Translate

dilluns, 8 d’abril del 2013

II Clàssica dels Murs de Cervera.

8 del matí. 1º C de termòmetre. sol escàs i vent del est de 14 - 15 km/h amb ràfegues. 300 ciclistes. a fer voltes per l'entorn de la Segarra, i l'Anoia a veure qui troba la rampa més dura i més llarga. Això és la Clàssica del Murs. sens dubte una marxa amb caràcter, molt diferent de les altres marxes.

Primers kms tranquils i freds, rodo atent al cap del pilot fent algun relleu al capdavant per veure si entro en calor. Mans gelades i sense senssibilitat. De seguida l'equip del Diari de Terrassa, amb el David Sanchez, el Nico, l'Adolf Garcia i el Magin imposen la seva llei. Molt galgos en un pilot nombrós. El David Sanchez es sacrifica en aquests primers kms posant un ritme viu i generós.

De seguida i sense cap mena de dificultat, arriben els primers murs, m'adono ràpid que vaig gelat i que em costa pujar de pulsacions. Esquena rígida i cames de fusta.. ja veig a venir que patirem.. passo ràpidament d'anar dels 10 primers als 50 primers .. veient de lluny com el cap de cursa fot pals a les dures rampes.. sense poder recuperar l'alè arribem al segon mur. jo crec que de la cremor de cames, vaig trencant el gel i pujant un xic més de pulsacions. Veig com l'Adolf fot un pal dels bons i marxa sol amb una facilitat pasmosa.

Passats els dos primers recuperem una mica i es torna a recomposar el pilot.. molt nombrós (+ de 80 crec). A l'haver marxat l'Adolf sol, la cosa es relaxa i també la duresa dels murs no sembla tanta. Els tres membres del Diari de Terrassa es preocupen per matar tota mena d'escapada o intent de caça del fugat. Anem passant murs i trams de pla, alguns per carretera ample i d'altres estreta i entre molins de vent (Vestas i Gamesa de 1 MW aprox i 100 m de pala jejeje, deformació professional) impressionant el vent rafegat que fa en alçada dalt les carenes.. amb les rodes de perfil de 800 vaig de collons.. no de cul vull dir.

Sense massa dificultat arribem a la desviació entre marxa curta i llarga. .si que algun mur s'ha fet dur amb alguna rampa del 17 o 18 %... però sempre son murs curts i malgrat pateixes durant el mur, sobretot si bufa de cara, al arribar a dalt el grup es refà i recuperes bé.. Fins aquí tothom riu encara.... ataca el Ginés sense massa continuitat.. i rient rient, amb les cames estovades ja.... al km 98 aproximadament apareix un monstre anomenat Savallà · (Longitud: 3,000 Km · Desnivell: 171 m · % Màxim: 19,50%) això diu el mapa.. però el què no diu és que es tracta de una pista forestal "asfaltada" a base de grava solta amb roderes marcades i molt bruta.. el meu Tufo barato de manguera de jardí em sorprèn amb unes patinades impressionants quan em poso dret.. així que a seure i a patir. A més a més amb tant de bosc sembla que no s'acaba mai.. aquí si que es trenca el grup en mil pedaços i per si fos poc, sense connectar amb ningú arribem al poble de Forès, (Longitud: 0,850 Km · Desnivell: 76 m · % Màxim: 20,50%) no se'ls hi acudeix res més que fer-nos pujar més amunt del campanar del poble per unes rampes de ciment sostingudes del 20 %.. aquí no patino de tubular.. però el 39x23 es queda curt, no curt, molt curt. Semblava que no ho pujaria o que posaria peu a terra.. però al final el supero millor del què em pensava.

