La Flaca, finalment!! Sortida en carretera (by Jordi Puig)
Feia dies que tenia
ganes de sortir en carretera, feia unes quantes setmanes que no ho
feia. I què millor que aprofitar que el Pere Farriol baixava d'Andorra
amb la seva OLMO per fer una sortida amb un quartet de luxe: Pep Tatché,
Pere Farriol, Enric Aguilar i un servidor. Quedem a la Betzuca a les
8:00, surto de casa amb una fresqueta estimulant i encara de nit. Al
desembre el dia és cada cop més curt. Arriben tots ben abrigats menys el
Pere que va amb culotte curt i quasi maniga curta,.....es veu que viure
a Andorra curteix. Enfilem altre cop cap a Terrassa per anar cap a
Ullastrell, Martorell i Gelida. Durant el primer tram del trajecte ja
podem veure que el Pep va amb ganes i que a més, per variar, està com
una moto. Exprimeix la seva Kuota al màxim a totes les pujades,
baixades, plans, etc.. Pujada a la Creu d'Aragall, al principi amb
tranquilitat però al final intento seguir al Pep que es posa a moure el
plat a tope. Em desfonda a la darrera corba on el pendent augmenta
considerablement i arribo demanant l'hora,......Baixada cap a Corbera,
Molins, i ascenció cap a Santa Creu d'Olorde, Vallvidrera, Tibidabo, on
els demés seguim demanant l'hora, mentre el Pep va al seu ritme. Tornada
per Rubí, Les Fonts, i a casa amb 103 Km i 3h 55'. He arribat una mica
tocat, el cansament de la setmana s'ha deixat notar i m'he buidat
d'energia durant la sortida, el fred també es nota, ja que en aquestes
condicions la despesa energètica augmenta considerablement i quasi no he
menjat en tot el dia. Suposo que sense menjar és lògic,.....
M'agradaria també fer una reflexió sobre un fet que ens ha ocorregut a l'entrada de Vallvidrera. Anavem el Pep, l'Enric i jo, en fila, i com a màxim un parell en paral.lel i ens adelanta un cotxe amb una parella bastant granadeta, jo diria que entre 75 i 80 anys. La dona baixa la finestra i ens diu literalment "Y luego os quejáis de que os matan". Quedo estupefacte mirant-me la dona i li contesto "Sra, usted se da cuenta de lo que acaba de decir". Gira la cara i segueixen avançant-nos. M'ha fet pensar molt sobre la capacitat social de la gent, que està clarament desbordada. És evident que aquesta gent gran que prou feina té a conduïr, veuen com una gran molèstia una bicicleta que va més lenta, però d'aquí a dir el què va dir, ....n'hi va un munt. No vull fer més comentaris perquè la frase parla per ella mateixa, simplement deixar constància de la manca de tolerància existent avui dia a la societat i que en un moment de crisi econòmica espero que no ens acabi passant factura,......
M'agradaria també fer una reflexió sobre un fet que ens ha ocorregut a l'entrada de Vallvidrera. Anavem el Pep, l'Enric i jo, en fila, i com a màxim un parell en paral.lel i ens adelanta un cotxe amb una parella bastant granadeta, jo diria que entre 75 i 80 anys. La dona baixa la finestra i ens diu literalment "Y luego os quejáis de que os matan". Quedo estupefacte mirant-me la dona i li contesto "Sra, usted se da cuenta de lo que acaba de decir". Gira la cara i segueixen avançant-nos. M'ha fet pensar molt sobre la capacitat social de la gent, que està clarament desbordada. És evident que aquesta gent gran que prou feina té a conduïr, veuen com una gran molèstia una bicicleta que va més lenta, però d'aquí a dir el què va dir, ....n'hi va un munt. No vull fer més comentaris perquè la frase parla per ella mateixa, simplement deixar constància de la manca de tolerància existent avui dia a la societat i que en un moment de crisi econòmica espero que no ens acabi passant factura,......
No hi ha fotos del festival.. massa concentrats tots a fer córrer les bicis.. 100 km 29 de mitjana i quasi 2.000 de pujada.
1 comentari:
Ostres nois, déu ni do amb això del cotxe. A la carretera hi ha gent molt poc tolerant! El què em pregunto és com us va atrapar amb la mitjana que portaveu. 29km/h, quines mà1quines. Algun dia us acompanyaré; fins a la sortida de Sabadell, clar!
Publica un comentari a l'entrada