Aquest cap de setmana es va dispusar a Panamà un mig Ironman on en Lance Armstrong amb 40 anys ,va prendre part. El seu resultat va ser sorprenent per molts, ja que no estava ni molt menys en la travessa dels favorits:
Va sortir onzè de l'aigua amb 21.31 en els 1.900 metres, només a 40 segons de Henning o a 30 de Bevan Docherty. Amb aquest gran parcial de natació va arribar el seu millor sector, en el qual només va ser superat pel millor especialista del món del triatló en el sector de ciclisme com és Chris Lieto.
Em crida l'atenció la postura d'en Lance damunt la bici: mentre uns estan obsessionats en més aerodinàmica i en abaixar més el cap i els braços, sembla que en Lance sacrifica una mica això per anar més cómodo i una mica més dret sobre la bici, cosa que ja s'ha demostrat que afaoreix a no castigar tant les cames de cara al córrer posterior.
Fins aquí el rendiment de Lance era brutal i sorprenent i s'esperava que pagués aquest esforç en la cursa a peu, però res més lluny de la realitat, en l'últim sector és on s'ha vist que hi ha un triatleta amb possibilitats de guanyar el que es proposi. De fet, al quilòmetre 15 de la mitja marató es va col.locar líder i només la potència de Docherty a l'esprint va impedir un triomf de llegenda en el seu debut en un gran triatló. Un triomf que es va quedar a 42 segons i que el va portar a un temps dinal espectacular de 3:50.55.
Sorprenent la seva mitjà marató en 1:17.01 (a 3'39" per km) li va treure 3:43 a Henning i de 5:26 a Lieto.
La pregunta que es planteja ara és: veurem a Armstrong com un dels favorits a Hawaii? Caldrà comprovar com va evolucionant en les seves properes competicions com seran el 70.3 de Texas, el 70.3 de Florida o l'Ironman de Niça. Allà es veurà si la llarga distància li va igual de bé que la mitjana o se li entravessa però amb un geni com aquest es pot esperar una altra exhibició. Diguin el que diguin, i s'hagi dopat mai o no, la meva admiració la té.. des de sempre, però ara més. Chapeau LIVESTRONG!
Font: Diario del Triatlón.
 |
| el guanyador de la prova: el potent Docherty. |
ah! i per cert! en Lance també es va trencar la clavícula amb 3 tacos.. Ja ho diuen que s'han de seguir els bons exemples en aquesta vida! però cal copiar només les coses bones!!
2 comentaris:
Es un crack d´esportista!Ja en els seus llibres deixa clar k es un lluitador.I jo crec que en distància ironman es on rendira al seu millor nivell.El ciclisme treballa moltíssim la llarga distància,i mes ell que ha guanyat 7 vegades el tour.
Jo tenia clar que ho faria bè.Pero igualment m´ha sorpres molt gratament.
A hawai tb ho fara molt bè.Sino mira el cas del Craig alexander,amb 40 tacos i batint el record de hawai......aquest any a hawai es veura una cursa espectacular!
Com va la recuperació de la clavicula?????????????
Tens tota la raó Aleix!!! ja tinc ganes de veure'l en in Iron Man!! (jo tb tinc ganes de tornar-hi!)
La calvícula va progressant!! mica en mica!! Ja puc córrer i pedalar! encara em punxa si faig foça, m'han quedat 2 estelles de la fractura mal soldades que se'm claven.. però així, convivint amb el dolor, em curteixo més!!
Publica un comentari a l'entrada