Crònica de la Trineu de la Molina

Avui tocava La Trineu La Molina. Pluja fina tot el matí i fresqueta de la bona.
Arrenquem des de Alp amb BTT, bon ritme i aviat marxem el Genís Zapater, el Sebastia Catlla, el Xavi Roca; jo de seguida he quedat últim d'aquest grup selecte. He arribat a la T1 el 3er de la general individual darrera el Sebas.

Al començar a córrer, pista llarga amunt pel dret m'he adonat de seguida que m'havia gratinat: molt pesat de cames i mal de ronyons de seguida.

Agonia de la bona pujant més de 500 m de desnivell en 5 kms, però també baixant 150 m.. o sigui que rampes del 25% cada 2 x 3, pel bike park a saco amunt.. no anava ni en rodes.. provo un gel i no noto res.. segueixo amb molt mal de ronyons.. i és que no estic gens adaptat ara a fer el senglar corriol amunt.. no és el mateix que córrer pel pla. M'atrapa el 4art, que porta assistència personal (el seu germà) que li deixa pals i li marca el ritme.. això no val  :-(   però de tota manera tampoc tinc gas per seguir-los.
Arribo a la T2 per una pala vermella i plena de neu.. sort de les sportiva que tenen tacs.. que si m'arribo a calçar les voladores no pujo.

Em calço els esquis i sense massa esma enfilo amunt.. no tinc gas ni per incrementar el ritme.. veig el tercer amb el seu germanet.. però ni de conya els podré atrapar.... començo a tenir fred i és que neva o fa un aiguaneu xungo amb vent que et deixa tiessu. Arribo a dalt el niu de l'aguila (2.550 m) a ritme atufat.. i apa, medalla de xocolata.. 4art de la general i 2on veterà.
Ha guanyat el Genis que li ha tret minutada al Sebas i ell a mi clar... el 3er diuen que només m'ha tret 1 minut i poc.. casum...
Per equips han guanyat el Xavi Roca, el Jan Margarit i el Robert del Desnivell.. xapeau per ells!

Les pulsacions mostren que no he patit massa de pulsacions.. potser pel fred i per no estar acostumat a l'alçada no he pujat més de pulsacions.. o per no estar adaptat al tipus d'esforç muscular.

El suunto diu que he de descansar un mica però...