Campionat de Catalunya CRI 2015

El Morell.  23 de maig del 2015
Matinal excel·lent. Arribo amb temps, saludant a molts amics, escalfo bé amb el #BKOOL i al final encara pateixo per arribar puntual.. faig les sèries de arrencada o progressives en el mateix circuit de la CRI. Em sento bé. 4 arrencades de 1 minut fins a posar-me a 156 ppm. En res Em trobo a la plataforma de sortida.  3-2-1 i arrenco. no estic nerviós. regulant els primers metres puja una mica.. de seguida, minut 2, ja vaig a 150 ppm. no em fa mal res. em sento bé. intento mantenir les rpms a 100 o més (tàctica Aleix Chuecos) El primer terç de la prova va picant amunt, bufa de cara. ja atrapo al que ha sortit davant meu, el Manuel Cortés. potser em flipo una mica per passar-lo. 165 ppm. girem i comença la baixada.. noto les cames com pals.. no s'envela prou la bici.. però fa vent de cua i passa ràpid el tram.. les pulsacions em cauen una mica,.. vol dir que no he rendit prou durant la baixada.  a les rotondes no ho conec bé i freno massa per precaució. a la última pujada, bufa fort de cara i em costa pujar de ppms.. i el tram final de baixada poso el 12 però no soc ni capaç de posar el 11. cames com pals.
Al final 4art de M-40 a 28 segons del podi i a 1'37" del primer, un Santi Sala que ha volat.
De cara al futur, entrenar més les series d'intensitat acoblat i descansar més per recuperar.

https://www.ciclisme.cat/clasificaciones/classificacio_18km.pdf

Triatló de Blanes

Avui ha estat un d'aquells dies que malgrat les dificultats de la cursa el resultat ha sigut excel·lent per mi i a sobre amb una LLUITA amb majúscules amb rivals de tota la vida i de molt nivell.
Al final primer Veteranu V1M en una cursa molt renyida amb tots els V1M, però especialment amb dos megacracks que admiro: Joan Carles Castellà i Amand Redondo.

He estat el primer a tirar-me a l'aigua d'un totla de 300 pajarus de la meva sortida.. he escalfat bé fent tota la volta de 750 m visualitzant la cursa i analitzant les corrents.
9:30 i sortida.. moltes empentes i nervis.... al final he nedat bé pel què soc jo, a 1:19/100m diu el GPS, però he fotut més vota que un tonto per evitar cops, arribant a la primera boia molt retrassat i per la part més exterior. després tot han estat esforços per acabar sortint de l'aigua el 50 de la general i amb 3 veterans ja per davant (Julio Cerda, David Parra, Victor Dobaño y Amand Redondo) amb en Joan Carles molt aprop. però bé... content de l'aigua que he fet.. sobretot perquè no he tingut cap moment de pànic ni sobra d'ell..
 
Transició amb problemes perquè el casc se m'ha enredat i no hi havia manera de poder-lo cordar. Després més de 400 m descalç per sobre les voreres de pedra de Blanes que et feien despertar els preus glaçats de més de 35 minuts de remull entre escalfar i primer tram de swim, finalment començo a cavalcar sobre la Ridley, iniciant la persecució de l'Amand, el David Parra i del Julio que ja anaven per davant. De seguida m'atrapa el Joan Carles i anem caçant unitats mano a mano, fins que quan semblava que ens excapavem, en una rampeta d'aquestes del 10%, trenco la molla del pedal . No podia posar-me dret ni pedalar cap amunt, sinó el peu em saltava del pedal. Després d'uns kms insegur on he perdut uns 20 segons amb el Joan Carles, he tornat a agafar confiança a la bici i tornant a manxar fort fins a caçar al Joan Carles.. ja estem a l'última volta.. fotem un petit pal amb el JC i un altre del Blanes i arribem sols a la T2 amb el Joan Carles i portem a l'Amand a uns 20". 

Canvio ràpid, ara si, i surto del box davant seu i apretant apretant perquè no m'atrapin caço al Julio Cerda.  Ja vaig primer!!  només he mirat 2 cops enrera, tàctica Perico per no perdre la moral. i sempre amb la confiança de que podria guanyar a l'Amand.. (siempre positivo)  per sort el Joan Carles ahir va anar a fer l'Aneto i s'ha ensorrat una mica al tram de run, que sinó m'ensorrava els plans.. Content també de córrer a 3'45" força estona. 

El 25 de la general amb un Nan Oliveras que ha guanyat sobrat davant un increible Iñaki Baldellou.

el resum de les pulsacions: 

Classificció de Veterans

triatló de la Molina 2015. La Trineu.

Gran experiència avui a la triatló de la Molina (la Trineu). 
km 6 quan anava segon el tubular del darrera ha explotat. 13 km de pedres sobre una llanda FF carbon.. quin mal a l'ànima. He perdut uns 10 minuts però amb alegria. Arribant el 20è a la T1 he començat la remuntada. 
A la T2 he arribat el 10 i a meta el 5è. 
Bona rostida!!! 
Potser sense l'averia hagués fet podi però cap problema: 
Em quedo amb els magnifics paratges d'aquesta edició, amb la duresa de la prova de més de 2000 m positius i d'haver compartit uns 6 kms pedalant al costat del gran crack i guanyador de la prova: Sebastia Catllala

Gràcies TBikes i Company Gel Muscularar

entreno dels bons 29/03

UPF BKOOL Març 2015

Avui tocava apretar-se de bon matí amb el BKOOL per a poder fer família després.

Escalfament de 1 hora fins a suar bé i em llenço a un UPF de 20 minuts a tope amb la cabra. fins al minut 13 anava a tope mantenint una mitjana de 475 w de BKOOL.. a partir d'aquí m'ha vingut un baixón terrible amb molt de gust de sang a la boca, fluixera a les cames i agobio.. per un moment he pensat que cauria de 470 w de mitjana.. patint patint a tope de pulsacions fins als 20 minuts.

després encara m'ha quedat fuelle per a fer 2 sesions més de la lliga multiplayer y 20 kms de pla per a refredar intentant anar el màxim d'acoblat amb la cabra que ara si que ja tinc posició.

Mitja marató de Montornés 2015

Ja fa dos setmanes de la mitja i he esperat tant per veure si trobava una explicació més científica de la derrota o de la no marca... doncs com que no apareix a la meva ment, escric els fets viscuts:

Havia entrenat bé els ritmes que marcaven tots els cànons, potser curt de quilometratge com sempre, però havia entrenat ritmes de 3'45" durant quasi una hora en blocs de 4.. etc.. bé tot el què marquen les plantilles i els millors trainers.

Ben convençut em presento a Montornés amb l'Albert Dausà del team i el Carles Ramiro que està decidit a sacrificar-se i fer-me de llebre.

Escalfo bé amb l'Albert, em prenc un gel 20 minuts abans i sortida.

Sortim a 3'50" amb el Carles i tota una tropa. km 1 i tot esperar passar a 3'40" marca 3'52".. seguim i veig que el ritme em sembla a mi més alt del que realment porto. Al km 3 en una de les primeres pujades de sortida del poble noto que pujen massa les ppm. km 5 i a la segona pujada del poligon a la carretera ja noto que pateixo massa. a la de sortida del poble ja veig clar que avui no serà el meu dia. al arribar a dalt, patint molt més del compte ja ens marxa el grup de 1h20'.

Li dic al Carles que no vaig.. ja tinc ganes de prendre'm el gel que porto i encara no som ni al km 7. al km 11 me'l prenc. Anem a ritme de 3'51"/km però el pitjor és que vaig a tope de ppm. La carretera em sembla eterna fins la Roca. El Carles em va donant ànims, però és ben be que "d'on no n'hi ha, no en raja!"

Sembla que el gel ha fet quelcom d'efecte que em dura uns 3 kms amb millors sensacions.

Arribem a la Roca, patint molt més de l'esperat i allà miro per primer cop el rellotge: havia promès al Carles que no el miraria, però veien l'adevacle, cedeixo.. és quan constato que portem un ritme mig de 3'52" i pulsacions de 165.. la tornada cap a Montornés se'm farà eterna.  Falten "només" 8 km però em semblen una eternitat.  Les rectes de la carretera em semblen infinites. El Carles em va donant missatges d'ànim i que miri endavant i cap alt.. però prefereixo mirar a terra: menys patiment psicològic ;-)

 A partir del km 15 començo amb les rampes als quàdriceps. Al principi m'impedeixen allargar la passa, amb la qual cosa augmento la cadència.
A partir del km 17 comença un dolor molt fort al quàdriceps esquerre... gran decepció i ganes de parar.. a part d'un mal que em fa caure llàgrimes i tot. Li insisteixo al Carles que marxi.. en part per poder afluixar el ritme.. no el convenço.. gràcies a ell segueixo corrent. Abans del 20 tinc una revifada i em marxa el dolor.. corro més ràpid.. però al arribar la baixada no puc incrementar el ritme.. pateixo en tot moment per quedar-me clavat i no poder ni mantenir-me dret.  Encara no sé com arribo a meta.. amb un ritme dels últims 6 km de pena que ha fet caure la mitjana a 3'56".

Ja sé que el ritme no està malament per un mamut com jo, però quan esperes fer 4 minuts menys en una mitja, les conclusions que passen pel cap son de desastre total.