Després de tanta trencadissa, ens costa Deu i ajuda caçar al grup capdavanter. De fet aquí apareix el meu amic Gubianes, que s'havia ben reservat a roda de pilot, entre els dos i algun altre voluntari com el Jordi Camarero aconseguim anar caçant cadàvers i finalment el gran pilot. al km 120 aprox. Eufòric per haver aconseguit la caça i pel ritme rodador en pla, i pel sol que ara si que ja ha sortit de ple, em llenço al davant sense mirar enrere en la baixada cap a Ciutadilla. Carretera estreta, revirada i amb molta corba. Atrapo les motos dels mossos.. vinga nano aparta que vaig llençat. M'atrapa el Jordi Camarero i em demana ajuda.. allà que vaig.. i entre els dos arribem a baix sols.. però el vent de cara ens fa repensar el tema .. queden 20 kms que es poden fer moolt llargs amb la pallissa que porto. Nacional recta. Vent de cara i decideixo posar-me a refugi del pilot. El Magin imposa un ritme generós que ens porta sense adonar-nos-en al dos últims murs. Aquí si que passa factura tot i em moro a la primera rampa.. patint i patint encara aconsegueixo coronar amb el Magin i amb una entesa a la perfecció arribem a la base de Cervera.. cullons que amunt que està la plaça major.. últim esforç i encara esprinto per guanyar una plaça.. sense dinar i pintant cap a casa.. al cap d'una hora ja estic fent tasques familiars!!   :))

El balanç: Clàssica genial, molt ben organitzada i molt divertida al igual que dura. Per mi el pitjor el clima fred i ventós i que les barretes i l'isostar se m'han travessat una mica a l'estomac.
el mànager del Team Ciclista: MonBike & Run, Ramon Medina, afrontant el mur de Forès

fred i boira

Dades de la Clàssica.. 151 km. 2.550 m de ascens. 4:43:30. 66 rpm 129 ppm i 159 ppmàx
no he guanyat de l'STRAVA, però en pulsacions baixes m'enduc la palma :-) i

Classificacions oficials:

dimarts, 19 de març del 2013

Duatló de muntanya de Llinars. 2013

Duatló de Muntanya de Llinars del Vallès. diumenge 17 de març del 2013.

170 inscrits. Matí de pluja fina intermitent, aire fresquet de 12º i molt bona companyia amb l'Enric Aguilar i el Jordi Jiménez.
A la recollida de dorsals un parell de persones se m'han adreçat preguntant si era el Pep del Blog.. només per saludar-me, cosa que m'omple de satisfacció pensar que puc ser una mica, només una mica, útil per la gent! Bé.
Amb pocs nervis i una mica de mandra ens posem apunt i escalfo 30 min de run suau. Passo de fer progressius avui.. ja apretarem fort i em noto fàcil de pulsacions.
Així és: tret de sortida i sortim com llops a la caça del conill.. de seguida 160 ppm. El Jordi es posa ràpid al capdavant i comença a estirar el grup. Jo poso el fre i els deixo marxar que això serà dur avui.
El tram de córrer son 5,2 km amb un fort desnivell per pista d'aquells que et deixa un pel sec així que pas curt i mica en mica vaig enganxant a gent. Vaig amb les Newton mv2 i tot i ser molt ràpides rellisquen per terreny humit (I'm sexy and I know it!)
Arribem a la T1 amb l'Enric, canvio ràpid i agafo la 29" amb més ganes que mai. Ara és la meva. Només sortir de boxes ens fan passar per sota uns pons que deuen fer 1'5 m d'alt.. mara meva si no m'hi passa ni el seient!!.. mica en mica puc llençar la bici i agafar velocitat. Em diuen que vaig el 15. Vaig atrapant a gent fins arribar a les primeres rampes. Això trempa fort! millor! segueixo atrapant a gent.. amunt amunt! comença a ploure i més aviat tinc fred! (però com pot ser si només porto un culot curt i un mallot sense mànigues?!  TEMERARI!!)) se m'entelen les ulleres.. entre la humitat, els rebufecs meus i el corriol estre de pujada no m'extranya. Me les trec i cap a la butxaca.
No parem de fer corriol amunt i amunt i una mica avall.. però el balanç és clarament positiu. Ens passem ben bé 45 min pujant. Quan arribo a l'avituallament de dalt em diuen que vaig 5è junt amb l'Arnau Pericas i el Josep Perez. Però a caram! com baixen aquest parell.. tot ha estat començar a baixar i perdre'ls de vista.
Arribo sol a la T2 i atrapo a llà al Jordi. Em canvio més ràpid i surto disparat. M'atrapa en 1 minut i em diu la frase cèlebre: "Va enganxa't!"... impossible.. mica en mica el veig a marxar i al arribar a la pujada jo que clavo i ell que marxa definitivament fins que no el veig. No ve ningú per darrera però tampoc em giro ni un moment (tàctica antidepresiva) al començar a baixar revifo una mica i començo a divisar el 7è classificat.. vaig retallant però no tinc temps de caçar-lo. Al final 8è de la general i 2on de V1.
El Jordi ha fet un papelón i ha arribat 5è, 1min i 40 segons abans que jo.



 Classificació V1:

dimecres, 13 de març del 2013

Els professionals corren MOLT!!

El BKOOL et permet mesurar-te amb els pros.
En la etapa 11 de la passada vuelta a España 2012, es va realitzar una contra-rellotge de 40 km amb un portet de tercera.
Etapa guanyada pel Kessiakoff amb un temps de 52' 36"

Seguit pel Contador a 17", que al final es va endur la Vuelta 2012

Jo a ritme de potència llindar de half ironman faig un registre de 1h05".. és a dir que el guanyador de l'etapa em treu només 12 minuts i 24 segons!!


Amb el nou MB Team SBR, hem determinat amb testos d'esforç la freqüència llindar per un half.. és a dir el ritme que podria mantenir durant uns 80 km amb similar desnivell, per a poder fer després una mitja marató amb dignitat, (298 w normalitzats per 143 pulsacions)

Em quedo amb el consol que he fet millor temps que l'antepenúltim classificat d'aquesta etapa, l'Aitor Galdos:


Més imatges:
 el perfil de la etapa.
 Chris Froome, va ser tercer a l'etapa, i jo he anat tota l'estona amb el BKOOL a 10 metres d'ell!! visca el Vídeo Real amb BKOOL!!!, l'únic que veia que anava molt atracat de rpm's.. però clar el vídeo anava un 25% més lent. No us perdeu els detalls del Froome. Pals a davant, lenticular, plats Osymetric. Bieles de 180.. tela.. tela! i he pogut comprovar com puja rampes del 8% acoplat a la CABRA!! de locos!
El Purito!! que al final NO va guanyar aquesta Vuelta, però quasi Isidro!! ;-)


dilluns, 25 de febrer del 2013

UPF de nou

Ja feia massa dies que no realitzava un UPF amb BKOOL, més d'un any. Feia dies que també tenia ganes de fer-lo amb la cabra per actualitzar els valors llindars de potencia, ja que la majoria de sessions de series que faig amb la bici les faig amb el mesurador de potencia de BKOOL.

Així doncs, malgrat que el dia abans havia fet més de 55 minuts per sobre de potencia llindar en 5 sèries de 11 minuts a 400 w, vaig escalfar més d'una hora i em llenço a patir. Els primers 5 minuts sempre son infernals amb una mitjana de 412 w, penso que no l'acabaré pas... al minut 10, el dolor de cames comença a minar la moral.. les pulsacions malgrat començar molt baixes.. mica en mica van pujant i ja estic ratllant als 150.. és curiós però em dona la sensació que al destapar-se una mica el pols, sembla que el mal de cames afluixi una mica.
Em planto al minut 15 amb una devallada de vats inferior al què pensava, 405 w.
El fet de pensar que només queden 5 minuts sempre és una motivació extra, així que em concentro en pedalar bé, ben rodo, i en no fer moviments innecessaris i eliminar tensions. Encara puc pujar la mitjana altra cop fins a 409 w.
El resultat final és que encara soc èlit, i tot i marcar 9 w menys que fa 1 any i pico, la mitjana de pulsacions és també 9 pulsacions inferior. Penso que si hagués descansat els 2 dies abans i amb una bici més escaadora hagués estat al mateix nivell. = ja estic content.

dissabte, 23 de febrer del 2013

Quantes sèries fer?

Es tracta de fer sèries amb la bici per sobre DEL LLINDAR UPF, però quantes en faig? quantes repeticions?
Una bona tècnica que utilitzo a l'hora de fer aquestes sèries és arribar fins a la fallada física; és a dir, marcar un ritme per sobre la potència o la velocitat UPF, marcar una distància coneguda que impliqui estar entre 10 o 15 minuts a aquest ritme i anar fent repeticions fins que el sistema cardiovascular es satura i ja no pot alimentar prou bé al sistema muscular motriu.. és a dir que fas puff.

Per a fer-ho fàcil, és ideal que una llebre o un pacer o una moto et marqui el ritme durant 12 minuts, sempre a la mateixa velocitat si el pendent és constant o exactament a la mateixa potencia si el pendent és ondulat.


