer, però amb molt mal de panxa i les cames buides buides.

Els tinc a 10 segons, però no veig possible caçar-los, fins que arribem a la pujada de la Soleia, que sense forçar els caço i els deixo als 2.

Arribant als plans asfaltats de Cadafalch en Pedroche em torna a caçar, i torna a canviar el ritme per marxar definitivament. En Derek, va fos per darrera.


Queden 8 km i vaig amb molt dolor estomacal amb ganes de parar a buidar.. però no m’atreveixo a fer-ho per si em caça. Tota la preocupació és que no em caci el tercer, tot i que la lluita per la victòria ja la dono per perduda.

Tota la tornada que se’m fa eterna és un constant de xerrar de l’enric que no para d’animar i oferir aigua i isotònic.... com ajuda!!! Anem trobant a gent que anima i amb punxades que a vegades em semblen que em faran parar seguim fins a peu de Mortirolo. Aquí ja està tot fet. Pujo desfet i sense veure ni sentir res i tot ja és un tràmit d’asfalt fins a meta. Arribo a meta amb 8 minuts d’avenç. Tot i la petada, aquests últims 10 km encara he retallat 1’ sobre el previst!! Toma ja!! A 4:15 de mitjana!!!

Arribo a meta plorant una mica.. bé, molt, però com que no em queda llàgrima no ho sembla. Mareig al creuar la meta i ràpid al WC.. bufffaaa!!!

Abraçada amb l’Enric, petons dels nens i la Mariona.. pares, tiet, amics, ... bufa quina passada!! He fet segon.

EL SOMNI S’HA FET REALITAT.