Duatló de Tavèrnoles

Duatló de Tavèrnoles. 1 de novembre. No fa fred.. tant que surto a pel amb elmono d'estiu. Escalfo bé, em coloco malament a la sortida i 10:03 i sortida. tots surten com llops, trigo uns 5 segons a poder correr net.. massa tard.. la cursa ja s'ha escapat.

 al km 1 ja dec anar el 30 o 40.. bufa em crema tot, acoto el cap i no miro endavant .. només corro. al km 2,5 comença el pla o baixada.. a mort, sense perdre ni guanyar posicions arribo a la T1, canvi ràpid i a intentar pedalar .. a les primeres ràmpes de sortida del pobel costa.. als plans d'asfalt recupero un xic amb el 36 de plat. comença la pujada i em sento bé.. la pujada és de menys a més cada cop hi ha més pendent al tram final trialera que per anar amb el 36 no puc cilcar. peus a terra i caminar. inici de baixada i cadena fora.. merda.... merda--... perdo posicions.. de cop arriba la trialera amb uns trancus que supero a la primera dins enganxar-me amb una soca amb el braç: raja al cantu.. dolor i sant.. ja està tot venut.. als seguents trancus, cagar i apeu .. amb sabates de carretra.. perdo posicions.. 2, 3.. no sé.. arribo als plans.. ara és la meva.. apreto i torna a saltar la cadena.. merda again.. arribo per fia a la T2 més putejat que res.. canvi ràpid i amunt altre cop al arribar al gir em caça el 3er V1.. merda.. baixa com una pedra.. impossible seguir-lo.. s'ha acabat el podi..

Conclusió: no es pot estar a tot arreu.. però ja millorarem:-)  

Medinas!!  tremoleu que això enganxa!!