5 sèries de 11 minuts per sobre 400 w fins a petar. Recuperant 3 min entre series.
total 55 minuts per sobre el llindar.


Durant les series és important beure una isotònica per recuperar glucògen i sals mentre duren les sèries  i així aguantarem a potencies altes més temps.
Al final de l'entreno, és important assimilar bé aquesta pallissa descansant les hores que calgui! mínim 24 hores i millor 48 amb recuperacions actives.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Aligera y vencerás!

Interessant la reflexió d'en Cris en el seu últim post:
GET LIGHTER. GO FASTER
o sigui: perd pes i aniràs més ràpid.
En resum ens ve a dir que sovint els atletes de més de 30 tacos ens centrem en entrenar i entrenar i en mirar que si aquell increment de potència o en baixar els lactats, però que per més que fem no hi ha res que aporti un benefici més significatiu en les marques que una rebaixa en el pes de 5 kg. i sinó fes la prova. Perd 5 kg i mira les marques.

Alguns atletes professionals o joves no estan per perdre res de pes i inclús algun li aniria bé pesar una mica més, però la majoria de ciclistes o triatletes amateurs de més de 30 anys, amb 5 kg menys o inclús 10, millorarien un munt.

Amb 5 kg menys:
a alguns cracks no els cal!!
  1. seràs molt més eficient en els moviments i desplaçaments, no només en pujades
  2. reescalfaràs menys el cos, suaràs menys, menys despesa energètica.
  3. tindràs menys gana.
Però a vegades estem obsessionats en entrenar i entrenar, quan fent un petit (o gran) esforç amb el menjar, milloraríem molt més.

La clau està en menjar bé, però menys. Res de dietes desequilibrades o amb molta proteïna. La clau està en les quantitats. Evidentment, res de dolços, res de alcohol i res de greixos saturats. i ser constants i perseverants. per perdre 5 kg de forma sostenible, calen com a mínim 5 setmanes i millor si son 10, vol dir que agafarem l'hàbit!

i sinó ho veieu clar mireu els Index de Massa Corporal  IMC de la majoria  de ciclistes i triatletes professionals, oscil·len tots entre el 19 i 22. No es veu mai ni un 24 ni un 25.  (IMC = massa (kg) / alçada(m) ^2

diumenge, 3 de febrer del 2013

Duatló del Part. Campionat de Catalunya per Equips. 2013.

Estrena de l'equip Miquel Blanchart Team SBR.
Il·lusió, entusiasme, ganes.. tot això i més a la linea de sortida. Hem sortit a 3'30". De seguida m'he posat a règim o a unbral de pulsacions: 155 ppm i subiendo!!



Primer Run a 3'31" 5 km (17'40")



Bike a 39km/h.     21 km
A la bici ja no anava bé: a la foto es veu que més acopla ja no podia anar; les cames avui no pedalaven ni a roda d'aquestes màquines: Juanjo Agüero, Guillem Rojas, Ismael Parrilla.
He seguit a 155 de mitjana i amb cabra.. no vegis com em cremaven les potes i quina asfixia amb aquesta postura!!



Segon Run a 4'10" 2 km (petaos)

Destacar el papelón del Juanjo amb la bici que cada dia està més fort i de les ganes i la valentia del Guillem corrent a 3'30" sense cap problema després de 4 mesos de no correr.. quina classe.. i a sobre pedalant fortíssim i tirant del grup moralment. i com no la fortalesa de l'Isma; bèstia parda!
Jo content per haver-ho donat tot. 156 ppmitjanes (91% de pulsacions màximes) Em falta còrrer més ràpid o més sobrat a aquests ritmes!

Cada cop al duatló català hi ha més nivell. Posició 28 de 131 equips inscrits.
Classificació:

fotos by Juanjo's family

dissabte, 26 de gener del 2013

Entrenar per Potencia o per Pulsacions?

La potència és sinònim directe de l'esforç o del treball muscular que realitza tot el nostre cos. 

Quan un etnreno està dissenyat per anar a un nivell de treball durant un temps o durant uns intervals concrets, si volem assegurar regularitat en el treball en cada repetició i sobretot quan comencem a sentir fatiga, caldrà mesurar que en cada interval estiguem al mateix nivell de potència.

Per exemple. avui al MBTeam SBR, proposava fer 3x15' a A3. En teoria el A3 és un règim de pulsacions que va del 75 al 85% del interval depulsacions de treball. 
Si m'hagués centrat en mesurar només les pulsacions, a cada interval la potència o treball muscular realitzat hagués estat cada cop més baix.
Com que jo volia assegurar que durant tots els intervals les meves cames fessin un treball constat de 370 W, que equival a un 80% de pulsacions en un test UPF, doncs he fet això. M'he centrat en anar durant cada repetició de 15 min a 370 W o el què es el mateix: anar a uns 19 km/h en una rampa del 8% a roda de una llebre o pacer per allò de no defallir i anar a ritme constant.
En cada interval de 15 min, la potencia es manté, les pulsacions cada cop més altes.

Un rodet com el BKOOL és perfecte per a fer aquest tipus d'entrenos.

Bon entreno! = Satisfet!

dilluns, 7 de gener del 2013

la cosa millora

Des de fa 6 setmanes que estic a les ordres del MB Team, i la suma dels factors del equip:
Xavi Boneta MBTeam
  1. motivació
  2. seguir un bon pla
  3. entrenar amb màquines

SanSi de Sabadell

està fent que la cosa millori sense voler:




la millora més significativa evidentment és de natació.. mai hauria imaginat que podria fer un mil en piscina de 25 a ritme de 1'20", i el més important, es que crec que encara puc millorar.
la bici es manté.. i ja em fa feliç ja que he fet molts pocs kms desde octubre.
i de run.... he de millorar.. de totes totes.

Amb tot això vull recalcar dos principis més:

  1. les millores sempre han de ser objectives, és a dir mesurades amb un aparell i sota un test de característiques sempre iguals (repetibilitat)
  2. la importancia de estar sota les ordres d'algú, que pensi i planifiqui per tu els entrenamets. és quasi sempre el millor camí per millorar. algú que t'obligui i pensi per tu.. i si a sobre és el Miquel, ja és la repera!!

dijous, 27 de desembre del 2012

Campionat de Catalunya de Ciclocròs. 2012

Les Franqueses del Vallès. 23 de desembre del 2012.





Circuit durillo i molt tècnic per mi. "pa matarse" en alguns trams.. però tot s'ha de dir que molt ben organitzat per la gent de cicles Segú. Per si fos poc, 20 min abans de la cursa, l'organització ens regala tones d'aigua amb més de 3 boques de mànega antiincèndi.. per acabar de donar emoció i merderada a les màquines. 
El meu estat anímic i físic no era l'òptim.. i vista la dificultat del circuit surto a conservar físic i mecànica per acabar sense incidents.
Objectius assolit. acabo 9è molt sencer fisicament i just per davant del meu cosí i rival Xavi Costa. Ens ho hem passat pipa avui i tota la temporada amb un teva meva molt sa.

Els resultats del pulsòmetre desvetllen que he anat a mig gas, 149 pulsacions mitjanes i només 159 de màxima.. si l'any que vé ho vull fer millor ho hauré d'entrenar més a consciència. Ara a pensar en el triatló i en el MB Team 2013. Amb il·lusió!  molta il·lusió

diumenge, 16 de desembre del 2012

Ciclocròs de Mataró

primera volta i punxada. 2 km a pota.





Fotos del gran Quim Montmany. Gràcies Quim!

Noi! seguim en ratxa! a la primera volta he punxat, just passar el box. o sigui que 2 km corrent amb la bici a l'esquena.. .he sortit del box i anava l'últim de totes les categories... per tant la carrera ja s'havia esfumat.. en aquesta modalitat perdre 4 minuts en una cursa és quedar fora de tota opció.. això que avui el circuit era per mi i hi havia posat moltes il·lusions... Aquest any estic de pega.  Seguirem lluitant!

Ciclocròs de Vic




Malament de rendiment, però molt divertit. M'ho he passat en gran, però quan s'ha aixecat el dia i el glaç s'ha fos, el circuit s'ha convertit en un fangar.. he anat 5 cops per terra i en una caiguda he trencat el pedal.. total que he hagut d'anar al box i agafar la bici 2... que malament que va.. a la propera millor.. esperem!