Sortida amb molt bona companyia i bones sensacions.
No duplicaré la bona feina feta pel meu amic
Aleix en la crònica de la sortida, però si que vull afegir la meva visió particular:
Primerament, pujant Begues, cal dir que no hi ha color, i tot i que l'Aleix diu que no anava i que tenia un mal de cames terrible, no us el creieu, està fortíssim i si va cedir un punt al final, és perquè va ser l'únic que va donar relleus i no li va donar la gana de treure el fetge per la boca, sabent el què ens esperava. Aleix: si vols ens repases a tos, encara que no tinguessis bones sensacions.
Després al Rat Penat va ser menys competitiu, però no menys exigent: caram com piquen
aquelles rampes.. quin mal de ronyons. Em fa pensar que un 21 per la Terra de Remences serà massa curt, no?? Quin plaer recargolar-se sobre les bieles al costat de l'Aleix i amb unes vistes del massís del Garraf i del Mar impressionants.
Després de tornada sense la seva companyia, em van venir unes sensacions boníssimes.. lluny de la pàjara, cada cop rodant més fort contra el vent, sempre al capdavant, avançant ciclistes i fent unes 5 sèries de pujada de 1 minut al final, a la urbe de St. Quirze per aplicar el mètode Jornet de la super sobre càrrega.. total que em fa sentir bé de cara a la terra de remences.
el Rat Penat particular
Gràcies Aleix, Gràcies Gabri, Gràcies Guti, Gràcies Colla Trujillo.
ah! .. i
Gabri : fes el favor de menjar!!!.