Translate

dilluns, 8 de novembre del 2010

Tal i com deia el Carles Lara

la meva 1era de CX era de 2ona mà, pero ja baixava graons!
Doncs resulta que jo des dels 7 anys que ja volia una bici de carretera.. vaig fer comprometre al meu pare perquè a l'estiu del 1984 em comprés una bici de carreres (llavors es deien així) Em vaig gravar en el meu rellotge CASIO el dia que hauriem de comprar la bici.. bé de fet van ser dues, ja que el meu pare tota la vida ha estat corredor de fons, maratons i tota la pesca, però per culpa meva es va haver de reciclar al ciclisme.
Total que un dia de juliol del 1984 ens plantem a Cal Escapa de la Carretera de Terrassa i en sortim amb dos Pelliser full equip.

La primera sortida va ser tant impressionant com Sabadell - Sant Feliu del Racó i tornar. 25 km, però jo ja vaig flipar.. i .. si.. recordo que a la que la carretera es va fer estreta vem començar a creuar ciclistes i el meu pare els va saludar a tots.. la seva resposta va ser: és una tradició, com a la muntanya, la gent es saluda perquè aquí tots som amics.

Potser ara ja no en som tant.

CICLISTES: encara que ens piquem pujant i baixant i que sempre volguem ser els primers i els millors.. HEM DE SER AMICS!!! així que "HOLA!!!"

idea original de:  CARLES LARA

3 comentaris:

Luis M. ha dit...

HOLA

Cesc ha dit...

Per aquí la Terra dels Feréstecs els ciclistes encara saludem, apretant les dents però saludem!
Salut company!

Ernesto ha dit...

Hola Pep!