6:00 Refugi dels Cortals de l'Ingla, sota una fina pluja i un cel amenaçador en Pere Farriol i jo, en Pep Tatché sortim disparats cap als Cavalls del Vent. La motivació és forta i les ganes de fer-ho bé encara més. La nit és fosca degut als núvols que cobreixen el cel. Al cap de 10 minuts de marxa ja plou amb ganes. En el primer torrent enfangat i sense massa llum, ja em trenco l'ungla del peu esquerra. Mals presagis, però no toco res de l'apretada bamba voladora Nike i segueixo a roda del Pere, que com sempre surt volant i amb molta empenta i moral. El vent és fort i els trons i llamps em fan encongir el cor. Tantes hores de preparació i tants càlculs horaris i potser se n'anirà tot en orris per una tempesta que no estava massa anunciada.
En total han estat 12hores i 26 minuts i segons el Sr. Jornet és la millor marca de la temporada. La meva satisfacció és immensa. Sort i gràcies al Pere que tot i que el seu genoll l'ha fet veure la padrina, ha pogut arribar fins al final. Ell és el meu company de fatigues infatigable i el que m'ha convençut per fer aquesta bestiesa!
