Triatlo de Muntanya de l'Escala

Última prova del calendari oficial de la Fede Catalana. Això ha fet que hi hagués un cartell de luxe. 130 inscrits però tot el ferro.
Sortida a les 8:30 cosa que ha fet que el madrugón fos important. Arribo a Sant Martí d'Empuries btt, boxes i 15 minuts de swim. Tots apunt a la platja quan ens comuniquen que farem la volta de swim de 1000 m en sentit invers a l'any passat (quina mania a improvitzar i a canviar coses: el Alemanys em deien: "si una cosa funciona, NO LA TOQUIS)
encara de nit. Escalfo una horeta amb
Sortida a gas amb una mar relativament en calma. Nedo i nedo a full jugant-me la vida de que m'entri l'agobio.. quan aixeco el cap als 200 m veig que mols llestos han caminat quasi 150 m per la platja.. total que ja he perdut el grup.. merda!  arribem a la 1era boia gir de 180 graus i o sorpresa! la corrent ve de cara i les ones son la mida justa per tragar aigua, sobretot si respires a dretes. Aquest fet sumat a que havia perdut el grup fa que llepi de valent, en terra de ningú.

Més cansat que mai arribo a la T1 amb la sensació de mal als braços. Transició ràpida, sense enganxar el neoprè! i surto a foc amb la bici. Vaig primer de Veterans. Primeres pedalades i ja noto que no tinc cames i tinc molèsties estomacals, amb flato i tot. vaig alt de ppm però no avanço. Al km 4 ens atrapa l'Albert. Imposa fort ritme. En una entrabancada de reguerots i pedres m'encanto darrera un del Vic i en Zanui i perdo roda.
Veiem a 45 " el grup capdavanter, l'Albert entremig lluitant com un valent en solitari i en Zanui i jo fent relleus i que no cacem.
Al km 15 ens atrapa la locomotora Ruben León del Medina amb el Sebas Catllà a roda, fot un pal i el segueixo.
Ens perdem una mica, costa trobar les marques de guix al terra ja que han passat cotxes i les han esborrat. no hi ha cintes.
Arribem junts a la T2 en Sebas, el Ruben, Zanui i jo. Transisiono ràpid i surto amb el Zanui. a les primeres rampes ens atrapa el Sebas, el segueixo però mica en mica va marxant. Al arribar al poble de l'escala em torna el fort flato que tenia al principi de la bici, combinat amb un baixón important, a sobre comença un tram d'escales, tan maco com matador. perdo definitivament al Sebas i m'atrapa en Zanui que s'havia quedat. Em deixa sense pietat.
Després de 2kms fotent escales i bucles pel poble pescador de l'Escala arribem al passeig peatonal que arriba a meta. Falta només 1 km, però no tinc gas de res. Em limito a arrossegar els peus fins a
meta.
15è de la general i 3er de la categoria, content però molt destruït avui. D'aquells dies que la tarda es fa llarga i amb seqüeles estomacals importants.