Baixava per la Ronda Zamenhof a fondo, vaig trobar tots els semàfors verds i al arribar a la plaça Catalunya pretenia pujar a la vorera amb un salt. M'adono que vaig massa ràpid, freno un xic i salto. Quan vaig tornar a obrir els ulls estava envoltat de gent i amb ambulància cap al Taulí.El resultat: els dos braços trencats per cap del radi, 7 punts a la barba, i rescades i cops per tot tot el cos.
Pronòstic: un més mínim.
Malgrat tot encara tinc moral i estic animat!! avui ja no em fa tant mal.
Quina mala llet!!
La clau: "No cebarse al principio!"