No et matxaquis: entrena només el just.

No tornis a entrenar fins que estiguis al màxim de recuperat de l'últim entrenament.

Entrena més els punts febles. Velocitat? força? resistència? tècnica?

Com sabràs que estàs plenament recuperat?:...

Anota les pulsacions cada dia quan et despertis abans de baixar del llit.

Fes la mitjana en repòs.

Si el valor de pulsacions supera en un 5 % la mitjana en repòs: encara no estàs al màxim de recuperat.

IRONTRAIL A SABADELL Ja és Oficial.

L'Irontrail Tour 2008 ret homenatge al 30è aniversari del campionat amb més proves (19-02-2008)
El 18 de febrer de 1978 començava el primer triatló de la història a la paradisíaca illa de Hawaii, sota el nom d'IRONMAN. Trenta anys després, aquesta particular competició continua reunint a centenars d'aquatletes que participen en un campionat especial que unifica diverses modalitat de l'esport.
Per rendir homenatge a l'inici d'aquesta competició, l'Irontrail tindrà la gran cita a Sabadell (Barcelona) el pròxim 6 d'abril. http://www.ocisport.net/ca/detail_news.php?news=522

Cursa per equips de 8 persones en categoria homes i 4 en dones. Màxim de 16 equips en total.3,8 km de natació a la piscina de 25m del CLUB TENIS SABADELL, 4 carrils, 2 per carril. 8 participants masculins i després 8 participants femenines.BTT= 60 voltes de 3km al parc i 14 voltes corrent pel mateix recorregut.Premi per als guanyadors: viatge a Canaries per als 12 primers (8h+4d).Si vols formar part de l'equip guanyador: peptatche@gmail.com

03/02/08 Campionat Catalunya Duatló x Equips

Setena posició absoluta del Club Natació Sabadell en el Campionat de Catalunya de Duatló per equips.
Aquest passat diumenge 3 de febrer s’ha celebrat al Prat del Llobregat el Campionat de Catalunya de Duatló de Carretera per Equips. L’equip de Sabadell del Club Natació format pel Miquel Blanchart, Jordi Van Hedel, Joan Massip i Pep Tatché, ha rendit a gran nivell tot i no estar especialitzats ni entrenats per l’esdeveniment. “Sort n’hem tingut de la gran forma física d’en Miquel que ens ha anat inclús empentant en els trams d’atletisme” comentava en Pep Tatché al finalitzar la prova. Cal aclarir que en Miquel Blanchart és un gran especialista en el Duatló i el triatló, amb grans resultats a nivell Català i nacional, formant part de l’equip espanyol de Triatló. En Van Hedel, per la seva part ha estat recentment campió d’Espanya de Canicross, i això s’ha notat a l’hora de córrer.
La prova del Prat ha estat guanyada per l’equip del Club Natació Barcelona, amb tres grans especialistes, Marcel Zamora entre ells, que han rendit a un nivell altíssim.


Els triatletes de Sabadell han realitzat un primer segment de cursa a peu de 5,2 km amb un temps de 17:40 (a 3:21 al km), on semblava que en Pep Tatché patia de valent, doncs en Blanchart l'havia d'anar empentant. Després de la primera transició calia fer 20 km de bici, per un circuit mullat per la pluja i molt relliscós degut als restes de querosè dels avions del Prat. En aquest tram ha estat on en Massip ha patit més, sense poder oferir relleus a l'equip, doncs es en aquestes dates es troba immers en la preparació d'una propera Marató. Al final, i després d'alguna relliscada 34 minuts (35 km/h) per a completar aquest revirat segment.
L'últim tram, consistia en córrer 2,5 km. Ha estat l'hora d'entregar-se a fons i donar-ho tot. Els tres membres de l'equip més forts en aquesta disciplina, Blanchart, Van Hedel i Massip, han apretat a fons, arrossegant en algun moment a en Massip per a completar la totalitat de la prova en un temps de 1:02:20, a només 3 segons dels sisens classificats, el Club Natació Terrassa.

Classificació: Total 36 equips:

Comentaris Pep: la meva valoració personal és que he patit molt en el tram primer corrent on el Miquel i també un tros el Jordi m'anaven tibant per darrera. Al pujar a la bici estava fos. Havia anat 18 minuts al 98 % de les meves pulsacions. Al veure que en Massip no podia tibar massa amb la bici ha estat un descans per a mi i m'he relaxat. Havíem decidit fer la bici tots plegats per si algú punxava. Jo esperava fer un parcial amb la bici molt més potent, tirant majoritàriament jo de tot l'equip i sacrificant-me, però el mal de cames ja era massa gran. Després ens ha atrapat el Mataró B i ens hem fet més nosa que servei i ens hem conformat en anar a remolc seu. També la perillositat del circuit i el fred de cames que he agafat amb la pluja no permetia llençar-se a rodar com una màquina. A l'últim tram corrent ja els he deixat marxar d'entrada. He aguantat força el tipus i al final m'han tret només un minut i 5 segons, tot i no comptar amb les estimades empentes de la màquina Blanchart!

Per l'any que ve no puc descuidar tant el córrer durant la temporada de ciclocròs.. i es que sempre estic amb les mateixes, ho vull fer tot i tot bé i no em recordo que no tinc mai temps d'entrenar...

En fi! la conclusió és que m'ho he passat molt bé i els membres de l'equip: el Miquel, el Jordi, el Joan són unes bellíssimes persones i uns excel·lents atletes. Com estar de fort el Miquel corrent. Com es transforma el Jordi davant la competició: el seu caràcter afable i dòcil es transforma en una màquina de coordinar i dictar estratègia. I en Joan està fortíssim per la propera Marató! Us felicito màquines. També vull felicitar a la Montse Fontanet i al Pedro Fornies, els dos cervells a la reraguarda de l'equip.

Moltes gràcies també a l'incondicional del meu pare, entusiasta com pocs, autor de totes les fotos i dels crits de suport que ara no puc reproduir, però que val a dir que ajuden!

totes les fotos:

04/11/2007 CICLOCRÒS HORTA

Primer ciclocròs de la temporada. Encara amb mal de cames dels Cavalls del Vent de l'agost, me'n vaig al Velòdrom a veure com pinta el tema. Reconeixem el circuit a peu amb el Xavi Costa, l'Arnau Rota, els del Bicisprint i tota la Família del Ciclocròs. Ja em començo a posar nerviós i amb ganes de fugir pel pànic escènic i perquè no em toca córrer fins a les 12.

Al final aguanto fins la sortida i ja estic emmerdat altre cop. Surto fatal i a la primera corba vaig tercer, però començant per la cua (Com puc ser TANT DOLENT sortint amb la bici???)

Mica en mica vaig remuntant Els de Bicis Esteve punxen tots 2. A la penúltima volta en Joan Pallàs em crida: " Estàs fortíssim i vas Tercer!!" gairebé no m'ho crec. Pell de gallina i apreto fort a la última volta i als últims obstacles per distanciar al quart, que el porto trepitjant-me els talons: al final Tercer!!!

Primer podi en la copa catalana de Ciclocròs!!

Satisfacció immensa!

09/12/2.007 CICLOCRÒS DE SANT BOI.

Matí de vent a Sant Boi de Llobregat. Mal escalfat, a les 12 sortida i ja vaig el 10é. No hi ha manera de sortir bé. Mal de cames només començar i em sento amb poca força i ofegat. El Josep Franco també ha sortit malament. Durant la primera volta vaig veient als meus ribals: en Miki, en Gubi, en David, a l'Alzina. La cosa es va estirant i jo no vaig. Em costa agafar ritme i a les pujades a peu em cremen les cames. Passo al Gubi a la 3era volta, però els de davant em van marxant. He perdut de vista ja a en Miki. Per darrera ve el Carlos Lara i em passa en el terraplè a pe com una moto.. no el puc seguir ni per casualitat. Ell amb la bici a l'espatlla i jo tibant com un burro amb la bici per terra. Al final 7è, amb la sensació de no haver donat el 100% entre d'altres perquè no sabia que era la última volta.

18/11/2.007 DUATLÓ DE CASTELLAR

El 1r Duatló de Castellar del Vallès va ser tot un èxit! Duríssim per cert!
8:30 del matí, -4ºC. Sortida de Castellar amb la BTT cap a Cadafalch. Em poso dins el grup davanter. Només arrencar salta un tal Ivan que ve del Ciclocross, ningú a roda seva. Comencem les primeres rampes cap a Cadafalch i jo no em trobo bé. Tinc les cames glaçades i no pujo de pulsacions. L'Aleix Chuecos i un tal Saül de Caldes marquen un ritme alegre, que em costa seguir. Arribant a dalt el coll em porten 15 segons. Baixada cap a Guanta, perillosa i amb molta grava. Em prenen un minut, perquè conservo molt i sóc dolentot baixant. Arribo a Sant Sebastià 5è, a 2 minuts del primer. En el tram corrent es feien gairebé 900 m de pujada. Vaig perdre’m i vaig haver de fer mitja volta per trobar el camí. Després de la perduda, vaig el 8è. Comença el tram més maco, i em sembla veure allà lluny a l'Aleix Muñio, que m’havia avançat durant la meva excursió particular pel bosc. Apreto les dents i després de 4 minuts amb les pulsacions per les boires l’atrapo en una pujada d'aquelles que et fan parar de córrer i posar les mans a terra. Em trobo bé i pujo saltant, sense parar de córrer. Arribem a la carretera del Farell. L'Aleix Muñio intenta seguir-me i el mantinc a 15 segons. Veig allà lluny a l'Aleix Chuecos i a un altre, que van 3er i 4art. Vol dir que ja vaig 5é! A dalt al pic del Vent em començo a notar cansat. Portem ja 1 hora i 40 minuts d’esforç. Fa un dia clar. La baixada és dreta i per corriols abruptes. L'Aleix Muñio m’atrapa, i m’hi enganxo a roda. Correm plegats a un ritme alt durant 25 minuts, que se’m fan eterns, però molt bonics. Em pregunta un parell de cops si estic bé, doncs les patinades són freqüents. Arribant a Sant Sebastià, ja sento els crits del meu pare! Pell de Gallina!. Anem 4art i 5è. Agafem les bicis i a fons cap a Castellar. Al final de la baixada, després de Sant Sebastià, atrapem al que anava primer: resulta que ha punxat. Comencem a pujar pel camí estret i pedregós que mana cap a Tres Pins. L'Aleix es queda. Arribo sol a Tres Pins i baixo prudentment cap a Guanta! Unes rampes de baixada que fan por! amb uns rocs considerables. Ja em veig al podi! Després de Guanta ens enfilem cap a Can Motllor i després de Can Motllor a la dreta per un corriolet que porta fins a Castellar a darrera del Casal del Poble. En aquesta cruïlla s’ha tornat a perdre molta gent, entre ells en Chuecos, que anava primer. Arribo a Castellar i tothom em crida que vaig el segon. No ho entenc massa però l’emoció és gran. Al final segon, en una primera edició d’un duatló amb molt potencial. L’organització va pagar la novatada, però segur que l’any que ve ho superaran.

25/08/2.007 CAVALLS DEL VENT

6:00 Refugi dels Cortals de l'Ingla, sota una fina pluja i un cel amenaçador en Pere Farriol i jo, en Pep Tatché sortim disparats cap als Cavalls del Vent. La motivació és forta i les ganes de fer-ho bé encara més. La nit és fosca degut als núvols que cobreixen el cel. Al cap de 10 minuts de marxa ja plou amb ganes. En el primer torrent enfangat i sense massa llum, ja em trenco l'ungla del peu esquerra. Mals presagis, però no toco res de l'apretada bamba voladora Nike i segueixo a roda del Pere, que com sempre surt volant i amb molta empenta i moral. El vent és fort i els trons i llamps em fan encongir el cor. Tantes hores de preparació i tants càlculs horaris i potser se n'anirà tot en orris per una tempesta que no estava massa anunciada.

En total han estat 12hores i 26 minuts i segons el Sr. Jornet és la millor marca de la temporada. La meva satisfacció és immensa. Sort i gràcies al Pere que tot i que el seu genoll l'ha fet veure la padrina, ha pogut arribar fins al final. Ell és el meu company de fatigues infatigable i el que m'ha convençut per fer aquesta bestiesa!