Des de l'any 2.008 quan em vaig trencar els 2 braços de cop, que no havia
estat una setmana tan parat a nivell esportiu. Això sempre serveix per
agafar distancia i recapacitar.. ara pensava que des dels 11 anys que faig ciclisme de "carreres" com dèiem abans, i ja en tinc 38, això son 27 anys d'esport que han donat per molt, però sobretot per fer molta bici, mountain bike, atletisme, triatlons, esquí de muntanya, esquí de fons, alpinisme, ironmans, i ciclocròs... i més bici, més BTT, més triatlons i duatlons de carretera i BTT.. i molt Rodet des de l'any 2008,
Cal dir també que durant els anys 1992 fins el 1996 vaig aixecar molt el peu de l'esport per bolcar-me en la meva carrera per acabar sent Enginyer industrial sense anar a cap recuperació i aprovant en condicions, i sempre a la primera.. i es que en el fons soc competitiu, i si ja ho era al néixer, la vida m'ha portat a ser-ho més.. Bé més que competitiu, diria que sóc perfeccionista, o si més no, voler fer-ho sempre millor que la mitjana.. o el millor de tots al final.. això em produeix benestar o autocomplaença o vanitositat.. no ho sé, però quan em poso a fer alguna cosa sempre penso en com es pot millorar o fer millor..
Per això ara faig el següent raonament, si vull ser el millor en el què faig, i cada vegada tinc menys temps per motius familiars i laborals, seria lògic dedicar-se al què millor se'm dona per les meves condicions físiques, i a més ha de ser una disciplina que requereixi poc temps i que hi hagi competicions prop de Barcelona, que no requereixi molta habilitat però que tingui certa durada (mig fons o fons) i que la bici tingui un pes específic gran. Si faig cas d'això, és obvi que el triatló i el duatló ha de ser el meu fort.. i sobretot aquells on la bici tingui més importancia.. això vol dir tris de muntanya i mitja i llarga distancia "NO DRAFTING!!!" així que ja pots comprar-te unes Newton Pep i fer el favor de tornar a córrer a 3 min el km i sense trencar-se!! estira i fes gim!!i seràs FELIÇ esportivament.. ja que familiar i laboralment ja en soc!
Gracies Blog per deixar-me les coses clares!!
Ah! i per cert! per mi les xarxes socials de Google i Facebook son només esportives, es a dir que no és que estigui obsessionat i tot entorn meu és esport, però només parlo d'esport amb els amics i amb les xarxes! Abraçada a tots els meus lectors! us estimo! tot i que no tant com a la meva DONA!! ;)
Des de l'any 2.008 quan em vaig trencar els 2 braços de cop, que no havia
estat una setmana tan parat a nivell esportiu. Això sempre serveix per
agafar distancia i recapacitar.. ara pensava que des dels 11 anys que faig ciclisme de "carreres" com dèiem abans, i ja en tinc 38, això son 27 anys d'esport que han donat per molt, però sobretot per fer molta bici, mountain bike, atletisme, triatlons, esquí de muntanya, esquí de fons, alpinisme, ironmans, i ciclocròs... i més bici, més BTT, més triatlons i duatlons de carretera i BTT.. i molt Rodet des de l'any 2008,
Per això ara faig el següent raonament, si vull ser el millor en el què faig, i cada vegada tinc menys temps per motius familiars i laborals, seria lògic dedicar-se al què millor se'm dona per les meves condicions físiques, i a més ha de ser una disciplina que requereixi poc temps i que hi hagi competicions prop de Barcelona, que no requereixi molta habilitat però que tingui certa durada (mig fons o fons) i que la bici tingui un pes específic gran. Si faig cas d'això, és obvi que el triatló i el duatló ha de ser el meu fort.. i sobretot aquells on la bici tingui més importancia.. això vol dir tris de muntanya i mitja i llarga distancia "NO DRAFTING!!!" així que ja pots comprar-te unes Newton Pep i fer el favor de tornar a córrer a 3 min el km i sense trencar-se!! estira i fes gim!!i seràs FELIÇ esportivament.. ja que familiar i laboralment ja en soc!
Después de la inmovilización o de la osteosíntesis (intervención: placa o clavos): 
Ahir diumenge sortida amb els bons: Jordi Soler, Airan Fernandez, David Sànchez, Edu
Gómez, Albert Gómez, Raul Muñoz... 15 en total. Direcció Sitges per les
costes del Garraf.
no recordo res... ni de com vaig picar.. només recordo de obrir els
ulls assegut a la tanca de la carretera amb sensacions molt estranyes al
braç... aquí l'Enric va fer de tot... diagnòstic ràpid: "això està
trencat Pep", trucada a l'ambulancia, trucada als mossos, organitzar el
transport de bicis, buscar el punt quilomètric... i acompanyar-me fins
al final, les 4 hores d'hospital, la cerca de les bicis i el transport
fins a casa.
.
Acoplat al manillar fer relleus amb gent de la talla rodadora del Jordi, l'Edu, el Pua i el sergio no ha estat cap problema, però al arribar a les costes m'he adonat que havia exhaurit tota la xispa. Malgrat això he seguit amb la meva filosofia de seguir donant relleus i quan el Soler i l'Edu han passat a fer l'últim relleu abans del port m'he quedat, si ho reconec :(
amb una sensació molt desagradable de cames rebentades. Després per pla i baixada he seguit tenint millors sensacions i podent recuperar el ritme i sort que m'han esperat..
No sé si és per culpa de les bieles, per la càrrega del dia abans o per falta de km.. però hauré de millorar.
