Translate

diumenge, 14 de setembre del 2014

Triatló de Tossa 2014

A les 3 menys 10 minuts ja érem tots apunt a la sorra.
Més de 350 valents per a la distancia olímpica.
Hem arribat amb temps, hem escalfat bé en bici i 20 minuts de natació amb els companys d'equip Manel i el Jordi.
Decideixo anar a un dels laterals de la sortida per allò de tenir una escapatòria per si van mal dades, que no em passi el tren per sobre.. (quan ets a la primera línia de sortida i mires enrera i veus 370 pajarus darrera teu impressiona) el Manel decideix anar a buscar els peus del Galindo al mig de la pomada... jo passo.  . estic tranquil avui. Sé que tot anirà be.  se que no tindré agobio a l'aigua

...3, 2, 1 i sortida!!!  4 passes per la sorra, panxasu i a SAC! Sortida neta i de seguida marxen en Galindo i en Relats. Es forma un pilot gran. Recordo les paraules del Ruben Gallart avui que deia la importància de traçar linees rectes entre boies, miro endavant i veig que el pilot es desvia a la dreta de la boia i jo al meu rotllo com un tiro. Arribo massa fàcil a la primera boia. apreto un xic i sense massa esforç ja acabem la primera volta. Veig que anem uns 7 en un grup comandat pel Manel i jo vaig últim.. em queda molt gas, així que poso el turbo, línies rectes i de seguida passo a les primeres places del grup que em permet sortir de l'aigua el 4art o 5è.
nedar 1.500 m en 19'.. a 1'17" és un somni per mi.

Transició ràpida (que bé que van els trucs que he aplicat per treure'm el neoprè.. ja ho explicaré) i veig al Manel que arriba a la T1 quan jo ja m'he tret el neoprè. El Ruben em crida que portem a en Galindo a 1'30"... aquests brams en cursa m'arriben al moll de l'òs... és com esperonar a un guerrer en plena batalla.. em transformo, no noto el dolor, endollo la moto i ni m'anodo que he superat de llarg el llindar aeròbic de pulsacions i de potencia.. allò que costa tant a vegades als entrenos, aquí surt sol.. em converteixo en una màquina de rodar. Miro enrera i no veig al Manel. Atrapo a l'Edmond del CN. Prat-Triatló i a un tal Paco que corre per relleus.. jo a lo mio i no demano cap relleu.. surto del poble de tossa com una moto.. algun KOM cau i tot.. només miro endavant a veure qui queda (porto un nom tatual al cap: Galindo).. miro també 2 cops enrera a veure si ve el Manel i no veig a ningú. Atrapem a un altre de l'Esteve per relleus. Ja som 4 però no passa ningú al davant. a més fa vent fort i rafagat.

Arribant a Llagostera  atrapem a en Galindo.. li dic que vinc de part del Guillem i junt amb en Paco (els altres els hem perdut) enfilem Sant Grau. Aixeco una mica el peu, doncs per davant només tenim al Jordi Relats i no té pinta que l'atrapem.. ja començo a pensar en el córrer.
La baixada de Sant Grau la fem amb cert seny. El Paco s'ho coneix i traça molt bé. Amb les rodes de perfil 80 i l'estat de l'asfalt ple de bots no donen massa confiança a les corbes. Arribem els 3 a Tossa amb una última baixada suicida entre conos, corredors del sprint i altres entrebancs. Em trec sabates de bici abans de baixar i salto descalç a l'asfalt, tant ensegat que em pelo les puntes de 2 dits dels peus... ja em tens corrent pel box descalç sobre l'asfalt i adelnatant al paco que va amb les sabates i deixant enrera al Galindo.. realment vaig encès.

