Aquests dies estic combinant la participació en duatlons de muntanya amb els entrenos per la Marató de la Llanera del proper 24 de gener, fet que fa que arribi als duatlons molt cansat. També tota la temporada de triatlons es deixa notar..
però avui era especial.. corríem a Terrassa i era campionat de Catalunya per grups d'edat i el fet de tenir esperances de pujar al podi em feia estar més que motivat. Havia reconegut els traçats i tenia una estratègia clara a seguir.
Pito i sortida no tan a fuego com sempre.. controlo el cor i deixo que marxin una mica. Arribant als trams de pujada més estrets apreto una mica i em poso a estela d'un potes seques a la pujada forta. li aguanto el ritme i al començar a baixar noto que el puc avançar i ho faig.. pur tràmit tots enfilats fins al Box. T1 i noto que tinc gas a les cames.
Primers km de bici molt ràpids i arribo a la pujada de la EUNCET ben carregadot. M'atrapa l'Eduard i anem fent mano a mano la primera pujada i baixada Can Candi. LA segona al meu company diu que li fa mandra, però em fa un relleu que quasi em deixa.. sort que la baixada me la conec i li retallo. arribem a la T2 junts i surto primer corrent a un ritme molt clavat de cames però ja no dona més.. arribo a meta 4art del grup d'edat a menys de un minut del podi..
ara si que toca descansar.. sinó acabarem malament.. símptomes clars d'anèmia i sobre-entrenament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada