Pep Tatché: Triatló de Vilanova. 2014.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Triatló de Vilanova. 2014.

Després de 2 setmanes molt dolentes per entrenar em presento a l'últim triatló de la temporada amb més ganes que estat de forma.
Poc escalfament corrent i només 4 minuts a l'aigua totalment insuficients.
5 minuts d'espera a la sorra per un problema de barques i sortida amb els cracks Parre i Llibi. Sortim esperitats i tots 3 ens entrabanquem amb la mateixa pedra i posterior forat.. ups error de càlcul..
Em costa refer-me i vaig veient com marxen Llibi i Parre.. inclús m'atrapa el Jordi Riera.. no puc nedar més ràpid i ja m'ofego.. això no pot ser.. fins la primera boia vaig patint.. que si em marejo que si no puc respirar.. després ja vaig trobant el ritme i poso gas.. sense aconseguir trobar uns peus bons.

Arribo a la T1 i el Llibi ja surt amb la bici.. em passo de llarg de la bici.. trigo 15" a trobar-la... com puc ser tant pallús??... amb aquestes ja arriba el Jordi Riera i surt abans que jo del box i tot.. és el què passa per ser juvenil.
Agafo la bici amb ràbia i em quedo amb la tanca de belcro a les mans.. apa.. torna a parar per a posar-ho bé.. quan finalment agafo el ritme ja no em para ningú i a full gas.. només penso en caçar al grup del Llibert. De seguida el Jordi es posa a roda i anem caçant unitats que algunes pujen a l'autobus i d'altres n'esperen un altre
Faig la primera volta molt conservador doncs el terra està xop i veig moltes caigudes.. en una rotonda faig amago de derrapada i decideixo girar a 2 per hora.
La primera volta em surt a 40,2 km/h i 337 w. La segona ja afluixo una mica.
Arribem a la T2 i alguns dels passatgers de l'autobús tenen els nassos d'esprintar-me per entrar primers al box.. "cria cuervos y te quitaran los ojos!" i sortim tot el grup esperitats corrents..

Tinc les cames carregadíssimes... que raro... jejejeje... mica en mica poso ritme i a 3'50" consta... patint fort i salvant el fang i numerosos bassalts i terra tova del circuit.. vaig veient al Llibert.. li retallo però no tinc nassos d'atrapar-lo.
A falta de 800 km de meta m'atrapa l'Enrique, el segon veterà.. merda.. va més fort que jo, i era un dels passatgers de l'autobús, o sigui que no haurà patit tant com jo en la bici... em poso a estel·la i apreto les dents... "que no se'n vagi per Déu" "va Pep, que falta mooolt poc!!!"
va el tiu i canvia el ritme.. m'està esprintant.. però no marxa.. increïble!! ara em creixo! i trec forces de no sé on i canvio jo el ritme!! es posa a darrera, es distancia 1 metre, 2 metres.. ja no li veig l'ombra!! no miro endavant per no veure el què falta i no defallir.. només miro a terra.. ja trepitjo l'estora negre.. la primera plaça de veterans és meva!!! seeeehh!!
El llibert al final m'ha tret 11 segons i el Jordi 33".
Content per la bici, pel final que he fet a l'esprint i pel resultat. Amb pena per no haver pogut nedar amb el Llibert i haver fet molt mal amb la bici. L'any que ve, més i millor!!