El Ruben i la Mariona (jutgessa de la fede) flipen amb mi .. els crits del Rubén no es paguen amb diners... canvio molt ràpid i surto segon del box.. a pel Relats... surto pensant en que no m'atrapin per Déu.. que no m'atrapin.. els peus em toquen al cul.. de sancada curta res.. full gas!!! miro el pulsòmetre i pita tant que es quedarà sense bateria.. miro el temps total i només porto 3 minuts.. buff..  no porto ni un km i ja vaig fos.. penso en el Jordi Riera i els seus recordatoris en carrera de que tingui cap.. o sigui que coco.. m'atrapa el Galindo i em passa volant.. a sobre encara l'empento i l'animo.. com puc ser tant generós amb ell? si és el rival..  arribo al punt de gir de la primera volta i veig que li porto 40" al 4art.. penso que m'atraparà.. però no vaig malament. .al cap de 1' menso que no m'atraparà.. no miro el ritme a que vaig.. només les pulsacions i ja veig que ho estic donant tot. o sigui no miraré el ritme no sigui cas que vagi a 4'10" i em deprimeixi.. després comprovaré que he anat els 9 kms a 3'56". A la baixada de la primera volta em sento les cames com pals.. ai ai ai que clavarem..  em recordo que encara porto un gel a la butxaca del pantaló.. me la jugo i me'l prenc.. no sé com li sentarà a la panxa això de un gel de fruita (sense sucres) amb el nivell àcid que porta l'estomac.. sembla que va bé. Al tombar la primra volta la gent anima a fons.. em fan volar... va Pep que només el tinc a 30" el 4art.. no em pot atrapar.. ara si que el convenciment dins el meu cap es va fent fort... aplico totes les estratègies mentals que sé.. no miro pulsacions ni crono.. em dic a mi mateix que m'estic reservant  un punt quan sé que vaig a full.. - "afluixa una mica aquí al tram de terra"  i uns cull..... a full gas tota l'estona.. al tombar al punt intermig de la segona volta veig el 4art a 30".. això està fet.. ara si que volo fins a meta.. pulsacions per sobre del meu màxim teòric absolut dels últims 10 anys.. com pot el cos aguantar tanta estona a aquest ritme?  la motivació ho és tot.
160 pulsacions mitjanes quan el meu sostre és 164.. not bad

Enfilo la última corba abans de meta i m'invadeix l'emoció... braços enlaire, no ve ningú per darrera.. faré podi... faré podi absolut en un triatló de la federació.. després de 20 anys competint en aquesta disciplina i ja em els 40 fets, arriba el premi. Creuo la linea sense afluixar i em llenço als braços del Rubén que m'espera meta (ho sento per la enxopada de suor que t'he fet)

Entrevista a meta com els bons, es veu que el Galindo ha donat gràcies públiques a mi, en creuar primer; tot un cavaller! i a esperar els companys.. el Manel Vaca no ha tingut el dia, però entra 5è i el Jordi Riera 8è i primers per equips!  Wefeel Power!  Molt ben organitzat tot i sense tocar al terra encara cerimònia de podis i a comentar la jugada amb tots.



podi absolut.  Galindo, Relats, Tatché

Primers per equips: Vaca, Riera i Tatché

dijous, 11 de setembre del 2014

Test en pujada. Pujada al Farell

foto de la última pujada amb molt bons amics i figures del triatló
Hi ha coses de mi que no paren de sorprendre'm. Des de l'any 2000 que registro els test que faig pujant al Farell. Un port de segona categoria de 8 kms i 460 m de desnivell, que he pujat més de 50 vegades, de les quals 36 tinc registrades.

He passat èpoques de tot: èpoques amb molts kms a les cames, èpoques de primesa extrema (61,5 kg), èpoques de molta més massa muscular, amb bicis lleugeres i no tant lleugeres, èpoques amb més cadència (la majoria amb poca)... però al llarg de 14 anys el què sembla que no varia son les meves pulsacions màximes estancades a uns 165 i el què hauria de decaure: la velocitat de pujada, amb els anys va disminuint... em sorprèn i és que ja en tinc 40



Cal dir que algunes de les pujades estan fetes a full gas i d'altres a ritme suau sense forçar, però a igualtat de pulsacions mitjanes es va veient la tendència de reduir el  temps o sigui de pujar més ràpid. El què més em desconcentra és el pes. M'estic demostrant que no sempre és cert que a menys pes millor escalador; hi ha molts d'altres factors que afecten en el rendiment en pujada.
Total que a seguir entrenant i a seguir millornat.. potser quan tingui 50 anys faré el KOM  :)


Mensió especial al Guillem, que ens va acompanyar en aquesta última pujada (un tram, que ell va fer 21:36) i que se'n torna a viure al seu poble després de 5 anys a Sabadell: una gran persona que arribarà molt lluny, a li'igual que en Manel i el Jordi.. tots 3 persones amb molta qualitat humana i també molt fanàtics d'aquest mon.

Us estimo molt!  :)

diumenge, 7 de setembre del 2014

Test a l'Obac

Avui era l'últim dia per a fer la pujada a l'Obac per a la classificació del repte SUMMER OBAC TT by RCR19.
Després de la forta càrrega del mes d'agost aquesta primera de setembre he fet descans actiu per intentar assimilar la feina.
Em trobava bé avui amb ganes i amb força a les cames.
Em llevo a les 7, prenc un cafè i preparo els èstris. He tret la roda de perfil al darrera que pesa molt, però deixo la de perfil al davant. peso la bici abans de sortir i 7,8 kg. No és cap meravella però per mi ja està bé. jo també he fet els deures i he perdut els 2 kg promesos durant l'agost.


Amb ganes i sense adonar-me'n em planto a peu de port, a la rotonda on comença el port. He arribat a pensar d'amagar les ieines i el bidó per tal de alleugerir la bici uns 600 grams més... però veig molta gent per arreu i el fet que hagi plogut i tot estigui humit em fa pensar que encara algun que vingui a buscar cargols i s'endugui els meus packs.. ja un dia em van fotre una samarreta suada de la cuneta. total que full equiped enfilo amunt.

Surto a Z4 al limit de pulsacions.. tocant a Z5. Les sensacions son bones.. noto aire de cara i molta xafogor que em fa suar fort ja d'entrada. Arribo a la Serra Llarga amb 9'40" amb bones sensacions, passant als ciclistes a tota bufa.. ara comença la part dura.

Decideixo no treure el plat.. m'encanta aquest 56 ovalat de Doval i com que porto la roda de muntanya al darrera tinc un 28 que a males el puc calçar... vaig pujant amb el 25, atrancat a 65 rpm però encara amb força. Pulsacions de plè a Z5 tocant Z6. poso el 28... "...va Pep que ja s'acaba la rampa..." arribo a la corva i baixo 2 pinyons intento llençar la bici.. miro el crono: vull baixar de 16'.. això vol dir que tinc només 2 minuts "... merda! se'm tira el temps a sobre.." em ve un pel de baixón.. mal de cames.. segueixo pedalant atracat.. pulsacions per les boires em poso dret, però no em circulen les cames que les tinc de fusta ja... "merda, 16 minuts ja.." sprint final.. ho dono tot i tooop!! 16'20" em diu el crono.. tinc esperança de què he baixat el meu millor registre que era de 16'20" però el GPS al final diu la veritat.. (després veuré que el GPS ha registrat 16'23").. sense respirar mitjavolta i avall.. em poso les ulleres tot baixant per no perdre temps.. rodant fort pels plans. Penso: a veure si puc fer el KOM del puja i baixa almenys.
gràcies Jordi per acompanyar-me una estona

Arribo a baix, 3 voltes a la rotonda per descansar em trobo al Jordi Riera i tots 2 cap amunt.. sense xupar roda. faig una segona pujada en solitari amb el jordi a 25" en un temps de 17'30" un minut més i segueixo amb bones sensacions..

Fem un parell de voltes més rodant fort pels plans i al arribar a casa amb 75 kms, transisió ràpida i 10 kms a 4'/km. Bé! bon entreno per afrontar un tri olímpic


el meu estimat 56
els deures fets
 

diumenge, 24 d’agost del 2014

Puigmals

6 del matí, Llívia.. no puc dormir.. "la crida del bosc".. el cap comença a calcular.. si surto a les 7 si pujo per aquí, si baixo per allà, straves.. voltes i més voltes.. salto del llit a les 6:30. Café ràpid, em vesteixo, WC, preparo el material i a les 7:00 surto amb el cotxe.
7:20  ja soc a 2.000 m . per la route forestiere es puja molt ràpid. Estiraments. em sento carregat de cames. m'abrigo, escalfo 100 m i AMUNT sempre AMUNT!
Surto amb fuants llargs i jaqueta de ciclisme W2W, pantalons malla curts i mitjons llargs compressius.
Avui pujaré primer al coll de Lló, el Petit Segre i Puigmal.
Començo corrent suau mentre el pendent no supera el 25% d'inclinació que per la vall de Lló coincideix en el punt en el que deixes el riu i es comença a enfilar fort cap a la tartera que dona accés al coll.
Miro el crono a mitja tartera.. 30 minuts.. em fan mal els ronyons. mans sobre els genolls, miro d'allargar la sancada a l'estil Kilian.. miro enlaire.. ja veig isads al coll.. que macos! corono el coll amb 38 minuts.. el ramat d'isrds és de 9 o 10.. son gans aquests.. no m'aturo, gas a fons fins al Petit Pic del Segre (41' i 2.811 m)
Aquí fa molt vent, vaig amb màniga curta, m'he desabrigat pujant per la tartera. em poso les ulleres per a què no em plorin els ulls. Veig la vall de Núria, preciosa! i rebo la visita de més isards, aquests els tinc a tocar.. "uff , que macos!".. em despisto una mica i perdo 2 cops el camí.. fent una pila de saltar pedres.
Arribo a dalt del Puigmal (53:40 minuts i 2.914 m). hi ha dos alpinistes abrigats amb gores que ni a l'Himalaia.. xerro 4 paraules amb ells, faig fotos, m'abrigo.. i crec que en menys de 3 minuts de parada tiro avall.
Tinc les cames gelades i les mans també .. fins tal punt que no em puc ni cordar la jaqueta.. noto les cames com pedres i amb falta d'elasticitat total... em pren una mica de temps.. a la que deixo el coll i m'apropo al apas dels lladres, el vent afluixa i torno a entrar en calor i puc forçar més llençant-me pel dret fent rectes en moltes de les curves, sltant pedres.. alguna enganxada amb els peus i quasi entravancada em fa frenar un xic "enteniment!!"
Vaig amb les innov-8 trailock 245 lligades amb gomes elàstiques pel triatló i noto que em falta subjecció baixant a sac, però tnat pujant com baixant flipo amb el bé que adhereix la sola, i el seu poc pes,.. potser massa perquè noto molt les pedres, però et fa volar!! (gràcies Mia!) alguna patinada de cul a terra en el tram d'herba mullada.. però sense més problema.
En menys de 24 minuts arribo al cotxe! no està malament per fer 1000 m de baixada!! Em sento bé! amb força! l'últim km d'asfalt a 3:40 al km.
He pujat amb

Des de fa anys que tinc un amor especial amb aquesta muntanya, suposo que és una barreja de factors, la seva alçada de 2.900 m, la verticalitat de l'ascenció, que amb el cotxe s'arriba fins a 2.000 m en menys de 19 minuts des de casa, la gran quantitat d'isards, les impressionants vistes des d'arreu, la varietat infinita de rutes....

dilluns, 11 d’agost del 2014

Triatló de Muntanya de la Molina 2014. Campionat de Catalunya.




bufant de valent a la primera volta BTT 5è absolut aquí

era un circuit per anar amb amortidor davant



l'albert torres m'adelanta.. però no em marxa  :-)


cap al final de la bici passo els passo i entro per davant de l'albert

corrent amb les innov-8. bones sensacions

a meta amb fills i nebots i amb el Jordi Ruiz! gran ajuda avui!

entrega de medalles per la Mar. 2on V1

tocant el cel, de content!

Podi V1 a l'esquerra i podi SUB8 a la dreta  :-)

el futur

la supporter nº1
Els amics del Club Triatló Puigcerdà ens tenien preparat un circuit de BTT meritori de una copa del mon, amb molt single pel mig del bosc, molt prat, pujades brutals de posar tota la traca i baixades revirades d'aquelles de no s'hi val a badar.

Sense massa temps de reconèixer el circuit, fem una volta sencera amb el Llibert Fortuny i cap a l'aigua amb el Josep Maria. Faig una volta sencera a tot el tram de swim amb el neoprè ja enfundat. Em sento bé. Sembla que les molèsties estomacals i intestinals dels últims 5 dies han desaparegut per moments.

Tots a l'aigua. en linea.. unes quantes agafades i "MEEEEEC!!"  surto fort, però controlant el ritme.. picant bé de peus.. en aquest triatló, més inclús que en els altres la gent surt igual de forta, però l'efecte de l'alçada, falta d'aire, fa que la gent s'ofegui més del compte als 150 m..  vaig remuntant, però alguna cosa de sobte m'estira les ulleres.. és una corda llarga de corcheres, lliure pel mig del llac.. m'ha entrat aigua... se m'enreda al braç.. merd... supero l'entrebac i arribo a la 1era boia amb molta gent. giro i obro gas per intentar remuntar.
Vull fer un homenatge a la gent que no arriba a la primera boia i gira cua abans d'arribar-hi i s'incorpora als meus peus com si res... esperit esportiu a tope!
Em venen els sofocos típics d'aquests casos.. penso que no podré.. bla .bla bla.. "VA PEP! AIXÒ ÉS NORMAL! TOT VA BÉ! PENSA EN LA BICI QUE VE ARA I EN EL QUÈ DISFRUTAREM!"

Sense més entrebancs arribo a la T1. Faig 10" menys que l'any passat. no està mal.. però vaig el 11è.. i l'any passat era 5è.. aquí hi ha nivell!!

Transició ràpida i gas a fons amb la bici.. començo a passar gent.. Bernat Moragues inclòs.. finals de la primera volta i ja vaig 5è absolut i 1er Veterà V1.. anem bé.. però en un descens amb pedra em salta la cadena.. merd... parada i la poso amb la mà.. em passa el Ruben León com una moto.. pujo a la bici i ja no l'atrapo.. em torna a saltar.. merda!!! ara si!! torno a parar i em caça el Sebas Catllà.. ja no soc el primer V1

Miro de seguir-lo una mica i no es distancia massa. Em ve a animar i seguir el Jordi Ruiz. Providencial els seus crits demanant que baixi pinyons i que li foti més gas. A cada baixada poso pinyons ben grans per tal que no torni a saltar la cadena.. funciona! però no puc apretar ni pedalar baixant.. tot i així no se me'n van.
M'atrapa l'Albert Torres i anem junts tota la darrera volta.
He anant tan a sac que he de pensar bé si ja és la tercera i última volta o encara me'n queda una.. 155 ppmitjanes i 165 de màxima.. senyal que he rendit bé!  :-)

Faig la T2 amb ganes, per davant del Torres i d'un altre del Reus ploms que pensava que era el Genís Zapater i resulta que no.. (fins a meta no me n'adono). Aquí veig per primer cop tota la familia que m'escridassen.. hi son tots!! ueee! em dona força. Faig la T2 en menys de 7". les Innov-8 es calcen de nassos.

