Translate

dissabte, 15 de desembre de 2007

18/11/2.007 DUATLÓ DE CASTELLAR


El 1r Duatló de Castellar del Vallès va ser tot un èxit! Duríssim per cert!
8:30 del matí, -4ºC. Sortida de Castellar amb la BTT cap a Cadafalch. Em poso dins el grup davanter. Només arrencar salta un tal Ivan que ve del Ciclocross, ningú a roda seva. Comencem les primeres rampes cap a Cadafalch i jo no em trobo bé. Tinc les cames glaçades i no pujo de pulsacions. L'Aleix Chuecos i un tal Saül de Caldes marquen un ritme alegre, que em costa seguir. Arribant a dalt el coll em porten 15 segons. Baixada cap a Guanta, perillosa i amb molta grava. Em prenen un minut, perquè conservo molt i sóc dolentot baixant. Arribo a Sant Sebastià 5è, a 2 minuts del primer. En el tram corrent es feien gairebé 900 m de pujada. Vaig perdre’m i vaig haver de fer mitja volta per trobar el camí. Després de la perduda, vaig el 8è. Comença el tram més maco, i em sembla veure allà lluny a l'Aleix Muñio, que m’havia avançat durant la meva excursió particular pel bosc. Apreto les dents i després de 4 minuts amb les pulsacions per les boires l’atrapo en una pujada d'aquelles que et fan parar de córrer i posar les mans a terra. Em trobo bé i pujo saltant, sense parar de córrer. Arribem a la carretera del Farell. L'Aleix Muñio intenta seguir-me i el mantinc a 15 segons. Veig allà lluny a l'Aleix Chuecos i a un altre, que van 3er i 4art. Vol dir que ja vaig 5é! A dalt al pic del Vent em començo a notar cansat. Portem ja 1 hora i 40 minuts d’esforç. Fa un dia clar. La baixada és dreta i per corriols abruptes. L'Aleix Muñio m’atrapa, i m’hi enganxo a roda. Correm plegats a un ritme alt durant 25 minuts, que se’m fan eterns, però molt bonics. Em pregunta un parell de cops si estic bé, doncs les patinades són freqüents. Arribant a Sant Sebastià, ja sento els crits del meu pare! Pell de Gallina!. Anem 4art i 5è. Agafem les bicis i a fons cap a Castellar. Al final de la baixada, després de Sant Sebastià, atrapem al que anava primer: resulta que ha punxat. Comencem a pujar pel camí estret i pedregós que mana cap a Tres Pins. L'Aleix es queda. Arribo sol a Tres Pins i baixo prudentment cap a Guanta! Unes rampes de baixada que fan por! amb uns rocs considerables. Ja em veig al podi! Després de Guanta ens enfilem cap a Can Motllor i després de Can Motllor a la dreta per un corriolet que porta fins a Castellar a darrera del Casal del Poble. En aquesta cruïlla s’ha tornat a perdre molta gent, entre ells en Chuecos, que anava primer. Arribo a Castellar i tothom em crida que vaig el segon. No ho entenc massa però l’emoció és gran. Al final segon, en una primera edició d’un duatló amb molt potencial. L’organització va pagar la novatada, però segur que l’any que ve ho superaran.

1 comentari:

Aleix ha dit...

Ei Crack!Molt xulo el Blog!

Realment el teu curriculum esportiu si k es digne d´admiració.Ja voldriem molts tenir-ne la meitat!!

S´agraeix l´interes per lo del Ironman de sbd,pero no em motiva gens fer de hamster al parc catalunya.Com a molt vindre a donar-vos anims una estona.