Els següents dies post la mitja, he estat molt cansat i amb un dolor de cames terrible. diferent a les agulletes. però esperava que sortís alguna grip o infecció.. a part de un mal de queixal molt fort, no ha sortit res més i han tornat les bones sensacions amb la bici.. així que a seguir i l'any que ve ho tornarem a provar .. o potser no... a pensar en TRI ja.

Mitja Marató del Prat.

Tenia moltes ganes d'aquesta prova.. després de l'anulació de la Marató de la Llanera, vaig proposar-me rebaixar la marca en mitja marató de 1h23' i què menys que fer-ho en menys de 1h20'.. doncs vinga som-hi.
Avui em presento al Prat ple d'il·lusió.. ho havia fet tot com en les grans cites.. bons entrenos, inmillorables sèries, descans els dies abans fins el punt que el suunto ha arribat a marcar 1h de recovery just abans de la sortida.. ni ell s'ho creia.

Total que a les 9:30 ja estic apunt. els primers 3 kms els faig a 3'42" darrera del Ramon Zapata.. massa fort per mi.. afluixo una mica.. vaig bé.. tot i que em noto ben collat.

Fins al km 8 vaig sempre ben abrigat, darrera del paio de la samarreta groga i el tatoo de calavera al bessó dret.. " a muerte amb ell"

Al km 8 ens atrapa una tropa de paios grossos que van a 3:45" clavat així que a roda.. començo a patir.. estem a les rectes del voltant de l'aeroport.. no veig avions, perquè no miro enlloc més que no sigui a terra.. només els sento.. de sobte molta pudor de carozè i aixeco el cap.. "singapur airlines".. és l'únic que he vist en tota la mitja.. vaig molt collat. Pulsacions a 160.. sé que és el meu sostre abans de la gripada.. però no afluixo.. intento repirar millor,.. no moure tant els brassos com em diu el Jordi Creus.. però segueixo collat.. m'assetgen els temors de no baixar de 1h20'.

El meu súper suunto diu que faré 1:19:45 si segueixo així.. "Va!!! - em dic- Encara hi ha esperança.

Arribem al punt de gir al km 12 passat a 3:46 segons el meu GPS.. però ja vaig notant que els kms de l'organització no em quadren... 

Al girar 180 graus el vent comença a bufar de cara.. busco el Gel de cafeina (ara és el moment!) però merda.. l'he perdut.. 

per més inrri l'autobús en el què anava al km 12,5 es relaxa.. els esperono i diuen.. que s'ho prenen en calma.. menys un que surt disparat.. "merda que se m'escapa!!!"  intento seguir-lo.. el crido.. el pobre m'espera.. m'enganxo però les pulsacions han pujat fins a 165 (punt de no retorn = KK) aguanto a cua seva.. patint el què no està escrit.. fins al km 16.. fa vent fort de nord, o sigui de cara,.. però em glaça les cames.. tinc els quàdriceps com rocs, sobretot el dret.

just deixar al company entro en un tram de grava i terra... cullons quina sorpresa més deagradable.. ja no miro el crono.. simplement em concentro en correr tot el què puc.. les pulsacions no baixen.. vol dir que m'estic obligant bé.. o el què es el mateix.. trinxada monumental..

Abans d'entrar al poble del Prat, bucles que s'em fan eterns.. fa estona que vaig sol com un mussol i cada carrer que girem sembla que bufi més de cara.

Per culminar les desgràcies, quan el meu rellotge marca 21,1 kms marca 1h21'56"

però encara falta entrar a l'estadi.. o sigui més de 500 m.. fins aquest moment no he estat conscient de què la cosa s'escapava. com el dia que vas a buscar les notes i veus que has suspès!!!  terrible.. però porto un globus tan heavy que ja no em fa mal.. 

creuo meta, entrepà de formatge, avaluo danys: 

    - 2 ungles a prendre vent

    - els quadriceps sembla que els salvarem

    - la ràbia costarà una mica més d'apagar

però el millor de tot els meus 4 fills que m'han vingut a buscar i em fan oblidar de tot!!

a por otra!

Entrevista en SOLOBICI. Febrero.

Test d'estat de forma. Triatló.

Comença la temporada i ha sigut el moment de fer testos altre cop com els de fa 2 anys:

Avui la sorpresa ha estat al fer el UPF de bici, ja que suposava que al córrer més a peu, em cauria la potencia, però he mantingut els 430 W. Molt content! Per celebrar-ho 3h:30' de BKOOL i en dejú.. avui no tenia gana.. pedalava sol a 300 w de mitjana i sense patir.. GAUDINT!!

Les dades del UPF d'avui, sense esmorzar, mig adormit encara i cansat del 21 km de run d'ahir

Després sessions espectaculars pujant al Teide amb BKOOL i bones sensacions a les cames

Després de 3h30' de BKOOL en dejú, inclós el UPF, el meu rellotge suunto diu que he de prendre 11 cerveses per recuperar.. millor que no li faci cas  :-)))