Ja tenia raó el meu bon amic Aleix. Un cop acostumat al podi costa baixar-ne! (Gràcies Aleix, gràcies Enric i gràcies Toni pels vostres savis consells. Sou els meus mestres.)
Ja sé que no era una cursa, sinó una pedalada, però com mola ser el primer de 600 btteros! i com mola anar primer durant 30 km, perdre’s 1 km, recuperar el grup capdavanter i tornar a saltar i arribar primer!!
Perquè he de ser tant competitiu jo?? no ho sé, amb lo tranquil que semblo de normal, però ahir anava amb el ganivet a les dents.. bones sensacions, cursa molt maca i molt ben organitzada tot i la inexperiència.
Per postres m'entrega el primer premi el famos: SOCI! Gràcies Rafa!
5 comentaris:
jajaja! sembla el guió d'una película de Jolivú amb final feliç :-)))
Compta... 33 dies i baixant!!
Què vols dir amb 33 dies i baixant?? m'has deixat amb l'intriga.
Gràcies pel comentari Ernes!
Què vols dir amb 33 dies i baixant?? m'has deixat amb l'intriga.
Gràcies pel comentari Ernes!
felicitats, anava a dir una xapa més, però sembla que no....jejeje, per aguantar els llibre anirà bé...estàs molt fort acabant la temporada...
Nen k es vagin preparant akest any els del ciclocross k el motor ja el portaras ben afinat.Si vols ja kedarem algun dia per fer unes classes de tecnica i ja seras un makina total!
I veus com aixo d´acostumar-se al podi no es dolent.....xd
Publica un comentari a l'entrada