Quina lliço de racionalitat, enteresa i saber fer. Avui la familia Sirera, comandada per l'Enric i el M.Ángel, han preparat una ceremonia d'aquelles que no s'obliden mai. No tinc paraules per definir els sentiments que han aflorat avui.
Realment en Quim has estat un ser excepcional i deixes un llegat immens. No us perdeu el seu blog.
3 comentaris:
sento molt el de teu amic, sóc muntanyenc i aquestes coses et afecten ... però la mare muntanya és implacable de vegades ... que descansi en pau
No puc deixar d'agrair-vos tot el suport rebut; avui la nostra família de sang ha perdut un pilar important, però la nostra família d'amics ha guanyat una nova dimensió que treballarem per cuidar i mantenir unides. Gràcies, Enric
Em va faltar el coratge per llegir això dissabte. Se que li agradaria. Els qui l'estimen, veuran perquè.
Tu no ets com els altres, Quim, tu fas coses, moltes coses, i n'imagines encara altres i és com si no en tinguessis prou amb una sola vida per fer-les-hi cabre totes. No sé... a mi la vida ja em sembla tan difícil... sembla ja tota una empresa viure-la i prou. Però tu... tu sembla que l'hagis de vèncer, la vida, com si fos un repte... sembla que l'hagis de derrotar... una cosa així.
Una cosa estranya. És una mica com fer moltes boles de cristall... i grans... tard o d'hora te n'esclata alguna... i, a tu, qui sap quantes te n'han esclatat, ja, i quantes te n'esclataran...... Però... però quan la gent et digui que t'has equivocat... i tinguis errors pertot arreu a l'esquena, fot-te'n. Recorda-te'n. Te n'has de fotre. Totes les boles de cristall que hauràs trencat eren només vida... no són allò, els errors... allò és vida... i la vida autèntica potser és justament la que es trenca, aquella vida entre cent que al final es trenca... jo ho he entés, això, que el món és ple de gent que volta amb les seves petites bales de vidre a la butxaca... les seves tristes baletes irrompibles... així que tu no paris mai de bufar en les teves esferes de cristall... són boniques, a mi m'ha agradat mirar-les, tot el temps que he estat prop teu... a dins es veuen tantes coses d'aquelles... et dóna alegria, això... no paris mai... i si un dia esclaten, allò també serà vida, a la seva manera... meravellosa vida.
Màgia, ser-hi ha estat màgia. Una capsa de vidre de colors ple de punts suspensius.
Publica un comentari a l'entrada