Duatló de Muntanya de Terrassa. 2015

Aquests dies estic combinant la participació en duatlons de muntanya amb els entrenos per la Marató de la Llanera del proper 24 de gener, fet que fa que arribi als duatlons molt cansat. També tota la temporada de triatlons es deixa notar..

però avui era especial.. corríem a Terrassa i era campionat de Catalunya per grups d'edat i el fet de tenir esperances de pujar al podi em feia estar més que motivat. Havia reconegut els traçats i tenia una estratègia clara a seguir.

Pito i sortida no tan a fuego com sempre.. controlo el cor i deixo que marxin una mica. Arribant als trams de pujada més estrets apreto una mica i em poso a estela d'un potes seques a la pujada forta. li aguanto el ritme i al començar a baixar noto que el puc avançar i ho faig.. pur tràmit tots enfilats fins al Box. T1 i noto que tinc gas a les cames.

Primers km de bici molt ràpids i arribo a la pujada de la EUNCET ben carregadot. M'atrapa l'Eduard i anem fent mano a mano la primera pujada i baixada Can Candi.  LA segona al meu company diu que li fa mandra, però em fa un relleu que quasi em deixa.. sort que la baixada me la conec i li retallo.  arribem a la T2 junts i surto primer corrent a un ritme molt clavat de cames però ja no dona més.. arribo a meta 4art del grup d'edat a menys de un minut del podi..

ara si que toca descansar.. sinó acabarem malament.. símptomes clars d'anèmia i sobre-entrenament.

Duatló del Solsonés

El Duatló d’avui consistia en 6 km de córrer, 25 de BTT i 3,5 més de córrer al final.

Sortida com els llops a “tot lu què dona”  els primers 300 m vaig a primera fila. Sento les cames elèctriques i que el cos no em pesa. Al entrar a la pista de baixada sento por de caure i afluixo el ritme.. noto que la respiració comença a disparar-se i m’ofego... el mal de cames “normal” i pilot automàtic fins a les primeres pujades on em comença a atrapar gent per darrera que pugen més fort. Vaig veient al Sergi Escriu a davant, que segur serà l’home a batre. Arribem a una baixada per corriol estret on trobo a faltar bambes.. vaig amb les innov-8 trailroc fetes mistos i sense sola i perdo estabilitat i baixo lent per aquí. Arribem a un tram d’asfalt per tornar a pujar ràpidament per fang ara. Aquí els no-tacs de les bambes em fan anar de cul. Per sort ja portem 5 km això s’acaba. Baixada molt forta on afluixo per por a fallada muscular fins que el pendent suavitza i decideixo llençar-me. Corba forta, asfalt i cap al box.

Perdo una mica de temps a la T1 per no trobar la bici, el sol em cega la vista.. catxis!!  Surto disparat, salto sobre la bici i a pedalar fort.

Als primers km plans anem situant-nos fins arribar a la pujada forta on el canvi em fa el ruc i em pesen les cames i tot ja. M’atrapa l’Eduard Rodellas i atrapem al Ramsés i al Balsells. Fem grupeta que pel pla ens va molt bé fins arribar a la pujadeta trencada on perdo el grup.. després amb el Ramsés ens perdem en una cruïlla i ens atrapa el Xavier Padró i el Sergi Escriu, que eren els veterans a batre.. merda.. però no em poso nerviós.. queden 5 km de pla que a pals despengem al Padrós.

Arribem a la T2 i canvio molt ràpid sortint primer... però cames de fusta i molt ofegat de pit.. l’encostipat d’aquests dies surt ara.. m’atrapa de seguida el Sergi Escriu que ha soritit a tope per caçar-me i bufa fort.. sembla que es para al meu ritme o que li ve una rampa?.. però no mica en mica es recupera i fuig.. despés m’atrapa en Xavi Padrós, i també em deixa.. a dalt la puja en Ramsés que bufa com un esperitat.. a la baixada el deixo però..

Arribo a meta 18è de la general i 7è V1M.. cada cop hi ha més nivell de veterans  :-(
El més destacable i que m'alegra el dia és que el nostre Jordi, el Jordi Bonet ha guanyat la prova.. primer absolut!!  i tot l'equip, gràcies als bons papers del Soley i l'Agustí Roc, hem quedat segons per darrera dels Medina!

Fotos by el Gran Carles Sanchez, Ramsés i Susana Sanchez Gallery

Duatló de Sant Andreu de la Barca 2015

Arribo al circuit 2 hores abans, així que decideixo fer una volta al circuit de BTT o fins on arribi.. xino xano vaig seguint les marques i ja veig que la cosa té molta tela!!  molt de corriol.. i molta corva.. tot puja o baixa. Arribo fins al pont metàlic.. aprox un 30 % del circuit i ja veig que faré salat, així que mitja volta i arribo a box amb un 60 % reconegut i amb la confiança de què he repassat els trams ràpids.


Ens reunim tots els T-Bikers, colocació ràpida al BOX i a trotar. total 30 minuts de trote amb parada al bany que s'agraeix i unes sèries ràpides progressives fins a règims anaeròbics per anar dient al cos que això va en serio.

Avui he seguit un protocol de hidratació i suplementació diferent, bebent recuperador abans de la sortida a mode de hidratació i menjant barreta proteïca.. vaig acollonido.. ja que no es poden provar coses en dies D com avui.. però confiança sega.



Arribo a la linea de sortida i ja hi ha tot el ferro col·locat: Albert Soley, tots els Medinas, Jordi Bonet, Agustí Roc, Xavier Padrós, Joan Carles Castellà, Albert Torres... etc etc..

Sortida ràpida. El primer km és molt pla i surto a tot el què dona la màquina marcant el primer km a 3:14". Al arribar a la primera rampa la cosa ja no va tant bé.. perdo alguna posició, fins arribar a la posició 25.. a la baixada recupero una mica i arribo a la T1 en 22èna plaça.



Surto disparat amb la BTT però les cames noten la estrujada.. un mica saturat de àcid làctic.  Perdo alguna plaça i en recupero alguna.. m'atrapa el JC al km 5.. va més fort que jo .. em treu uns 100 m en la pujada i sembla que no va a més .. ara em començo a trobar bé.. "va que no se m'escapi" em dic.. aquí hi ha el podi de V1.  atrapo al Xavier Padrós, el paso en la rampa més dura.. poso el 42  i CRACK!!  cadena a terra!!  merda.. fi del duatló i cap a casa.. deprés em dedico a fer un run de 10 km i a animar a la gent..

A la propera més i millor amb cadena nova i ben muntada!

Duatló de Tavèrnoles

Duatló de Tavèrnoles. 1 de novembre. No fa fred.. tant que surto a pel amb elmono d'estiu. Escalfo bé, em coloco malament a la sortida i 10:03 i sortida. tots surten com llops, trigo uns 5 segons a poder correr net.. massa tard.. la cursa ja s'ha escapat.

 al km 1 ja dec anar el 30 o 40.. bufa em crema tot, acoto el cap i no miro endavant .. només corro. al km 2,5 comença el pla o baixada.. a mort, sense perdre ni guanyar posicions arribo a la T1, canvi ràpid i a intentar pedalar .. a les primeres ràmpes de sortida del pobel costa.. als plans d'asfalt recupero un xic amb el 36 de plat. comença la pujada i em sento bé.. la pujada és de menys a més cada cop hi ha més pendent al tram final trialera que per anar amb el 36 no puc cilcar. peus a terra i caminar. inici de baixada i cadena fora.. merda.... merda--... perdo posicions.. de cop arriba la trialera amb uns trancus que supero a la primera dins enganxar-me amb una soca amb el braç: raja al cantu.. dolor i sant.. ja està tot venut.. als seguents trancus, cagar i apeu .. amb sabates de carretra.. perdo posicions.. 2, 3.. no sé.. arribo als plans.. ara és la meva.. apreto i torna a saltar la cadena.. merda again.. arribo per fia a la T2 més putejat que res.. canvi ràpid i amunt altre cop al arribar al gir em caça el 3er V1.. merda.. baixa com una pedra.. impossible seguir-lo.. s'ha acabat el podi..

Conclusió: no es pot estar a tot arreu.. però ja millorarem:-)  

Medinas!!  tremoleu que això enganxa!!

Triatló Sprint de Gavà. 2015

Escalfant bé corrent apeu 30 ' i nedant 20' .

meduses al segment run, però nedar protegit de les corrents i el vent pel pilot de nedadors m'ajuda. el fet de no tenir agobio també em fa sentir bé.. el tema valeriana funciona :-)

Surto de l'aigua el 3er o 4art, darrera de l'Aaron. m'atrapa de seguida el Lucas i en Boldú.. m¡esperona per caçar a l'Aaron.. quan ho faig, estic cansat ja.. a pals fins la T1. Baixo primer de la bici.. però les cames ja pesen.. de seguida l'Aaron i en Lucas marxen.. en Boldú arriba al km1 i em passa.. ja vaig 4art.. no puc accelerar més corrent.. poc a poc agafo ritme,. veig a l'Enric Boldú, però no puc retallar.. el Lucas va primer a 30 o 40 " però no hi ha cullons.. al final 4art de la general i 1er V1

Triatló de Vilanova

Arribem a Vilanova les 7:00, encara és fosc.. glups. fa fresca de 16 graus.
Escalfament de 4 km de runa amb el Jordi Riera xerrant distesament.. dins del què permeten els nervis previs a la cursa.
10 minuts de nedar amb neoprè per agafar confiança. medusa al canto que em clava un ensurt de por.

3,2,1 i sortida. surto colocat per la part externa arrossegat del vent. em surt bé la tàctica i noto que avanço bé, arribant a la primera boia al grup davanter.
alguna garrotada a la primera boia em fa perdre el primer grup. tot i així surto de l'aigua avançant al David Parra, cosa que em dona confiança i el crono marca 1'18"/100m. BIEN!!

Transició un xic lenta per enganxada de neoprè als bessons.. o em compro un altre neoprè o em tallo els bessons (jajajaj)
al agafar la bici em salta la tanca de la sabates de bici, perdo uns segons intentant reparar. perdo al tren guanyador que em portaria al primer grup, pesant que ja els cassaria.. GRAN ERROR!! no soc capaç de connectar amb els germans Cortijo a roda, però que no tenen el millor dia i no em donen ni UN P.. relleu.. buenu si UN de pas sucat amb oli.

Arribo a la T2 el 10 de la general i primer V1,  tirant tota l'estona jo. 38 de mitjana sense deixar-hi tot el seny. de manera que al baixar de la bici encara tinc cames per córrer el 5000 a 3'45".
a 1 km de meta m'atrapa en Oscar Ciruelos. amb un ritme infernal de 3'30".. res a fer per seguir-l.. reverencia i jo a lo mio.. a fer 2on V1 i 12è de la general..

Content.. sempre content.. però em foto un bon coscorrón contra la paret per no haver agafat el tren de bici que m'hagués portat al primer grup..  SEMPRE APRENENT!!

PODI V1

classificació

Triatlo de Muntanya de l'Escala

Última prova del calendari oficial de la Fede Catalana. Això ha fet que hi hagués un cartell de luxe. 130 inscrits però tot el ferro.
Sortida a les 8:30 cosa que ha fet que el madrugón fos important. Arribo a Sant Martí d'Empuries btt, boxes i 15 minuts de swim. Tots apunt a la platja quan ens comuniquen que farem la volta de swim de 1000 m en sentit invers a l'any passat (quina mania a improvitzar i a canviar coses: el Alemanys em deien: "si una cosa funciona, NO LA TOQUIS)
encara de nit. Escalfo una horeta amb
Sortida a gas amb una mar relativament en calma. Nedo i nedo a full jugant-me la vida de que m'entri l'agobio.. quan aixeco el cap als 200 m veig que mols llestos han caminat quasi 150 m per la platja.. total que ja he perdut el grup.. merda!  arribem a la 1era boia gir de 180 graus i o sorpresa! la corrent ve de cara i les ones son la mida justa per tragar aigua, sobretot si respires a dretes. Aquest fet sumat a que havia perdut el grup fa que llepi de valent, en terra de ningú.

Més cansat que mai arribo a la T1 amb la sensació de mal als braços. Transició ràpida, sense enganxar el neoprè! i surto a foc amb la bici. Vaig primer de Veterans. Primeres pedalades i ja noto que no tinc cames i tinc molèsties estomacals, amb flato i tot. vaig alt de ppm però no avanço. Al km 4 ens atrapa l'Albert. Imposa fort ritme. En una entrabancada de reguerots i pedres m'encanto darrera un del Vic i en Zanui i perdo roda.
Veiem a 45 " el grup capdavanter, l'Albert entremig lluitant com un valent en solitari i en Zanui i jo fent relleus i que no cacem.
Al km 15 ens atrapa la locomotora Ruben León del Medina amb el Sebas Catllà a roda, fot un pal i el segueixo.
Ens perdem una mica, costa trobar les marques de guix al terra ja que han passat cotxes i les han esborrat. no hi ha cintes.
Arribem junts a la T2 en Sebas, el Ruben, Zanui i jo. Transisiono ràpid i surto amb el Zanui. a les primeres rampes ens atrapa el Sebas, el segueixo però mica en mica va marxant. Al arribar al poble de l'escala em torna el fort flato que tenia al principi de la bici, combinat amb un baixón important, a sobre comença un tram d'escales, tan maco com matador. perdo definitivament al Sebas i m'atrapa en Zanui que s'havia quedat. Em deixa sense pietat.
Després de 2kms fotent escales i bucles pel poble pescador de l'Escala arribem al passeig peatonal que arriba a meta. Falta només 1 km, però no tinc gas de res. Em limito a arrossegar els peus fins a
meta.
15è de la general i 3er de la categoria, content però molt destruït avui. D'aquells dies que la tarda es fa llarga i amb seqüeles estomacals importants.

XXX Triatló de Banyoles. Campionat de Catalunya.

Triatló Olimpic de Bnyoles.
Després dels intenssius entrenaments de l'agost a Llívia, arribava a Banyoles amb alguns dubtes i sintomes clars de fatiga.

El temor més gran era patir altre cop agobio a l'aigua i no poder nedar ràpid, a més durant l'agost ha estat l'asignatura més fluixa.

Així que a les 16:00 estavem tots a la vora del llac en la primera sortida, la èlit i decideixo començar amb la calma extrema, nedant només de braços i sense picar de peus. 

Passats els primers 100 m ja he vist que avui nedaria bé, bones sensacions i sense agobios.

Mica en mica apreto i atrapo al Amand. A la segona volta de nedar comencem a caçar gent de la última sortida. s'ha creat una mica de caos i moltes topades. he fet una patada a algú sense voler que m'ha fet un tall petit al peu. demano perdó!! però aquesta modalitat de circuit potser no era la mes adecuada avui. amb el mareig de doblats he perdut el grup que em treuen 1 minutet al sortir de l'aigua, amb 1700 m, 200 metres de propina, nedant per sota 1:30.

Transisió ràpida i surto disparat amb la bici. no veig cap grup a davant. marxo en solitari, caçant gent fins que m'atrapa el Sergi Vermejo. Mano a mano caçem grups. Baixant em noto molt més ràpid que la resta i pujant aguant al Sergi que esbufega fort. Atrapem al grup de l'Amand i en Sergi Miro. Els hi fotem una mica de marxa i algun pal. Arribem al box amb el grup molt estirat i quasi trencat. Començo a córrer a 4 minuts al km. Agafo ritme de creuer i amb tots els parcials per sota de 4. He fet gairebé tot el run amb l'Antonio Roldan que m'ha an at molt bé per no defallir, veient sempre a l'Amand a uns 30" i augmentant una mica la diferència.
Al acabar la primera volta, durant les inacabables esses, quan et penses que no resistiràs la segona volta al mateix ritme, he sentit els crits de "Vinga PEp!!" del Ruben Gallart! no saps com s'agraeixien aquests crits en aquests moments! M'han fet volar fins a la meta.

S'ha donat la circumstància que a la sortida èlit marxava en Quimi Iturralde per davant, jo segon i en Amand per darrera, però en la sortida de federats venia el Carles López de puigcerdà que corrent apeu en 38' s'ha situat per davant meu, total que a meta pensava que era segon i al final tercer. Content igualment:

Classificacions.

Triatló de la Molina 2015

Un any més, 11 del matí, sortida puntual des del llac artifical de la Molina.
Avui havia escalfat bé, fent 2 voltes sanceres al circuit de BTT, més sèries de activació de córrer, més 12 minuts de natació al llac. Les sensacions eren bones.

Però passats els 100 metres primers de natació he començat amb la sensació d'asfixia de nou. No ha estat molt forta, però he nedat entre la primera i la tercera boia, molts metres esquena i alguns de braça, incapaç de posar el cap dins l'aigua. El tram de natació d'aquest any era més llarg que altres anys i realment es feien els 750 m. potser això també m'ha minat la moral.

Amb més pena que glòria surto de l'aigua en 16ena posició. Pujada ràpida a la bici, em calço en marxa i començo a remuntar. Em sento ofegat encara, molt forçat de respiració, però vaig encès i vinga avançar gent. Les mil voltes que he fet els 2 dies aquests em donen pistes de per on avançar. A partir de la segona volta començo a trobar doblats.. la cosa es complica.

M'atrapa el Sebas i em deixa de seguida, però es queda allà a 100 m.

Després en Freixa que també va com un avió. Em desmoralitzo una mica, però em canten que vaig 6è, vol dir que he fet feina, per tant seguim amb 2 del Vic. Arribem a la T2 molt junts del 3er al 6è.




Al començar a córrer em sento molt pesat de cames.. es nota la feina feta amb la bici. Miro endavant i tinc al Sebas, l'Albert i al Salvand del Vic a 10 segons. Mica en mica, pas curt, vaig agafant ritme corrent.

Al final de la primera volta els dec tenir a 20 segons.. no vaig malament, no vé ningú per darrera, però tampoc els podré caçar si no s'ensorren ells.

De cop em desapareixen els 2 veterans.. sembla que han fet un camí alternatiu.. :-(
Jo al meu rotllo, a un ritme constant i clavat arribo a meta i em canten que he estat el 5è per desqualificació d'en Freixa que ha perdut el xip.

Content pel resultat final de la general, ja que l'any passat vaig fer el 10, vol dir que he millorat, però un xic trist per no haver pogut negociar amb els 2 veterans.. potser si hagués nedat millor.. la cançó de sempre... "si hagués fet..."

Molt content delresultat per equips fent 1ers amb el T-Bikes: