Teniu tota la raó, amics de la bici, especialment a l'Edu, al Carles, al Gubi, al Pere, al Jordi, a l'Enric, al JCarles…. Ens hem d'animar i no amagar-nos sota les pedres, o sobre el rodillo en el meu cas.. ja ja!
No deixaré la bici.. no patiu.. i seguiré donant guerra a la carretera, que és el què més m'agrada i per això des dels 11 anys que tinc bici de "carreres".. però deixeu que em refredi una mica i torni a agafar confiança.. seguiré uns dies apartat de la carretera.. a veure si mentres m'amago, els conductors canvien i quan torni (no crec que trigui més d'un mes), tots ens respectem.. Ja, ja, ja i JA !
Una abraçada a tots i gràcies pel suport.
Ja en son tres, els amics que he perdut a la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada