Duatló del Prat

Gràcies Miquel! Per mi fer 7 km a 3:30, és un somni.. avui en Miquel ho ha fet realitat. Quin tip de apretar que s'ha fet el Miquel. Al final hem fet un registre de 58:15, millorant en 2 minuts el registre de fa 2 anys. Per mi ha estat com súper entreno de súper qualitat a 200 ppm, però pel Miquel a sobre ha fet biseps i tot! Del Van Hedl, no cal comentar qe en su linea està més fort que un roure, i el Joan Massip, com sempre també lleuger com una ploma corrent a bon ritme i aguantant com pot amb la bici. Per la meva part molt satisfet a la vegada que trinxat. Em sembla que demà no estic en condicions d'anar a les socials.. serà millor fer una passejadeta fins al fisio.. jeje! Demà més fotos.

Duatló del prat

Avui es celebra el Duatló per equips del Prat. Si Deu vol hi pendré part amb en Jordi Van Hedel, Miquel Blanchart i Joan Massip. Espero acabar i no massa fet pols, perquè aquests 3 màquines marxen a peu a ritme infernal... com enyoraré la meva Bici en els trams de córrer!!4 ÀNIMS PEP!! ja estic nerviós i encara falten 4 hores per a la sortida!!!

imatges del Duatló del Prat 2.008, just després de petar a 1 km de meta!!

Video de la Pujada a l'Obac

Gràcies a Malditas Motos i a l'EDU

EPOC. ¡¡Me pasé!!

Consumo excesivo de oxígeno tras el ejercicio (EPOC)

El EPOC es la cantidad de oxígeno que necesita el cuerpo para recuperarse del ejercicio. El EPOC es un indicador científico de carga de entrenamiento acumulada en cada sesión de entrenamiento, que antes sólo se podía medir en los laboratorios deportivos. La medición del EPOC permite evaluar de forma objetiva si la sesión de entrenamiento ha sido lo suficientemente eficaz como para mejorar el estado físico. El EPOC también se utiliza para calcular el efecto del entrenamiento. Ya hace tiempo que voy guiando mis entrenos por el EPOC, y normalmente hacer un EPOC = 300 me era muy difícil. Pues bien, al final se han alineado todos los astros y he roto todos los límites. Según el reloj Suunto T6 me he pasado tres pueblos en el entreno y según mis piernas también… la cagaste Pep! EPOC = 450!!!

Ya se sabe cuando uno se pica de verdad y esta durante horas picado… mientras el cuerpo aguanta se va sufriendo.. ahora a recuperar como se pueda pues este sábado hay Duatlón en el Prat y me quieren hacer corre a 3 minutos al quilómetro!!! MAMA MIA!!! ¡¡¡Qué dolor!!!

Circuit de Catalunya

Adjunto més material: gentilesa de la familia PUIG.

Pujada a l’Obac

Diumenge dia 21. A les 10 del matí bona fresca i molt bon ambient i participació entorn de la Nickys de Terrassa. Tot tranquil fins al km 3 o 4 que han començat els atacs.

Per part meva, mare meva quin patir: a 2 km de la serra llarga ha saltat l'Enric Aguilar.. començant a pujar la serra ens duia 500 m. i salta el Jordi Soler amb el mingote i mil amateurs o juvenils més.. jo patint i fent la goma. Atrapem a l'enric just al pm, al final de la recta i ataca altre junior.. jo trinxat. El enric em diu: "treu el plat animal" encara no l'havia tret. ha estat fer això i venir-me un mal de lactats als quàdriceps i veure com marxaven tots... al final pujàvem fins a la rotonda de sobre Vacarisses.. se m'ha entravessat del tot. l'enric ha fet 4art M-30 i jo 5 è o 6è.. ja no ho sé. duia un globus que no veia ni la carretera.. darrera meu ha entrat l'Oscar, cobra McAffee i el Sergi Mingote.

Ha guanyat un junior del Sant Boi-Linde i el gran Jordi Soler ha fet segon, quin súper classe aquest paio! (ahir va guanyar a Montmeló i a la tarda va fer 5è en una altre cursa, i avui estava encostipat, segons ell)

Cursa de Montmeló.

Fresc matí a 2ºC al ciruit de Motmeló.. no sé quants erem, però si em diuen 300, m'ho crec.. quanta adrenalina en les primeres voltes, que porta la gent a les cames.. qui estrés per mantenir-se al davant.. frenades, alguna caiguda, però endavant i fora. Ritme de 50 pel pla i baixada i 40 a les pujades. Jo, fins al minut 50 de cursa, no he momençat a escalfar.. com sempre. Quan tothom comença a suavitzar les estrabades, jo començo a sentirme cómode.. je, je! Al final he intentat saltar en l'últim repetxó amb el Gubi i en Franco. però he quedat tallat i al final ni l'esprint he pogut disputar.. sembla mentida com va la gent.. tots malalts per sprintar. Felicitar al Jordi Soler pel magnific sprint que li ha permès guanyar i al què ha fet en Carles Lara per acar 4art i 2on M-30.. esteu molt forts! Gràcies Mariona per les fotos. Classificacions.

Montmeló

Demà el CC Parets organitza una social amb bici de carretera al circuit de Montmeló. La sortida serà a les 9h del matí en una sola cursa de unes 15 voltes senceres. Tela!!

Ens veiem allà!

buscando vehículo para familia numerosa

Resulta que hoy hemos ido al médico.. i será niño!!! ya seremos 5 en casa!!! 3 mujeres y 2 machos..

Claro, familia numerosa implica un 7 plazas. Suerte que Pere ya me ha encontrado algo baratito para poder ir todos!

Gràcies Pere!

La SERRERA:

En Pere avui ha dit:

"És un cim fàcil, conegut. Segur que tots l'hem fet vàries vegades, sobretot en Quim. En arribar a dalt i mirar el paisatge, vaig pensar en ell, en nosaltres, però sobretot vaig pensar en què el més important és SEMPRE tornar a casa. Vaig fer una foto perquè vaig pensar amb en Quim i altra vegada en tots nosaltres. Tant de bo sempre sapiguem tornar enrera. Saber dir no, avui no toca continuar i deixar-ho per un altre dia. Tant de bo mai perdem un ski que ens privi de l'agonia d'un retorn incert.

Per tú Quim."

Confessions al Quim

M'he trobat un anònim al blog que crec que val la pena que surti a la llum, el traspasso íntegra:

"Em va faltar el coratge per llegir això dissabte. Se que li agradaria. Els qui l'estimen, veuran perquè. Tu no ets com els altres, Quim, tu fas coses, moltes coses, i n'imagines encara altres i és com si no en tinguessis prou amb una sola vida per fer-les-hi cabre totes. No sé... a mi la vida ja em sembla tan difícil... sembla ja tota una empresa viure-la i prou. Però tu... tu sembla que l'hagis de vèncer, la vida, com si fos un repte... sembla que l'hagis de derrotar... una cosa així. Una cosa estranya. És una mica com fer moltes boles de cristall... i grans... tard o d'hora te n'esclata alguna... i, a tu, qui sap quantes te n'han esclatat, ja, i quantes te n'esclataran...... Però... però quan la gent et digui que t'has equivocat... i tinguis errors pertot arreu a l'esquena, fot-te'n. Recorda-te'n. Te n'has de fotre. Totes les boles de cristall que hauràs trencat eren només vida... no són allò, els errors... allò és vida... i la vida autèntica potser és justament la que es trenca, aquella vida entre cent que al final es trenca... jo ho he entès, això, que el món és ple de gent que volta amb les seves petites bales de vidre a la butxaca... les seves tristes baletes irrompibles... així que tu no paris mai de bufar en les teves esferes de cristall... són boniques, a mi m'ha agradat mirar-les, tot el temps que he estat prop teu... a dins es veuen tantes coses d'aquelles... et dóna alegria, això... no paris mai... i si un dia esclaten, allò també serà vida, a la seva manera... meravellosa vida. Màgia, ser-hi ha estat màgia. Una capsa de vidre de colors ple de punts suspensius.."

Gràcies Anònim, i gràcies Quim!

Jo personalment m'estic refent matxacant al personal amb el rodillo a la LEVE i VCF

Familia Sirera

Quina lliço de racionalitat, enteresa i saber fer. Avui la familia Sirera, comandada per l'Enric i el M.Ángel, han preparat una ceremonia d'aquelles que no s'obliden mai. No tinc paraules per definir els sentiments que han aflorat avui.

Realment en Quim has estat un ser excepcional i deixes un llegat immens. No us perdeu el seu blog.

Amunt, sempre amunt i sempre junts!

Gràcies Luster, gràcies Quim! dissabte 13, es celebrarà una "FESTA" Funeral, com en Quim diria. A les 11:00 al Tanatori de Collserola, sota la nevada.

El Quim ens ha deixat.

Un desafortunat accident amb doble allau ens ha pres al Quim Sirera, mentre feia la travessa Andorra - Vallter en solitari i amb esquis de muntanya.

Un cop superat el coll de la Sarrera amb espessa boira i orientat amb GPS el Quim s'ha vist sorprès per una allau que l'ha deixat lesionat i sense un esquí, després de recuperar-se i poder trucar als bombers, un segon allau l'ha atrapat.

Quim, gràcies per haver-nos deixat aquesta pila de bons records i experiències muntanyenques, plenes d'alegria, bon humor i adrenalina.

Vigila'ns i cuida'ns des d'allà dalt, i ensenya'ns el camí per anar "Amunt, sempre Amunt!"

No t'oblidarem mai! i t'enyorarem sempre!

EN HORES BAIXES

Ja fa dies que alguna cosa no rutlla. No sé si és grip, refredat, stres o sobreeentreno, però em sento molt cansat i el pitjor de tot, no tinc ganes de sortir, només dormiria tot el dia. Mal de cames i molta mucositats. Demà cap al metge, ja que no és gens agradable notar aquestes sensacions, i veure com tots els meus amics van "pels puestus" a les curses de BTT, socials i duatlons.. i jo fent 1 horeta de btt he acabat planxat!!! Objetivo: RECUPERAR-SE!!!