Em llenço pendent avall.. bones sensacions tot i la trinxada. El Jordi encara em segueix i m'anima. Al final de la primera volta m'atrapa l'Albert Torres.. no el puc seguir i em va marxant.. miro enrera.. no ve ningú.. em relaxo de coco, però no de cames.

Creuo meta amb 1h 24'  10è absolut i 2on veterà V1 a 1'50" del Sebastià Catllà. L'any passat em va treure més temps.. anem bé!

Dades de la prova: 159 ppm mitjanes i 171 ppm maxFotos cortesia del Jordi Ruiz!
classificació de Veterans

dilluns, 5 de maig del 2014

Campionat d'Espanya de Triatló Cros

disputat aquest cap de setmana el triatló cros distancia: 1000 m nedant, 22 km +1000 m BTT, 7 corrent.
Ple de dubtes per les males sensacions dels últims dies, vaig a Calella amb més mandra que ganes. 
M'ho prenc amb calma a preparar-ho tot i escalfo molt poc corrent però si uns 30 minuts d'aigua amb el neoprè, aclimatant-me be a la fresqueta (18ºC). 
Ens criden a les 12:15; és l'hora.
"A sus puestos!!"  ......  "meeeeec!"
Caramba com surt la gent d'esperitada.. els primers compaços de la prova me'ls passo concentrat en respirar bé perquè no m'entri l'agobio.. sembla que avui la cosa rutlla. m'obro bé per l'esquerre per no tenir massa garrotades.. ja sé que faré més metres, però nedar tranquil és bàsic. Noto que si apreto de peus avanço a molta gent.. però em reservo que no em vingui el suponsiu.
Amb un tres i no res fem la primera part de 500 m, toca sortir de l'aigua i tornar a entra pels 500 següents.. al tornar entrar m'entra una mica l'ofèc i penso "ai, ai ai..!" però no, falsa alarma, respiro i som-hi.. a gas els últims 400 m avançant a gent.
Arribo a la T1, i veig moltes bicis dels veterans.. l'Albert Torres acaba de sortir ara mateix em canten.
Primeres pedalades i bones sensacions.. això és lu meu! Fins arribar al camí hi ha unes bones rampes on aprofito per adelantar a tothom que veig.. primera trialera i amb calma.. tot superat..
Decideixo reservar una mica, sinó ja sabem què passa al córrer... abans d'acabar la primera volta m'atrapa el Joan Carles C. l'intento seguir una mica, però baixant és intractable... jo amb rígida penalitzo força, però per totxo, penalitzo moooolt!!  :-)
a la segona volta de BTT ens comencem a trobar amb un festival de gent d'altres categories, fèmines, opens, carros de la compra,... al pujar cap problema, però al baixar, uns taps de nassos i encara prou que tothom que he trobat s'ha apartat.. menys una que m'ha fet saltar barranc avall!!  tranquil·la, no et guardo rencor!! per sort caic sobre tou i sense conseqüències de perdre uns 10 segons i unes bones esguerrinxades.. apreto fort les dents pujant i mooolt tranquil a les baixades, fins a la T2. No tinc ni idea de com vaig classificat.. només em donen referències de l'Albert Torres que fa 4 minuts que ja ha marxat.. Faig una T2 de pena, perquè no m'entra la Newton MV2.. però finalment comencem a córrer..

un primer tram d'escales amunt i avall i de seguida arribem al pla. vaig amb un ritme de 4'/km i no vull forçar més que això es farà llarg. Pulsacions atletes.. prop del punt de gripada i el vent de cua.. però quan girem patirem.. i així és.. però apretant na mica les dents faig les 2 voltes al circuit a 4 pelats i meta!!  ni idea de com ho he fet.. només sé el JC m'ha tret 2 minuts i mig i l'Albert 4, però ells son d'altres categories.. així que a esperar.. (bé no.. corrents a casa a buscar la família, compra dinar per tots, arriba a Calella de nou, recull material.. i sorpresa!!  primer del meu grup d'edat!!!  ole!!!  cap al podi més content que un gínjol!!


diumenge, 20 d’abril del 2014

Crònica de la Trineu de la Molina



Avui tocava La Trineu La Molina. Pluja fina tot el matí i fresqueta de la bona.
Arrenquem des de Alp amb BTT, bon ritme i aviat marxem el Genís Zapater, el Sebastia Catlla, el Xavi Roca; jo de seguida he quedat últim d'aquest grup selecte. He arribat a la T1 el 3er de la general individual darrera el Sebas.

