Translate

dissabte, 21 de març del 2015

Mitja marató de Montornés 2015

Ja fa dos setmanes de la mitja i he esperat tant per veure si trobava una explicació més científica de la derrota o de la no marca... doncs com que no apareix a la meva ment, escric els fets viscuts:

Havia entrenat bé els ritmes que marcaven tots els cànons, potser curt de quilometratge com sempre, però havia entrenat ritmes de 3'45" durant quasi una hora en blocs de 4.. etc.. bé tot el què marquen les plantilles i els millors trainers.

Ben convençut em presento a Montornés amb l'Albert Dausà del team i el Carles Ramiro que està decidit a sacrificar-se i fer-me de llebre.

Escalfo bé amb l'Albert, em prenc un gel 20 minuts abans i sortida.

Sortim a 3'50" amb el Carles i tota una tropa. km 1 i tot esperar passar a 3'40" marca 3'52".. seguim i veig que el ritme em sembla a mi més alt del que realment porto. Al km 3 en una de les primeres pujades de sortida del poble noto que pujen massa les ppm. km 5 i a la segona pujada del poligon a la carretera ja noto que pateixo massa. a la de sortida del poble ja veig clar que avui no serà el meu dia. al arribar a dalt, patint molt més del compte ja ens marxa el grup de 1h20'.

Li dic al Carles que no vaig.. ja tinc ganes de prendre'm el gel que porto i encara no som ni al km 7. al km 11 me'l prenc. Anem a ritme de 3'51"/km però el pitjor és que vaig a tope de ppm. La carretera em sembla eterna fins la Roca. El Carles em va donant ànims, però és ben be que "d'on no n'hi ha, no en raja!"

Sembla que el gel ha fet quelcom d'efecte que em dura uns 3 kms amb millors sensacions.


Arribem a la Roca, patint molt més de l'esperat i allà miro per primer cop el rellotge: havia promès al Carles que no el miraria, però veien l'adevacle, cedeixo.. és quan constato que portem un ritme mig de 3'52" i pulsacions de 165.. la tornada cap a Montornés se'm farà eterna.  Falten "només" 8 km però em semblen una eternitat.  Les rectes de la carretera em semblen infinites. El Carles em va donant missatges d'ànim i que miri endavant i cap alt.. però prefereixo mirar a terra: menys patiment psicològic ;-)

 A partir del km 15 començo amb les rampes als quàdriceps. Al principi m'impedeixen allargar la passa, amb la qual cosa augmento la cadència.
A partir del km 17 comença un dolor molt fort al quàdriceps esquerre... gran decepció i ganes de parar.. a part d'un mal que em fa caure llàgrimes i tot. Li insisteixo al Carles que marxi.. en part per poder afluixar el ritme.. no el convenço.. gràcies a ell segueixo corrent. Abans del 20 tinc una revifada i em marxa el dolor.. corro més ràpid.. però al arribar la baixada no puc incrementar el ritme.. pateixo en tot moment per quedar-me clavat i no poder ni mantenir-me dret.  Encara no sé com arribo a meta.. amb un ritme dels últims 6 km de pena que ha fet caure la mitjana a 3'56".

Ja sé que el ritme no està malament per un mamut com jo, però quan esperes fer 4 minuts menys en una mitja, les conclusions que passen pel cap son de desastre total.

Els següents dies post la mitja, he estat molt cansat i amb un dolor de cames terrible. diferent a les agulletes. però esperava que sortís alguna grip o infecció.. a part de un mal de queixal molt fort, no ha sortit res més i han tornat les bones sensacions amb la bici.. així que a seguir i l'any que ve ho tornarem a provar .. o potser no... a pensar en TRI ja.