Un desafortunat accident amb doble allau ens ha pres al Quim Sirera, mentre feia la travessa Andorra - Vallter en solitari i amb esquis de muntanya. 
Un cop superat el coll de la Sarrera amb espessa boira i orientat amb GPS el Quim s'ha vist sorprès per una allau que l'ha deixat lesionat i sense un esquí, després de recuperar-se i poder trucar als bombers, un segon allau l'ha atrapat.
Quim, gràcies per haver-nos deixat aquesta pila de bons records i experiències muntanyenques, plenes d'alegria, bon humor i adrenalina.
Vigila'ns i cuida'ns des d'allà dalt, i ensenya'ns el camí per anar "Amunt, sempre Amunt!"
No t'oblidarem mai! i t'enyorarem sempre!
15 comentaris:
i tant si l'enyorarem, el Quim i les seves bogeries!... a tots els qui vam tenir la sort que ens "enredés" alguna vegada, avui ens queda la impotència, molts perquès i un grandíssim buit
un petó, Quim!
si, tal com heu dit, mai oblidaré les seves propostes deshonestes...
les teves muntanyes no seràn el mateix sense tu....
quimo
de la petita cat.
Moltes gràcies Pep per aquest homenatge al meu germà. "Amunt sempre amunt, i sempre JUNTS!"
Gràcies també a tots els que ens esteu donant suport aquests dies, ara i sempre.
I sobretot gràcies per haver estimat a en Quim.
Quimet, no m'he pogut acomiadar de tu...Tot just ara ho he sabut.
Com diu ton germà: "Amunt, sempre amunt, i sempre junts" Et seguiré trobant a cada muntanya, a cada cim, a cada refugi, a cada cabana de pedra...
Ai Quimet...sempre ens quedarà Tucarroya, allà ens veiem.
"No és més el qui més alt arriba,
sinó aquell que,
influit per la bellesa que l'envolta,
més intensament sent"
(Maurice Herzog)
Enric i familia, soc la Núria i us volia donar ànims i força. Em sp greu no haver vingut al comiat.
Enric, t'he enviat un sms, preguntant pel funeral d'aqui, no vull molestar més, sòc la Cat, amiga de la Lidia (hp), compartia amb Quim la passió per la muntanya i les motos...
Sempre estaràs en el nostre record, MAI t'oblidaré.
Ja deus estar "patrullant" per allà dalt, com dius tú.
Quimet,Gràcies per deixar gaudir-te.....
Fins ara....
Per sempre em quedarà la teva vitalitat, les teves ganes de gaudir de la natura, descansa en pau amic Quimo, per sempre et recordaré i et duré en el meu pensament.
Albert Climent
Quim, el vuit que ens deixes és gran, però com diuen per aquí sabem que ara “patrulles” per aquí “amunt” i ens donaràs un cop de mà quant ens perdem. Segurament ja estaràs fent una fulla d’excel amb el llistat dels núvols més alts, per poder pujar-los tots i no deixar-te’n cap, fins ara quant mirava els Pirineus sabia que tu hi estaves fent algun cim o una “trapelleria”, sempre m’imaginava que te veia sortir per darrera d’algun cim, malAAAALT!!! Ara quant miri amunt, sempre amunt, t’imaginaré pujant i baixant el núvols, descansa amb pau.
Jordi Vidal, “VidalMen” per en Quim.
Quim, sempre estaras en un reconet del meu cor. Encara no puc creure que has marxat per sempre.
Gràcies per haver existit en la meva vida.
Un petonet molt fort i...fins ara...
Al meu príncep de les muntanyes un fins ara... gaudeix d'aquesta nova etapa que t'espera allà dalt i un día ens retrobarem tu i jo.
Estaràs amb mi per sempre...Et pensaré cada dia.
La teva dona Rebeca
Quimet, no saps el buit que has deixat entre tots nosaltres, la teva perdua m´ha provocat molt dolor, trobaré a faltar la teva alegria encomanadissa, la teva il.lusió per fer bogeries interminables, les inacabables converses en ruta, la teva companyia als vivacs, la dèria de perseguir cims, la teva follia, la teva amistat sincera; ens has deixat quelcom que ningú mai podrà esborrar, el teu record i el teu somriure. Una abraçada del teu company de crestalls, ens retrobarem segur foll!
ja fa dies que has merxat i volia expressar la meva pena. Tot i que no compartiem aventures si compartiem la familia i com a cosi sempre us he estimat i admirat la il.lusió, les ganes i l'alegria de fer-ho tot tant tú com l'Enric. Quim, gràcies per fer-me arribar pocs mesos abans paraules de còndol per la pèrdua del meu pare. Com irones que no s'entenen del destí vull expressar el meu condol als tiets i cosins i també a la Rebeca. Donar-lis ànims aseguir endavant.
meritxell constantí
Avui fa un anys que vas pendre una desició que et va costar la vida i les llàgrime de molte gent, una forta abraçada allà on siguis, Quimo.
Publica un comentari a l'entrada