Translate

diumenge, 14 de setembre del 2014

Triatló de Tossa 2014

A les 3 menys 10 minuts ja érem tots apunt a la sorra.
Més de 350 valents per a la distancia olímpica.
Hem arribat amb temps, hem escalfat bé en bici i 20 minuts de natació amb els companys d'equip Manel i el Jordi.
Decideixo anar a un dels laterals de la sortida per allò de tenir una escapatòria per si van mal dades, que no em passi el tren per sobre.. (quan ets a la primera línia de sortida i mires enrera i veus 370 pajarus darrera teu impressiona) el Manel decideix anar a buscar els peus del Galindo al mig de la pomada... jo passo.  . estic tranquil avui. Sé que tot anirà be.  se que no tindré agobio a l'aigua

...3, 2, 1 i sortida!!!  4 passes per la sorra, panxasu i a SAC! Sortida neta i de seguida marxen en Galindo i en Relats. Es forma un pilot gran. Recordo les paraules del Ruben Gallart avui que deia la importància de traçar linees rectes entre boies, miro endavant i veig que el pilot es desvia a la dreta de la boia i jo al meu rotllo com un tiro. Arribo massa fàcil a la primera boia. apreto un xic i sense massa esforç ja acabem la primera volta. Veig que anem uns 7 en un grup comandat pel Manel i jo vaig últim.. em queda molt gas, així que poso el turbo, línies rectes i de seguida passo a les primeres places del grup que em permet sortir de l'aigua el 4art o 5è.
nedar 1.500 m en 19'.. a 1'17" és un somni per mi.

Transició ràpida (que bé que van els trucs que he aplicat per treure'm el neoprè.. ja ho explicaré) i veig al Manel que arriba a la T1 quan jo ja m'he tret el neoprè. El Ruben em crida que portem a en Galindo a 1'30"... aquests brams en cursa m'arriben al moll de l'òs... és com esperonar a un guerrer en plena batalla.. em transformo, no noto el dolor, endollo la moto i ni m'anodo que he superat de llarg el llindar aeròbic de pulsacions i de potencia.. allò que costa tant a vegades als entrenos, aquí surt sol.. em converteixo en una màquina de rodar. Miro enrera i no veig al Manel. Atrapo a l'Edmond del CN. Prat-Triatló i a un tal Paco que corre per relleus.. jo a lo mio i no demano cap relleu.. surto del poble de tossa com una moto.. algun KOM cau i tot.. només miro endavant a veure qui queda (porto un nom tatual al cap: Galindo).. miro també 2 cops enrera a veure si ve el Manel i no veig a ningú. Atrapem a un altre de l'Esteve per relleus. Ja som 4 però no passa ningú al davant. a més fa vent fort i rafagat.

Arribant a Llagostera  atrapem a en Galindo.. li dic que vinc de part del Guillem i junt amb en Paco (els altres els hem perdut) enfilem Sant Grau. Aixeco una mica el peu, doncs per davant només tenim al Jordi Relats i no té pinta que l'atrapem.. ja començo a pensar en el córrer.
La baixada de Sant Grau la fem amb cert seny. El Paco s'ho coneix i traça molt bé. Amb les rodes de perfil 80 i l'estat de l'asfalt ple de bots no donen massa confiança a les corbes. Arribem els 3 a Tossa amb una última baixada suicida entre conos, corredors del sprint i altres entrebancs. Em trec sabates de bici abans de baixar i salto descalç a l'asfalt, tant ensegat que em pelo les puntes de 2 dits dels peus... ja em tens corrent pel box descalç sobre l'asfalt i adelnatant al paco que va amb les sabates i deixant enrera al Galindo.. realment vaig encès.

El Ruben i la Mariona (jutgessa de la fede) flipen amb mi .. els crits del Rubén no es paguen amb diners... canvio molt ràpid i surto segon del box.. a pel Relats... surto pensant en que no m'atrapin per Déu.. que no m'atrapin.. els peus em toquen al cul.. de sancada curta res.. full gas!!! miro el pulsòmetre i pita tant que es quedarà sense bateria.. miro el temps total i només porto 3 minuts.. buff..  no porto ni un km i ja vaig fos.. penso en el Jordi Riera i els seus recordatoris en carrera de que tingui cap.. o sigui que coco.. m'atrapa el Galindo i em passa volant.. a sobre encara l'empento i l'animo.. com puc ser tant generós amb ell? si és el rival..  arribo al punt de gir de la primera volta i veig que li porto 40" al 4art.. penso que m'atraparà.. però no vaig malament. .al cap de 1' menso que no m'atraparà.. no miro el ritme a que vaig.. només les pulsacions i ja veig que ho estic donant tot. o sigui no miraré el ritme no sigui cas que vagi a 4'10" i em deprimeixi.. després comprovaré que he anat els 9 kms a 3'56". A la baixada de la primera volta em sento les cames com pals.. ai ai ai que clavarem..  em recordo que encara porto un gel a la butxaca del pantaló.. me la jugo i me'l prenc.. no sé com li sentarà a la panxa això de un gel de fruita (sense sucres) amb el nivell àcid que porta l'estomac.. sembla que va bé. Al tombar la primra volta la gent anima a fons.. em fan volar... va Pep que només el tinc a 30" el 4art.. no em pot atrapar.. ara si que el convenciment dins el meu cap es va fent fort... aplico totes les estratègies mentals que sé.. no miro pulsacions ni crono.. em dic a mi mateix que m'estic reservant  un punt quan sé que vaig a full.. - "afluixa una mica aquí al tram de terra"  i uns cull..... a full gas tota l'estona.. al tombar al punt intermig de la segona volta veig el 4art a 30".. això està fet.. ara si que volo fins a meta.. pulsacions per sobre del meu màxim teòric absolut dels últims 10 anys.. com pot el cos aguantar tanta estona a aquest ritme?  la motivació ho és tot.
160 pulsacions mitjanes quan el meu sostre és 164.. not bad

Enfilo la última corba abans de meta i m'invadeix l'emoció... braços enlaire, no ve ningú per darrera.. faré podi... faré podi absolut en un triatló de la federació.. després de 20 anys competint en aquesta disciplina i ja em els 40 fets, arriba el premi. Creuo la linea sense afluixar i em llenço als braços del Rubén que m'espera meta (ho sento per la enxopada de suor que t'he fet)

Entrevista a meta com els bons, es veu que el Galindo ha donat gràcies públiques a mi, en creuar primer; tot un cavaller! i a esperar els companys.. el Manel Vaca no ha tingut el dia, però entra 5è i el Jordi Riera 8è i primers per equips!  Wefeel Power!  Molt ben organitzat tot i sense tocar al terra encara cerimònia de podis i a comentar la jugada amb tots.



podi absolut.  Galindo, Relats, Tatché

Primers per equips: Vaca, Riera i Tatché

3 comentaris:

Luis ha dit...

Hola Pep, enhorabuena por el resultado, al final tantas horas de sacrificio han valido la pena, siguie así, saludos

Unknown ha dit...

Enhorabona pel teu resultat, fruit de la teva constància, fa temps que et segueixo i m'agrada molt el teu blog, el trobo molt interessant.

Pep Tatché ha dit...

moltes gràcies Pascual i Luis!! tots vosaltres sou la meva motivació