Triatlo de Muntanya de l'Escala

Última prova del calendari oficial de la Fede Catalana. Això ha fet que hi hagués un cartell de luxe. 130 inscrits però tot el ferro.
Sortida a les 8:30 cosa que ha fet que el madrugón fos important. Arribo a Sant Martí d'Empuries btt, boxes i 15 minuts de swim. Tots apunt a la platja quan ens comuniquen que farem la volta de swim de 1000 m en sentit invers a l'any passat (quina mania a improvitzar i a canviar coses: el Alemanys em deien: "si una cosa funciona, NO LA TOQUIS)
encara de nit. Escalfo una horeta amb
Sortida a gas amb una mar relativament en calma. Nedo i nedo a full jugant-me la vida de que m'entri l'agobio.. quan aixeco el cap als 200 m veig que mols llestos han caminat quasi 150 m per la platja.. total que ja he perdut el grup.. merda!  arribem a la 1era boia gir de 180 graus i o sorpresa! la corrent ve de cara i les ones son la mida justa per tragar aigua, sobretot si respires a dretes. Aquest fet sumat a que havia perdut el grup fa que llepi de valent, en terra de ningú.

Més cansat que mai arribo a la T1 amb la sensació de mal als braços. Transició ràpida, sense enganxar el neoprè! i surto a foc amb la bici. Vaig primer de Veterans. Primeres pedalades i ja noto que no tinc cames i tinc molèsties estomacals, amb flato i tot. vaig alt de ppm però no avanço. Al km 4 ens atrapa l'Albert. Imposa fort ritme. En una entrabancada de reguerots i pedres m'encanto darrera un del Vic i en Zanui i perdo roda.
Veiem a 45 " el grup capdavanter, l'Albert entremig lluitant com un valent en solitari i en Zanui i jo fent relleus i que no cacem.
Al km 15 ens atrapa la locomotora Ruben León del Medina amb el Sebas Catllà a roda, fot un pal i el segueixo.
Ens perdem una mica, costa trobar les marques de guix al terra ja que han passat cotxes i les han esborrat. no hi ha cintes.
Arribem junts a la T2 en Sebas, el Ruben, Zanui i jo. Transisiono ràpid i surto amb el Zanui. a les primeres rampes ens atrapa el Sebas, el segueixo però mica en mica va marxant. Al arribar al poble de l'escala em torna el fort flato que tenia al principi de la bici, combinat amb un baixón important, a sobre comença un tram d'escales, tan maco com matador. perdo definitivament al Sebas i m'atrapa en Zanui que s'havia quedat. Em deixa sense pietat.
Després de 2kms fotent escales i bucles pel poble pescador de l'Escala arribem al passeig peatonal que arriba a meta. Falta només 1 km, però no tinc gas de res. Em limito a arrossegar els peus fins a
meta.
15è de la general i 3er de la categoria, content però molt destruït avui. D'aquells dies que la tarda es fa llarga i amb seqüeles estomacals importants.

XXX Triatló de Banyoles. Campionat de Catalunya.

Triatló Olimpic de Bnyoles.
Després dels intenssius entrenaments de l'agost a Llívia, arribava a Banyoles amb alguns dubtes i sintomes clars de fatiga.

El temor més gran era patir altre cop agobio a l'aigua i no poder nedar ràpid, a més durant l'agost ha estat l'asignatura més fluixa.

Així que a les 16:00 estavem tots a la vora del llac en la primera sortida, la èlit i decideixo començar amb la calma extrema, nedant només de braços i sense picar de peus. 

Passats els primers 100 m ja he vist que avui nedaria bé, bones sensacions i sense agobios.

Mica en mica apreto i atrapo al Amand. A la segona volta de nedar comencem a caçar gent de la última sortida. s'ha creat una mica de caos i moltes topades. he fet una patada a algú sense voler que m'ha fet un tall petit al peu. demano perdó!! però aquesta modalitat de circuit potser no era la mes adecuada avui. amb el mareig de doblats he perdut el grup que em treuen 1 minutet al sortir de l'aigua, amb 1700 m, 200 metres de propina, nedant per sota 1:30.

Transisió ràpida i surto disparat amb la bici. no veig cap grup a davant. marxo en solitari, caçant gent fins que m'atrapa el Sergi Vermejo. Mano a mano caçem grups. Baixant em noto molt més ràpid que la resta i pujant aguant al Sergi que esbufega fort. Atrapem al grup de l'Amand i en Sergi Miro. Els hi fotem una mica de marxa i algun pal. Arribem al box amb el grup molt estirat i quasi trencat. Començo a córrer a 4 minuts al km. Agafo ritme de creuer i amb tots els parcials per sota de 4. He fet gairebé tot el run amb l'Antonio Roldan que m'ha an at molt bé per no defallir, veient sempre a l'Amand a uns 30" i augmentant una mica la diferència.
Al acabar la primera volta, durant les inacabables esses, quan et penses que no resistiràs la segona volta al mateix ritme, he sentit els crits de "Vinga PEp!!" del Ruben Gallart! no saps com s'agraeixien aquests crits en aquests moments! M'han fet volar fins a la meta.

S'ha donat la circumstància que a la sortida èlit marxava en Quimi Iturralde per davant, jo segon i en Amand per darrera, però en la sortida de federats venia el Carles López de puigcerdà que corrent apeu en 38' s'ha situat per davant meu, total que a meta pensava que era segon i al final tercer. Content igualment:

Classificacions.