Duatló de Muntanya de Llinars del Vallès. diumenge 17 de març del 2013.
170 inscrits. Matí de pluja fina intermitent, aire fresquet de 12º i molt bona companyia amb l'Enric Aguilar i el Jordi Jiménez.
A la recollida de dorsals un parell de persones se m'han adreçat preguntant si era el Pep del Blog.. només per saludar-me, cosa que m'omple de satisfacció pensar que puc ser una mica, només una mica, útil per la gent! Bé.
Amb pocs nervis i una mica de mandra ens posem apunt i escalfo 30 min de run suau. Passo de fer progressius avui.. ja apretarem fort i em noto fàcil de pulsacions.
Així és: tret de sortida i sortim com llops a la caça del conill.. de seguida 160 ppm. El Jordi es posa ràpid al capdavant i comença a estirar el grup. Jo poso el fre i els deixo marxar que això serà dur avui.
El tram de córrer son 5,2 km amb un fort desnivell per pista d'aquells que et deixa un pel sec així que pas curt i mica en mica vaig enganxant a gent. Vaig amb les Newton mv2 i tot i ser molt ràpides rellisquen per terreny humit (I'm sexy and I know it!)
Arribem a la T1 amb l'Enric, canvio ràpid i agafo la 29" amb més ganes que mai. Ara és la meva. Només sortir de boxes ens fan passar per sota uns pons que deuen fer 1'5 m d'alt.. mara meva si no m'hi passa ni el seient!!.. mica en mica puc llençar la bici i agafar velocitat. Em diuen que vaig el 15. Vaig atrapant a gent fins arribar a les primeres rampes. Això trempa fort! millor! segueixo atrapant a gent.. amunt amunt! comença a ploure i més aviat tinc fred! (però com pot ser si només porto un culot curt i un mallot sense mànigues?! TEMERARI!!)) se m'entelen les ulleres.. entre la humitat, els rebufecs meus i el corriol estre de pujada no m'extranya. Me les trec i cap a la butxaca.
No parem de fer corriol amunt i amunt i una mica avall.. però el balanç és clarament positiu. Ens passem ben bé 45 min pujant. Quan arribo a l'avituallament de dalt em diuen que vaig 5è junt amb l'Arnau Pericas i el Josep Perez. Però a caram! com baixen aquest parell.. tot ha estat començar a baixar i perdre'ls de vista.
Arribo sol a la T2 i atrapo a llà al Jordi. Em canvio més ràpid i surto disparat. M'atrapa en 1 minut i em diu la frase cèlebre: "Va enganxa't!"... impossible.. mica en mica el veig a marxar i al arribar a la pujada jo que clavo i ell que marxa definitivament fins que no el veig. No ve ningú per darrera però tampoc em giro ni un moment (tàctica antidepresiva) al començar a baixar revifo una mica i començo a divisar el 7è classificat.. vaig retallant però no tinc temps de caçar-lo. Al final 8è de la general i 2on de V1.
El Jordi ha fet un papelón i ha arribat 5è, 1min i 40 segons abans que jo.
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada