M'he trobat un anònim al blog que crec que val la pena que surti a la llum, el traspasso íntegra: 
"Em va faltar el coratge per llegir això dissabte. Se que li agradaria. Els qui l'estimen, veuran perquè. Tu no ets com els altres, Quim, tu fas coses, moltes coses, i n'imagines encara altres i és com si no en tinguessis prou amb una sola vida per fer-les-hi cabre totes. No sé... a mi la vida ja em sembla tan difícil... sembla ja tota una empresa viure-la i prou. Però tu... tu sembla que l'hagis de vèncer, la vida, com si fos un repte... sembla que l'hagis de derrotar... una cosa així. Una cosa estranya. És una mica com fer moltes boles de cristall... i grans... tard o d'hora te n'esclata alguna... i, a tu, qui sap quantes te n'han esclatat, ja, i quantes te n'esclataran...... Però... però quan la gent et digui que t'has equivocat... i tinguis errors pertot arreu a l'esquena, fot-te'n. Recorda-te'n. Te n'has de fotre. Totes les boles de cristall que hauràs trencat eren només vida... no són allò, els errors... allò és vida... i la vida autèntica potser és justament la que es trenca, aquella vida entre cent que al final es trenca... jo ho he entès, això, que el món és ple de gent que volta amb les seves petites bales de vidre a la butxaca... les seves tristes baletes irrompibles... així que tu no paris mai de bufar en les teves esferes de cristall... són boniques, a mi m'ha agradat mirar-les, tot el temps que he estat prop teu... a dins es veuen tantes coses d'aquelles... et dóna alegria, això... no paris mai... i si un dia esclaten, allò també serà vida, a la seva manera... meravellosa vida. Màgia, ser-hi ha estat màgia. Una capsa de vidre de colors ple de punts suspensius.."
Gràcies Anònim, i gràcies Quim!
Jo personalment m'estic refent matxacant al personal amb el rodillo a la LEVE i VCF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada