Jo no he pogut fer-la doncs segueixo amb febre, però adjunto la crònica del meu bon amic Jordi de la Colla París, que si que l'ha fet i em dona permís per publicar-la:
"He sortit indecís sobre si esperar a l'Albert o fer la meva marxa. Hem sortit junts amb l'Albert i l'Oriol però de seguida l'Albert en els plans s'ha quedat enrera. Després hem trobat el John i mentre l'Oriol tirava endavant a Capsacosta, el John i jo hem pujat tranquils però sense pausa. A dalt a Capsacosta he parat a esperar l'Albert però veient el tipus de gent que arribava ja he vist que no tenia sentit. Aquí començava a plovisquejar, he agafat un grup i hem atrapat el del John. El tram de Sant Pau de Seguries fins a Ripoll ha plogut de valent i ha estat una mica incòmode, però fred no en feia, sinó ens haguéssim glaçat. Pujant Canes, a mig port, he tirat endavant i he deixat el John amb la intenció de fer-ho ja el millor possible. He coronat Canes bé, encara plovisquejava però poc ( ja no ha plogut més i hem acabat la marxa amb sol), i he baixat Canes a tope amb la carretera mullada (la gent té una por a l'aigua que espanta) A baix a Olot, a tope fins a la base de Bracons on he pujat força bé, tota l'estona adelantant gent. He baixat Bracons en un grupet de 5 que semblava un gran premi de motos, he disfrutat moltíssim. Quan arribo a l'avituallament de Manlleu he parat a menjar una mica i al reintegrar-me, m'enganxo amb una noia (que portava medidor de potència, i un aspecte de profesional bestial) i mano a mano comencem Condreu apretant i adelantant a tot quisqui. Atrapem a l'Oriol que anava a un grup una mica pestós a ritme cansino, i s'ens enganxa una mica després. Hauries d'haver vist la cara de concentració de la noia, nosaltres fent conyes i parlant i ella "a lo suyo". Tan a lo suyo que no ha parat a l'avituallament i allà ens ha marxat. El final de Condreu he seguit trobant-me molt bé i apretant, he deixat a l'Oriol i al grup on anaven, però al final hem coronat Condreu junts. He baixat com un posseit tirant tota l'estona, i feina tenien a seguir-me. Al final 5h 47' i molt bones sensacions. Organització insuperable, i un recorregut molt bo per fer amb una marxa que es pot fer ràpid. Llàstima que no hagis pogut venir.
Al final l'Albert ha acabat la seva primera marxa, el seu rècord de Kms en un dia, molt dignament i en molt bon estat físic.
Jordi"
Si algú sap qui és la dama misteriosa amb el medidor de wats i que puja a pinyón que informi!!
Gràcies Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada