Ciclocròs Ciutat de Manresa

Surto des del darrera de tot de la graella ja que només he acabat una cursa enguany.. i al primer cop de pito no entro el pedal ni al segon.. quan començo a transmetre força als pedals, el Lluís Serra fa una filigrana al estil Tió i cau solet a terra.. i el Altimires i jo que el rematem.. total que ja passem per l'arc de sortida dels últims.. això em sona..  total que decideixo anar ben tranquil anar remuntant.

El circuit està molt xop.. els últims dos dies han caigut més de 100 l per metre quadrat.

Degut al fang i aigua i a la mala qualitat de les pastilles del davant, em quedo sense fre a la segona volta., però endavant, així segur que no saltaré per davant.. o si... no se sap mai. 

Passades 2 voltes, ja he perdut la por a caure.. i ara ja canvio d'objectiu: caçar al meu mestre Xavier , tota l'estona remant i lluitant amb els grup del 15 al 20 i amb màsters 50.. tinc clar que quan porto gent al darrera em poso més nerviós.. així que gas la última volta ho he aconseguit.. No vegis la tècnica que tens comparada amb la meva Xavi.. Al final he fet el 11è. El resultat és el de menys, i tot i que sempre agrada estar més endavant, estic content per haver GAUDIT i no haver-me fet ni una rascada ni un cop que m'impedeixi seguir entrenant
Felicitar a tots els organitzadors pel gran circuit que han creat aquest any: que bona que és la gent de Manresa fent aquestes coses. i moltes d'altres clar.

Gràcies CXavier per tot, Toni per tornar a donar-me guerra, Francesc Vernet i a l'Alexandra per les fotos i al Pau pels ànims i per la seva victòria.

I per postres, la millor anècdota de la jornada: que em confonguin amb un tal Hermida al creuar la línia de meta.. segurament duia les ulleres entelades.