Al començar a córrer, pista llarga amunt pel dret m'he adonat de seguida que m'havia gratinat: molt pesat de cames i mal de ronyons de seguida.

Agonia de la bona pujant més de 500 m de desnivell en 5 kms, però també baixant 150 m.. o sigui que rampes del 25% cada 2 x 3, pel bike park a saco amunt.. no anava ni en rodes.. provo un gel i no noto res.. segueixo amb molt mal de ronyons.. i és que no estic gens adaptat ara a fer el senglar corriol amunt.. no és el mateix que córrer pel pla. M'atrapa el 4art, que porta assistència personal (el seu germà) que li deixa pals i li marca el ritme.. això no val  :-(   però de tota manera tampoc tinc gas per seguir-los.
Arribo a la T2 per una pala vermella i plena de neu.. sort de les sportiva que tenen tacs.. que si m'arribo a calçar les voladores no pujo.

Em calço els esquis i sense massa esma enfilo amunt.. no tinc gas ni per incrementar el ritme.. veig el tercer amb el seu germanet.. però ni de conya els podré atrapar.... començo a tenir fred i és que neva o fa un aiguaneu xungo amb vent que et deixa tiessu. Arribo a dalt el niu de l'aguila (2.550 m) a ritme atufat.. i apa, medalla de xocolata.. 4art de la general i 2on veterà.
Ha guanyat el Genis que li ha tret minutada al Sebas i ell a mi clar... el 3er diuen que només m'ha tret 1 minut i poc.. casum...
Per equips han guanyat el Xavi Roca, el Jan Margarit i el Robert del Desnivell.. xapeau per ells!


Les pulsacions mostren que no he patit massa de pulsacions.. potser pel fred i per no estar acostumat a l'alçada no he pujat més de pulsacions.. o per no estar adaptat al tipus d'esforç muscular.

El suunto diu que he de descansar un mica però...
Es mostra foto.JPG.



dissabte, 12 d’abril del 2014

Calcula el tiempo de tu maratón / medio / 10 km o 5 km

Hi ha mil mètodes per estimar quin temps final pots fer en una cursa de córrer a peu. 

Per mi els millors son el Yasso 800 m per estimar la marató, o la fórmula del Pete Riegel, que com no podia ser d'altra forma, era enginyer com jo ;-P

la fórmula és: T2 = T1 x (D2/D1)1.06

on T1 és el temps conegut en una cursa, és la distancia de la cursa ja feta, D2 es la distància a predir el temps, i T2 és el temps a calcular per a la distancia D2.

i si no voleu perdre tems amb la calculadora, aquesta aplicació de Runners World ho fa tot automàtic;
Link a RunnersWorld.


Després hi ha altres mètodes o aproximacions més directes, com:

- Marca de 800 m x 2 = marca de 1.500 m

- Marca de 1.500 m x 3,75 = marca de 5.000 m

- Marca de 5.000 m x 2,078 = marca de 10.000 m

- Marca de 10.000 m x 2,222 = marca de 1/2 marató

- Marca de 10.000 m x 4,667 = marca de marató

- Marca de medio marató x 2,1 = marca de marató

Està clar que com més s'assembli la distància de referència que fem servir, a la distancia final, més números tindrem de clavar el pronòstic, és a dir que per calcular la marca de la marató més val fiar-se de la referència de la mitja marató. i també cal tenir en compte que els desnivells per km de les curses a comparar siguin similars