Translate

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Teresa Farriol


Hi ha coses de la vida que no entenem i simplement cataloguem d'accident:

Que una persona excel·lent, intel·ligent, mare de família, bona esposa, excel·lent professional, estimada per amics i familiars, experta en curses i experta en la muntanya... que una persona així, perdi la vida per hipotèrmia i sobreesforç a 20 km de la civilització.. amb els mitjans sanitaris i recursos humans que tenim en aquest país.. senzillament a tot plegat no li trobo explicació.. és molt gros el què li ha passat a la Tere, per com ha passat i pel moment en què ha passat i a mi m'ha fet reflexionar..

Respecte a l'explicació sé que algun dia li trobaré, i entendré perquè som cridats quan encara no estem preparats, però mentre el dia no arriba, (per si un cas, m'aniré preparant una mica més si cal) hem de mirar d'imitar la Teresa en aquesta vida i ser persones excel·lents en tot... fer-ho millor, amb bon humor, amb rectitud.. simplement com ella feia. Crec que la vida s'ho val. Val la pena que ens esforcem al màxim per ajudar a tothom que ens envolta, al nostre país, al nostre mon, ja que el dia que marxem, només quedarà aquí el nostre record. Val la pena que aquest sigui excel·lent. D'aquesta manera ens prepararem per la vida en el més enllà i entrarem al cel per la porta gran i allà ens retrobarem amb tots els nostres i entendrem el perquè de la vida terrenal.

Gràcies Teresa per haver viscut tan bé i tant intensament a la teva vida i per haver estat exemple per a mi i per a tants!
Gràcies! ves-me fent lloc que ja pujem!




Dome, als Cavalls 2012
Aprofito l'entrada al blog per fer un petit homenatge al Dome, que va acabar la cursa després de passar-se una bona estona amb la Teresa intentant ajudar-la: Gràcies Dome!
..." ..., jo vaig ser amb un altre company de cursa que ns vam trobar la Teresa i li vam posar la manta termica i la vaig agafar amb braços d'alla, era la pitjor situació que havia viscut mai, i jo un inexpert vam intentar tot el possible d'arribar a la pista forestal que era l´únic manera de que arribés l'assitència....al cap d'hora i mitja per sort va vindre mes gent ajudar i jo vaig marxar ja que estava morintme de fred i estava ....sentiments contradictoris quan vaig saber ahir al mati del final de la Teresa...no sé fins a quin punt vaig fer bé les coses i si vam fer tot el possible..."