Crònica d’un Everesting (Farell, 24 de maig de 2025)
Vaig còneixer a l'Eduard Nafria ja fa uns anys i em va explicar la seva inicitiva de fer everestings per recollir fons per Sant Joan de Deu. El dia que ens tocava fer Everesting, jo em vaig retirar ja que plovia i feia fred a Montserrat, aixi que em quedava pendrent fer-lo, ni que fos en solitari.
El dissabte 24 de maig vaig fer un Everesting en solitari. Em llevo tranquil. He dormit bé. Em poso a esmorzar: avena amb soja i cafè. Ho tinc quasi tot preparat des d'ahir. Carrego l'hidratació, la bici i el menjar, i enfilo cap al Farell. Deixo el cotxe a mitja pujada i col·loco una estanteria amb bidons congelats, entrepans i tot el necessari just al costat de la carretera i davant del meu cotxe per fer auto-avituallaments.
Tot just acabo de muntar l’estació d’avituallament quan arriba el meu pare. El dia abans m’havia dit que vindria una estona, però apareix ja a primera hora. El conec: estava nerviós i patint per mi. Em fa feliç veure’l allà. Baixo al punt més baix del tram dur del Farell i premo el Garmin. Són les 7:12. Fa 15 graus, fa bon dia. estic aspantat, amb molt de respecte. Reso a la Mare de Deu i em cau inclús alguna llàgrima de la tensió.
Les primeres pujades les faig seguint l’estratègia marcada: pujar a uns 240 W, amb temps de pujada a 13’30”. Les baixades són tranquil·les a 2'35". Van caient una rere l’altra. Noto alguna molèstia a turmells i glutis, però res greu. Em sento bé. Em venen a veure l'Enric i el Pablo, però no els hi presto massa atensió, pobres. Segueixo concentrat. Fan 3 pujades amb mi, cosa que em distreu una mica. En teoria havia de parar a la pujada 15, però com que vaig bé, segueixo. Estic bevent molt i menjant de manera regular. Em vaig motivant. Tot flueix fàcil, ja que no paso mai de 300 W
Primera parada curta a la pujada 24 (uns 4.600 m de desnivell). Canvio bidons, menjo, bec. M’hi estic quatre minuts xerrant amb el Pare. Torno a pedalar. Segueixo mantenint ritme, però noto la calor. El sol pica de valent i vaig sol. Els temps comencen a caure una mica. A la pujada 29 (uns 3.500+), arriba una crisi. Estic sol, doncs el Pare ha marxat a les 14:30 a dinar a Sabadell. Fa 29 graus. Em cau paulatinament la potència, passo de 240 W a 205 W, les pujades s’allarguen fins als 15’30”. Començo a patir una mica. No puc menjar. L’estómac es comença a tancar. Fa massa calor i suo molt. El pols cada cop mes alt, veig fins a 148. L’únic que desitjo és que torni el meu pare amb una poma, que li vaig demanar ahir.
A les 17:15, em creuo per fi a la baixada 37 amb el cotxe del meu pare amb la meva mare, l’Enric i el Quim. Pâren al mateix lloc de l'avituallament i porten pomes!!!. L’Enric i el Quim corren cap a mi per preguntar-me què vull. "UNA POMA!!" porten de tot, i em donen una poma pelada i tallada per la mare, i corrent els dos al meu costat explicant-me coses seves del dia i preguntant. És el millor que he tastat en hores. Bec també aigua fresca de la bona! Mica en mica torno a pedalar bé. Puc tornar a menjar. Torno a beure. Torno a ser jo. A les següents pujades menjo quasi a totes uns toços de poma i canvio el bidó. Recupero la potència, i les pujades tornen als 13’30” – 13’40”. Cal dir també que la temperatura comença a baixar dels 25 graus.
Començo a veure la llum. Ja puc calcular el final. Les pujades es fan molt més agradables i vaig fent el compte enrera.
A la pujada 46 calculo fins on he d’arribar per completar l’Everesting. Amb el cotxe darrera animant faig els últims metres a 300 W. Em poso dret. Poso tot el que em queda. Passo el punt on ja sumo 8.848+ i aixeco el braç amb el puny tancat, rabia i satisfacció tot junt. Em passo una mica per assegurar i poso el peu a terra. El rellotge marca 12 hores i 36 minuts totals, dels quals només 4 minuts he estat parat. Objectiu complert.
L’objectiu està fet. Estic molt content amb una satisfacció interna molt potent. He fet tot el que volia fer. He anat de menys a més. He patit, he gaudit, i ho he fet amb control. Tota l’estona. Estic orgullós.
La clau d'aquest repte és no passar calor, beure i menjar molt bé i no passar-se de ritme. l'he fet tot al 70% del meu FTP sense passar-me en cap moment per sobre. El fet de ser una rampa constant de 10 % amb màximes del 13% també ajuda a no perdre massa per aerodinamica.. tota la potncia es emprada per escalar. Material: plat de 33, pinyons de 30-32- 34, camara tubolito xina dabant i butyl amb liquid darrera . cobertas continental Grand prix 5000 28 dabant i 23 darrera. un sol portabidons, sense eines, pedals fabero. pes real de la bici 7,1 kg. Pes real meu 77 kg.
