Translate

dimarts, 23 d’abril de 2013

Competint per entrenar.

Com explica el gran Xavi Llobet en el seu blog, un bon dia, després d'uns dels seus stages d'entrenament salvatge amb un altre bèstia de l'entreno, el Sargento Raña, aquest segon li va preguntar: "Xavi perdona, ¿Entrenas para competir o compites para entrenar?"
Diu el Xavi que la pregunta el va fer reflexionar .. al igual que a mi.
Segurament a tots els atletes que aspiren a ser professionals del tema i a viure de l'esport els interessa més entrenar per a poder competir, qüestió de prioritats.

Jo, després de pensar-m'ho bé, estic convençut que tota la vida he competit per a poder entrenar. Vull dir que la competició ha estat sempre una conseqüència de l'entreno i no la causa. M'agrada entrenar. M'agrada sortir al aire lliure. M'agrada esforçar-me. M'agrada sentir que el meu cos produeix treball, gasta energia i que es converteix en un mecanisme optimitzat per fer-ho; per nedar, pedalar, córrer, esquiar, caminar.. més ràpid, més lluny, més fort.
Aleshores la competició, és simplement una demostració de què això que m'agrada tant fer, ho faig bé, i a més m'ajuda o m'anima a seguir entrenant encara millor, perquè no sabem perquè, però la majoria d'humans sentim un immens plaer quan ens diuen que fem les coses bé i ens donen copets a l'espatlla.

El cert és que al competir poc i entrenar per gust, fa que mai em cansi de repetir i repetir entrenaments i pallisses rera pallisses i que desde els 11 anys que hagi seguit entrenant ininterrumpudament.. sense grans èxits, però sense defalliments.

Ara toca pensar en Triatló i en concret l'Extreme Man de Salou. Repassant els meus arxius històrics d'entrenos i competicions el què més m'ha costat del dobles (Balaguer i Banyoles), ha estat sempre la mitja marató; potser per no portar-la massa entrenada o potser per ser unes distàncies que conviden sempre a donar massa Gass a la bici.. el fet és que porto 2 setmanes fent simulacres de competició, fent 3 hores de bici a ritme de competició o més i després fent 10 km de run i es veu com setmana a setmana el cos es va adaptant i m'agrada!!!  :-)


....................................................primer bici,  i després:.........................................................


i després córrer:




A veure si a Salou puc mantenir el 4'30" durant tota la mitja!!






........................................................................................................................................................
Seguirem així!! competint per entrenar i que duri molts anys!!
Salut i kms!

1 comentari:

Fran ha dit...

Ostres Pep, quina gran reflexió.
Jo crec que en el meu cas no ho hauria explicat millor que tu.
Ratifico paraula per paraula tot el que has exposat.