Translate

dissabte, 21 de gener de 2012

Reflexions

Des de l'any 2.008 quan em vaig trencar els 2 braços de cop, que no havia estat una setmana tan parat a nivell esportiu. Això sempre serveix per agafar distancia i recapacitar.. ara pensava que des dels 11 anys que faig ciclisme de "carreres" com dèiem abans, i ja en tinc 38, això son 27 anys d'esport que han donat per molt, però sobretot per fer molta bici, mountain bike, atletisme, triatlons, esquí de muntanya, esquí de fons, alpinisme, ironmans, i ciclocròs... i més bici, més BTT, més triatlons i duatlons de carretera i BTT.. i molt Rodet des de l'any 2008,
Cal dir també que durant els anys 1992 fins el 1996 vaig aixecar molt el peu de l'esport per bolcar-me en la meva carrera per acabar sent Enginyer industrial sense anar a cap recuperació i aprovant en condicions, i sempre a la primera.. i es que en el fons soc competitiu, i si ja ho era al néixer, la vida m'ha portat a ser-ho més.. Bé més que competitiu, diria que sóc perfeccionista, o si més no, voler fer-ho sempre millor que la mitjana.. o el millor de tots al final.. això em produeix benestar o autocomplaença o vanitositat.. no ho sé, però quan em poso a fer alguna cosa sempre penso en com es pot millorar o fer millor..
Per això ara faig el següent raonament, si vull ser el millor en el què faig, i cada vegada tinc menys temps per motius familiars i laborals, seria lògic dedicar-se al què millor se'm dona per les meves condicions físiques, i a més ha de ser una disciplina que requereixi poc temps i que hi hagi competicions prop de Barcelona, que no requereixi molta habilitat però que tingui certa durada (mig fons o fons) i que la bici tingui un pes específic gran. Si faig cas d'això, és obvi que el triatló i el duatló ha de ser el meu fort.. i sobretot aquells on la bici tingui més importancia.. això vol dir tris de muntanya i mitja i llarga distancia "NO DRAFTING!!!" així que ja pots comprar-te unes Newton Pep i fer el favor de tornar a córrer a 3 min el km i sense trencar-se!! estira i fes gim!!i seràs FELIÇ esportivament.. ja que familiar i laboralment ja en soc!
Gracies Blog per deixar-me les coses clares!!
Ah! i per cert! per mi les xarxes socials de Google i Facebook son només esportives, es a dir que no és que estigui obsessionat i tot entorn meu és esport, però només parlo d'esport amb els amics i amb les xarxes!  Abraçada a tots els meus lectors! us estimo! tot i que no tant com a la meva DONA!!  ;)


3 comentaris:

Aleix ha dit...

Bona reflexió Pep.
Ja saps que sempre he pensat k per tu son les llargues distàncies i com no,l´Ironman et va de perles a les teves caracteristiques.
Nedes molt bè i perdries poc a l´aigua.En bici tens nivell per fer un parcial dels top ten i a correr ja a donar el que poguessis.
La llàstima es el de sempre,k n´hi ha pocs que la bici ens vagi be als ciclistes....encara k tens el de Extreman k en aquest podries fer feina......
Molta anims a la recuperació!i coneixen-te segur k no estas quiet.

Fernando López Alcaraz ha dit...

Me ha encantado tu Reflexión, MUCHO ÁNIMO y una PTONTA RECUPERACIÓN MAKINA!!!, nos vemos pronto y para lo que necesites ya sabes donde encontrarme, go!!!

Jordi Pi ha dit...

Ostres Pep, el pare ja m'ha explicat el què havia passat... déu ni do! Molt molts ànims amb la recuperació. Bones reflexions... Va, que dos dies i ja estàs donant guerra de nou!