04/11/2007 CICLOCRÒS HORTA

Primer ciclocròs de la temporada. Encara amb mal de cames dels Cavalls del Vent de l'agost, me'n vaig al Velòdrom a veure com pinta el tema. Reconeixem el circuit a peu amb el Xavi Costa, l'Arnau Rota, els del Bicisprint i tota la Família del Ciclocròs. Ja em començo a posar nerviós i amb ganes de fugir pel pànic escènic i perquè no em toca córrer fins a les 12.

Al final aguanto fins la sortida i ja estic emmerdat altre cop. Surto fatal i a la primera corba vaig tercer, però començant per la cua (Com puc ser TANT DOLENT sortint amb la bici???)

Mica en mica vaig remuntant Els de Bicis Esteve punxen tots 2. A la penúltima volta en Joan Pallàs em crida: " Estàs fortíssim i vas Tercer!!" gairebé no m'ho crec. Pell de gallina i apreto fort a la última volta i als últims obstacles per distanciar al quart, que el porto trepitjant-me els talons: al final Tercer!!!

Primer podi en la copa catalana de Ciclocròs!!

Satisfacció immensa!

09/12/2.007 CICLOCRÒS DE SANT BOI.

Matí de vent a Sant Boi de Llobregat. Mal escalfat, a les 12 sortida i ja vaig el 10é. No hi ha manera de sortir bé. Mal de cames només començar i em sento amb poca força i ofegat. El Josep Franco també ha sortit malament. Durant la primera volta vaig veient als meus ribals: en Miki, en Gubi, en David, a l'Alzina. La cosa es va estirant i jo no vaig. Em costa agafar ritme i a les pujades a peu em cremen les cames. Passo al Gubi a la 3era volta, però els de davant em van marxant. He perdut de vista ja a en Miki. Per darrera ve el Carlos Lara i em passa en el terraplè a pe com una moto.. no el puc seguir ni per casualitat. Ell amb la bici a l'espatlla i jo tibant com un burro amb la bici per terra. Al final 7è, amb la sensació de no haver donat el 100% entre d'altres perquè no sabia que era la última volta.

18/11/2.007 DUATLÓ DE CASTELLAR

El 1r Duatló de Castellar del Vallès va ser tot un èxit! Duríssim per cert!
8:30 del matí, -4ºC. Sortida de Castellar amb la BTT cap a Cadafalch. Em poso dins el grup davanter. Només arrencar salta un tal Ivan que ve del Ciclocross, ningú a roda seva. Comencem les primeres rampes cap a Cadafalch i jo no em trobo bé. Tinc les cames glaçades i no pujo de pulsacions. L'Aleix Chuecos i un tal Saül de Caldes marquen un ritme alegre, que em costa seguir. Arribant a dalt el coll em porten 15 segons. Baixada cap a Guanta, perillosa i amb molta grava. Em prenen un minut, perquè conservo molt i sóc dolentot baixant. Arribo a Sant Sebastià 5è, a 2 minuts del primer. En el tram corrent es feien gairebé 900 m de pujada. Vaig perdre’m i vaig haver de fer mitja volta per trobar el camí. Després de la perduda, vaig el 8è. Comença el tram més maco, i em sembla veure allà lluny a l'Aleix Muñio, que m’havia avançat durant la meva excursió particular pel bosc. Apreto les dents i després de 4 minuts amb les pulsacions per les boires l’atrapo en una pujada d'aquelles que et fan parar de córrer i posar les mans a terra. Em trobo bé i pujo saltant, sense parar de córrer. Arribem a la carretera del Farell. L'Aleix Muñio intenta seguir-me i el mantinc a 15 segons. Veig allà lluny a l'Aleix Chuecos i a un altre, que van 3er i 4art. Vol dir que ja vaig 5é! A dalt al pic del Vent em començo a notar cansat. Portem ja 1 hora i 40 minuts d’esforç. Fa un dia clar. La baixada és dreta i per corriols abruptes. L'Aleix Muñio m’atrapa, i m’hi enganxo a roda. Correm plegats a un ritme alt durant 25 minuts, que se’m fan eterns, però molt bonics. Em pregunta un parell de cops si estic bé, doncs les patinades són freqüents. Arribant a Sant Sebastià, ja sento els crits del meu pare! Pell de Gallina!. Anem 4art i 5è. Agafem les bicis i a fons cap a Castellar. Al final de la baixada, després de Sant Sebastià, atrapem al que anava primer: resulta que ha punxat. Comencem a pujar pel camí estret i pedregós que mana cap a Tres Pins. L'Aleix es queda. Arribo sol a Tres Pins i baixo prudentment cap a Guanta! Unes rampes de baixada que fan por! amb uns rocs considerables. Ja em veig al podi! Després de Guanta ens enfilem cap a Can Motllor i després de Can Motllor a la dreta per un corriolet que porta fins a Castellar a darrera del Casal del Poble. En aquesta cruïlla s’ha tornat a perdre molta gent, entre ells en Chuecos, que anava primer. Arribo a Castellar i tothom em crida que vaig el segon. No ho entenc massa però l’emoció és gran. Al final segon, en una primera edició d’un duatló amb molt potencial. L’organització va pagar la novatada, però segur que l’any que ve ho superaran.