Crònica d'en Pere Farriol:
Comença la cursa a peu i es fan uns metres inicials riu avall i jo... amb la calma, és que no volia cansar-me.
Després es fa una pujada dura de collons pel mig del poble durant 1km, aquí jo no vaig ava´çar a ningú, però NINGÚ VA AVANÇAR-ME !!! A la baixada, els que havia avançat.... tornen a passar-me. És que ja se sap, les baixades casquen molt els turmells, articulacions,,..... en fí, ifdnalment arribem al pla i ufff, prova superada !!! Tinc bé les articulacions. Arribts al pla, mentre uns pujavem pel costat dret del riu, els altres anaven baixant per l'esquerra i clar, jo anar saludant i donant ànims a tot que coneixia (com et pots ianginar era l'únic que saludava als col·legues, ells, ni mu, concentrats a més no poder). En fí, que passem per on haviem arrencat i ja portem uns 3km, jo deuria anar pel 40 i pocs..... al cap d'21km comença la pujada, la bona, llarga i dura (com la meva tita) i aquí em trobo bé i començo a avançar a gent, i més gent. Tots caminant i jo rotllo "muñecas de famosa" una paseta rera l'altre i constant per pendent que tingués, i mica en mica nar passant a gent i més gent. S'acaba la pujada, uns 250m de desnivell, i es fa un trametto de pla que aprofitpo per avançar-ne a algun que encara esbufegava de la pujada. Si era dura, però no nhi ha per tant home !!!!
E$n fí, que arriba la baixada tècnica i direta fins a la transició. Aquí no em va avançar ningú, però els de darrera van atrapar-me. EN passar per meta, saludo a la Clara i uns amics i apa, bambes fora, sabates de pedalar, casc i aquí sí que vaig treure0m el xip de conservador i a l'attaque !!!!!!!!
Plat mitjà, baixo un parell de pinyons i a munt, amunt amunt a recuperar posicions.
En el primer tram de carretera ja n'avanço a un parell i començo apensar: Uff,vas massa fort, petaràs però.... què coi tú, que les cames ni s'han escalfat !!!! Per ant mica en mica vaig apropant-me a la gfent de davant. Com que el dissabte havia reconegut el terreny el tenia apamat per si feia falta posar platet o no. Per tant a la que arribem al pirer tram de terra que semblava que feia falta posar-lo, el de devant el posa i entre que li entra, que s'ho mira i tot això, jo l'avançço per l'interior de la paella i ala, un de menys !!!!
N0atrapo a un i al seÑuent tram al mig del camp ple de fang i caques poso platet, doncs el tram final enganya i és molt irregular: IMpossible rodar. El que tinc a davant té un problema amb el xupat de cadena i ala, un de menys.
Surto del camp i entro a la carretera, ara ja no veig tanta gent al davant... penso que dec anar entre els 20-30 primers. A la carretera n0'avanço a un altre i es posa a roda, però apreto una mica el ritmillo, el deixo i entro a la gran rampa, pendent del 27%, i crec que a la part de dalt deuria extraplomar !!!!! El primer tram és de pista, i després un empedrat terriblement dur: Plat petit i pinyó gran, m'assec a la punta del sillin i ala tú, agafat ben fort i pedalant amb totes les forçes. Mica en mica les cames van cremant però sé que hi arribaré i sencer !
De cop sento veus i penso, dec estar arribant a dalt, no miro amunt fins que veig que ja hi sóc ! Entro a l'asfalt, 4 glops (redeu que bé queentra això de l'Isostar) i apa, plat mitjà, dos o tres pinyons menys i ara, a ritmillo per fer les 3 paelles, rampa final d'asfalt i des´pr´s el camí d'entrada a pistes !M'avança la Clara amb el cotxe, continuo apretant. Crec que n'avanço a un parell més i entro a la pista final. Com que sé que ´s dura i llarga, poso platet doncs també hi ha moltíssima pedra suelta. N'acanço a un parell i uns aficionats reclamo que m'animin, jejejeje, no puc evitar-ho, els seus crits junts amb els de la Clara que està pujant per la pista m'ajuden a tirar endavant i no notar la cremor de cames, que ara sí que cremen i de debò, però res tú, que faig l'últim tram i ja veig els boxes. Hi entro, m'indiquen el lloc. Deixo la bici recuperant l'alè, pim pam, sabtes LOOK últim model fora i em poso les de pista. MERDA, no he desfet els nusos del botí i els haig de desfer, pim pam, ho faig amb una mossegada, entro el peu (`ple d'herbes, fang i caques recremades per la neu i el sol) i com un llampec em poso la motxilla amb el Camelback i més ISOSTAR i amb un estilarro rotllo Alberto Tomba faig els 50m de desnivell fins a l'inici de la pujada !!!
CATACRACK CATACRACK catacrack, caya pet a ls cames, Ara sí que noto l'esforç. Collons, em costa agafar ritlme, però al davant en tinc a un i l'haig d'atrapar ! Pe`ro les cames no poden. En fí, que el cap posa seny i em dedico uns minuts a agafar el ritme, respirar bé, beure i dona't temps, ja l'atraparàs (això deia el cap).
Mentre deia això per darrera notava com un tio s¡aava apropant... merda merda merda, perdré una posició !!!!! Però per altre banda el cap diu: I QUÈ SI ET PASSA ALGÚ ??? ........ en definitiva, no puc deixar-lo enrera io em passa, el conec, és el Carles Font, i li dic: Què noi, com va???? I després m'hi fixo, porta dorsal cent i pico: FA LA D'EQUIPS !!!! No m'avançarà !!!!!!!! jejeje, em poso a roda una estona però va massa fort. Mentre, hem gairebé atrapat al de davant, el passo i just passar-lo arribem a un tram de 50m sense neu ixp xap xof ! Com que hja ho sabia, havia posat les pells més velles !!!! i vinga tú, amunt amunt amunt !!!!! Veig que el Carles va fent llufa i que n'hi ha un altre a l'horitzo que cada cop el tinc més aprop. ´La carena final és inacabable, repetxons però com que m'ho conec sé el què queda, vaig dosificant i mirant el de darrera, però cada cop e tinc més lluny. Últim repetxó !!!!!! Apreto, i ell també, però no pot seguir-me, als de davant tampoc tinc temps d'atrapar-los, però igualment esprinto, si si noi, SPRINT amb esquí. Que ruc que sóc, creuo meta aixecant els braços i de cop paro, respiro, respiro, respiro, respiro, respiro,........
Dur, molt dur, però divertit de collons !
La baixada, amb telecadira noi, que no hi ha gairebé neu per res !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada